miseronobis m. [mizəɾunɔ́βis] 'poca cosa, micarella'
Mot oït a la vila de Torelló en la sobretaula del dia de Divendres Sant de l'any 2012, emprat per fer referència a unes pobres deixalles de menjar.
Informació complementària: com a adjectiu, el mateix mot pot ser usat en el sentit de 'magre, neulit'.
Origen: el llatí misere(re) nobis 'tingues pietat de nosaltres' .
No figura al DCVB ni al DECLC.
La imatge ha estat manllevada del blog El porquet de sant Antoni, on us recomano d'acudir.
29 comentaris:
El que vindria a ser misèria i companyia. Curiosa paraula, però és d'aquestes no massa còmodes de fer servir, trobo.
Xexu,
Vol el seu moment, és com tot. Del llenguatge de la missa, portat cap al terreny de la cosa més informal i estrafeta. Ben singular, això sí.
M'encanten aquestes simplificacions que fa la gent.
Sentit aquesta Setmana Santa: A Palma aquests dies només hi queden ses beates, els "nacoretas" i els donats.
Quina parauleta!! jajja molt bona. Una abraçada Jordi.
jo jo havia sentit a dir així de vailet:
a maria purísima, miseronobis....
Em recorda "Santa Deigènetris", la manera d'anomenar una meuca o "degenerada" davent dels infants perquè no ens assabentèssim del tema... Ho deia una senyora del Mas de Barberans, fa ja una pila d'anys:)
Abraçades!
Aquesta paraula no l'havia sentida mai, és una mica allò de misèria i companyia...
Però veig que té relació amb la resposta de les lletanies de Setmana Santa, miserere nobis (tingueu pietat de nosaltres), que s'intercalava amb
l'ora pronobis (pregueu per nosaltres)...
Miseronobis, tampoc l'he sentit mai.El Pantocrator fascinant, sempre m’ha encisat.
A casa de la mare vam tenir molts anys una minyona, la Salvadora, que era una mina de vocabulari. Que sigui adient amb el que exposes en dic un: "pobre, sembla un Siomo" (Ecce homo).
Bons ous de Pasqua.
Tothom hauria de tenir més pietat dels altres, ara que ens posem religiosos. Les nostres errades són poca cosa generalment.
un mot molt escaient pels nostres migrats salaris ( i pitjor pels qui no tenen ni un miseronobis sou!)
Afarta't Susanna, la meitat de mitja figa !
Salut !
M'agrada passar per casa teva perquè sempre descobreixo algun mot que altre.
Miseronobis!! (a casa meva sempre n'hem dit "rossangos")! ;)
A mi m'ha recordat el tan conegut "ora pro nobis"!!!. M'agrada la paraula!!!
Caram... no l'havia oïda mai ni de lluny!
Gràcies per la menció, Jordi.
Jaume,
Records als "nacoretes".
I que no ens esquitllin més.
Hostal,
Una parauleta de les adaptades. Eixint de missa.
Francesc,
Bona informació. Me l'apunto.
Montserrat,
Aquesta, amb el teu permís, miraré de col·locar-la un dia d'aquests. Un gran eufemisme.
Roser,
Això: miserere nobis. Fem el que podem, però. I tant que sí!
Carme,
Sempre imposa. És magnífic.
Olga,
Molt bona, i molt adient.
Helena,
Sí: aquest és un bon ensenyament. I sempre cal tenir-lo present.
Elfreelang,
Migradíssims, és ben veritat. Una nova aplicació, doncs. Jo no hi havia pensat.
Lluís,
Elogi de la pobres. No és pas el teu cas, però.
Alba,
Molt bons, aquests rossangos. Me'ls quedo.
Dafne,
M'adono que tot el que és "nobis" és poca cosa. Ai las!
Porquet,
En vindran més, de mencions.
Publica un comentari a l'entrada