Cada quande celis 'de tant en tant, poques vegades'
Parèmia enregistrada al terme de St. Martí d'Albars, a la comarca del Lluçanès, el dia 1 de març de l'any 2000.
Context: A Vic només hi anàvem cada quande celis (en la gravació, la pronúncia està d'acord amb la pauta fonètica del català central; el mot celis hi és amb e oberta).
Origen: la frase quando celis, presa de l'absolta o cant de la missa dels morts (DECLC, II, 666).
Amb el mateix sentit, el DCVB recull la parèmia de cent a celis: L'enciam per menjar-ne de cent en celis ja m'agrada; cada dia, no.
Semblantment, Joaquim Monturiol i Eloi Domínguez recullen, a El parlar de la Garrotxa, p. 172, l'expressió cada cent en celis 'molt de tant en tant'.
41 comentaris:
Sembla vinguda directament del llatí, almenys sona així, però els camins de l'etimologia són inescrutables! (per mi)
No la coneixia! sempre s'aprèn aquí...
Fes règim, i cada quande celis salta-te'l, es podria dir com a frase feta. A mi no m'agrada de menjar croissant cada dia, l'avorreixo, cosa que no em passa amb l'enciam.
llatineja, però m'ès totalment dsconeguda.
No la coneixia, jo tampoc, però la trobo molt divertida i entenedora encara que no l'hagis sentit mai.
Agafada de les absoltes! les coses de la llengua sempre són sorprenents.
Cada quande celis en dius alguna que conec, ara, per variar, no l’havia sentit mai.
Ai, aquesta la deia sempre la meva iaia, al cel sia!!!!
Però la deia "cuando celis"!!! no quande, i per tant jo l'he heretat castellanitzada, no pas culte!!!
Quina il·lusió trobar-la!!!!
No l’havia sentit mai aquesta frase, que no deixa de ser prou interessant i encertada. Però encara que doni el so de lletania, si cerquem la seva expressió traduïda “de vegades” en llatí hi trobarem: “ nonnunquam”
Encara tinc records del llatí a classe després de tantes declinacions, qui no ?
Aquest 'cada cuando celis' dóna menys al malentès que un sinònim que feia servir un vell veí meu que era castellà. Cada vegada que anava a ca la jove a dinar ella cuinava llenties, que li sortien molt bones. El sogre sempre li deia que li agradaven les llenties 'pero claritas', i la jove, per quedar bé, quan el va tornar a convidar, va afegir més aiga a les llenties. Al preguntar-li al sogre si li agradaven, ell li va contestar que sí, 'però claritas'. La cosa va durar un parell de dinars més. Fins que l'home li va dir que no era que les volia molt caldoses, caram! Que les volia 'cada quande celis'.
Salut !
És curiós, no l'havia sentida mai però se li entén el significat sense gaire problemes. Quina feina més maca que esteu duent a terme, Jordi!
Abraçades!
Jo tampoc l'havia sentida mai, però com diu la Galionar el significat és entenedor...Curiosa la relació amb les absoltes!
Bon diumenge.
Cada dia s'aprèn alguna cosa nova, no?:) I més encara si visites aquest blog:)
Sempre s'aprèn viatjant pel teu bloc. Un petó i gràcies per compartir!
Ala!!! que no en fa de dies que no et dic rés , mira que soc orni he?Un dia ens hem de fer la ribera del Segre que hi trobaras cada paraula que caur+as de cul!!! Tu dis-me quan podras que jo preparo la ruta val???
A i m'emporto la guterra que així cantarem i tot!!
Hola doncs jo l'havia sentit en boca de la meva iaia ho deia força...feia molts anys que no ho sentia quina gracia!!!
Salut i mots.
sempre sorprenent Jordi, ni idea que aquesta dita existia. Una més per recordar, però difícil amb la meva memòria! No li acabo de trobar la canterella, ni associant-la amb les absoltes. Petons blocaires.(per tu també Anna).
Doncs sí que sembla una locució llatina, no? Celis no és cel? Com ha evolucionat fins a tenir aquest significat?
Aquesta expressió l'havia sentida cada quande celis. És curiós que encara conservem expressions cultes llatines en els parlars populars! Molt interessant.
Caram, sembla ben bé una expressió fossilitzada en el registre de català modern! No l'havia pas sentida mai, però és ben bé un retorn als origens llatins.
Ejem!, no era en Sergi, ja ho deus haver deduït oi? Despistes de tenir 2 contes obertes.
Xexu,
Sí: és cosa que el poble agafa de la missa. Efectivament.
Gràcies, Elfree.
Helena,
A mi no em convenen els croissants. Em convé el règim, cada dia.
Francesc,
Llatineja. De la missa.
Carme,
És veritat. És ben transparent. No cal saber llatí. Però jo ja no recordo ni les absoltes.
Carme,
Sí, per a mi fou del tot nova. Resti aquí indicada.
Dafne,
Segur que era en forma castellanitzada? O era fidel a l'expressió llatina?
Ales,
Us admiro. El llatí de missa se m'esvaí ja fa una colla d'anys. I el de classe l'he procurat mantenir en alguna mesura. Si no, malament rai.
Lluís,
Ets l'home -sempre ho dic- del repertori inesgotable. Els acudits lingüístics donen molt de joc. Però és que tu hi tens una tirada única, al llenguatge únic. Un instint, vaja.
Un instint de conservació únic.
Galionar,
La Carme Rosanas també ho ha dit. S'entén tota sola. Una altra cosa és trobar-li el desllorigador, que ja no és tan fàcil. Però, vaja, no representa cap complicació especial.
Gràcies pel teu suport.
Roser,
Del llenguatge, ja ho veus, tot s'aprofita. De les absoltes!
Verba,
És veritat. Procurem aprendre'n. De tots vosaltres.
Núria,
Records als de can Cabeça.
Miquel Àngel,
Tu portaràs la guitarra, oi? Ja em taparàs, que jo desafino. Cap al juny i o el juliol tindrem lloc. No toques enlloc?
Anna,
Doncs no n'havíem parlat mai, d'això. Quines coses té el llenguatge, oi?
Montserrat,
Una expressió ben curiosa, oi?
No ets pas en Sergi, oi?
Yáiza,
Suposo que és una reinterpretació popular del text de les absoltes. N'hi ha d'altres. Com el famós MISERONOBIS.
Sílvia,
El contacte amb els avis té això. Ens dóna una amplitud lèxica considerable.
Montserrat,
Sí, del llatí oït a l'església.
a vores si me saps di que collon son les "cuscurulles"
Miquel Àngel,
Va de missa?
Publica un comentari a l'entrada