Pamort m. [pámɔ́ɾt] 'persona inútil'
Mot que no figura al diccionari normatiu ni al DCVB amb entrada pròpia.
Localització: Gombrèn, Ripollès, juliol de 2011
Informador: Hermenegild Falguera
Poema al·lusiu creat per Montserrat Aloy:
Engruna la vida,
i la saliva,
i llença el llevat,
i pa llesca de tort.
Inhala l'engruna,
i arruïna l'oli
amb el pes de la ira.
I tot ja no és elevat.
Inútil.
40 comentaris:
Mira, avui sóc la primera...Això no ho havia sentit a dir mai, bé de fet el dibuix d'aquest pa del Dalí, és una natura morta...Però em costa relacionar la paraula amb el significat, com no sigui que el pa dibuixat no té cap utilitat...Però jo penso que sí que en té, perquè és una obra d'art i com a mínim per penjar-lo al menjador de casa , ja m'agradaria...
De totes maneres, jo no voldria pas ser mai un "pamort"!!!
Oh! M'encanta aquesta expressió! Mira que et dic que encara miraré d'incorporar-la al meu vocabulari habitual.
Potser em miraran malament ja que quan ara dic que tal persona és fada (o fat, en masculí) poquíssima gent m'entén. Ara tot és "soso".
Pamort no és ben bé el mateix que fat però segons la situació podrien arribar a utilitzar-se ambdues indistintament, entenc.
Hi ha moltes referències que comparen un inútil amb un mort. Aquí en relació a 'un mort', què és una pedra que es fa servir de llastre, diem : 'Per embarcar un llastre ( o un mort ), embarco dugues pedres'.
Salut !
Jo, com el porquet, em sembla que me l'adoptaré per la vida quotidiana. Sempre queda més suau dir pamort que no pas inútil, o aturat o fat... més divertit. Segur que aixeca molt més d'un somriure al paraula.
M'agrada molt el sentit figurat de l'expressió. Un pa mort és un pa mal fermentat que no es pot vendre, inútil. Jo també la faré servir d'ara endavant.
Mira, Jordi, l'he trobat al DCVB, sv. 'pa'. f) pa mort: granit descompost però encara consistent, de consistència mitjancera entre el sauló i el granit dur; fig., persona malfeinera o inútil per a tot (Conflent, Cerdanya)
Un altre mot que m’emporto.
Jo, però, no l’hagués associat tant a soso, aturat o inútil, hagués dit que es referia més a sec o eixut.
Així Jo soc un Pamort , per molta gent ,perque mai m'he cregut que el valor "treball" sigui el més important de la vida...I ara , encara menys-que n'es una puta estafa- i tinc fama de gandul i d'anar amb publicans , com el crist que va dir que no calia treballar tant i ningú li va fer cas...
esperem que els pamorts restin somorts..
no sé què té aquesta expressió, però trobo que fa entrar ganes d'utilitzar-la:)
Trobo molt dura aquesta imatge. Triga tan poc a morir el pa...
Home, espero que no em miris a mi quan facis servir aquest mot!
Gràcies per la gentilesa, benvolgut escriptor.
Com que ja vaig dir que jo procedia de Cal Llepapà, puc oferir poca cosa, i ja és molta.
Ara només se m'ha ocorregut pensar en papasastres, que sempre m'han imposat molt perquè són escorredissos.
Molt bona!!! tots en coneixem alguna de persona així.......
salut i felicitats a totes les Montserrats!!!!!
Jordi, m'ha fet gràcia la teva entrada, perquè per les meves contrades "persona inútil" és també un "matapà", no és ben bé igual, però té la seva cosa. Au, besets
M'encanta!...I encara deu ser pitjor si et diuen pamort integral!...Un petó!
Roser,
Jo també ho veig així. El quadre és tan bo que permet reinterpretacions, i molts d'usos més enllà del pa aturat, mort, sense colors. L'art ja ho té, això. Sempre val.
Porquet,
Sí, es pot decantar cap a un tu dius, tot i que suposo que la cosa també té a veure amb la producció de pa, que abans es feia en cada casa. D'aquí també en degué sortir el mot MATAPÀ, que té el mateix sentit que el famós PAMORT. Tal com diu la Sílvia més avall, PA MORT el recull, en dos mots, el DCVB com a expressió típicament cerdana i del Conflent. Del català septentrional, vaja.
Jordi: si pots visita el meu bloc Una cosa molt gran..., hi ha un poema teu comentat i una entrada que t'interessa.
Lluís,
La veritat: són temptadores les dues pedres... I no costen gaire de trobar.
Carme,
Sí, valdria com a eufemisme, com a mot més cordial que no pas el mot que el defineix. M'ho pensaré.
També hi ha MATAPÀ.
Sílvia,
Sort que m'has avisat. L'entrada PA és molt llarga, i fins m'ha costat de trobar-ho després que m'ho indiquessis tu.
He trobat més coses. El llibre monogràfic "El parlar de Cerdanya" també el recull, i veig que ho fa en la grafia aglutinada. El mantinc, doncs, en aquesta forma, tot i que sóc conscient que la cosa està, potser, en un punt intermedi.
Carme,
Espero que no l'hagis de menester gaire, aquest mot. En l'ambient blogaire és difícil de poder-lo aplicar a ningú. Tots sou molt treballadors, exageradament treballadors.
Miquel Àngel,
Que vagis amb publicans i facis música de la de veritat no vol pas dir que siguis un pamort (o un matapà), sinó més aviat al contrari. I tens més d'un blog, a més.
Lolita,
Això que dius s'hauria d'analitzar. Lliga bastant amb la teva perspectiva artística i vital, diria jo.
Helena,
De dura, ho és molt. La mort de la vida.
Xexu,
Però si ets un superblogaire. No et podem pas mirar a tu! Polifacètic i poliblogaire.
Carina,
Sí, per aquí també el tinc recollit, el MATAPÀ. Ja en parlarem.
Olga,
Ja els estic empaitant, els papa-sastres. Però aquests me'ls guardo per a un altre dia. Bon pa!
Anna,
Bon pa! I feliciteu les Montserrats!
Núria,
Vigila, que se'ns enfadarà en Punset.
No coneixia aquesta expressió, però m'ha recordat la que deia una àvia meva per referir-se al mateix tipus de persones: un mort de dins. Per sort, per aquí estem tots vius i ben vius, i que per molt de temps sigui així.
Abraçades!
Me ha gustado mucho esta entrada. M´agradaria la ficares al NIU. I si no la ficarè io jajajja
PAMORT, engruna inútil. Poema amb llevat, coient-se...
me la quedo! pamort! el govern és ple de pansmorts...o seria pamorts ?
http://cantireta.blogspot.com.es/2012/04/pamort.html
Gràcies per ser font de paraules.
Galionar,
Gràcies per l'expressió que ens has ensenyat. No la sabia. Endavant amb la vida!
Loli,
De seguida la hi posarem. Moltes gràcies pel niu.
Cantireta,
S'ha cogut molt bé, veig.
Elfree,
Molt interessant, la prova del plural. Serviria per saber si l'hem de tractar com a mot compost o no.
Cantireta,
Molt bo, el poema. El comprem!
Publica un comentari a l'entrada