1. En el vessant anterior es confirmen certes afinitats amb les vocals tòniques que hom troba en l'àrea dita "gironina":
- el substantiu llenya (del llatí LIGNA) obre sistemàticament la seva vocal tònica
- el mateix per al pronom ell (< ILLUM)
- també vocal oberta en el cas del substantiu església. pron. iglèsia
Continuem observant (com en els altres municipis berguedans ja escorcollats: la Pobla de Lillet, Castellar de n'Hug, St. Julià de Cerdanyola) e tancada en els substantius pes i pèsol i en l'adjectiu sencer (com en tota l'àrea occidental, de fet). Trobem e oberta, en canvi, en l'adverbi mateix (no del sistemàtica, crec).
Afegim-hi encara altres resultats: quec amb e tancada; heura amb e tancada (bé que no sempre). I e tancada en els imperfets deia i feia. Però: treia amb e oberta.
2. En el vessant posterior les vocals fortes dels mots cosa, flor i hora tenen sempre o oberta en aquest indret, i el mateix per als substantius font i pont. El mot jou el sentim amb o tancada (no s'arriba, doncs, a la forma geu, que és típica de molts indrets septentrionals del domini). En canvi: l'adjectiu tou amb o oberta.
Entre els noms de lloc porten o tancada els topònims Gósol i la Pobla de Lillet.
Hi ha continuïtat occidental en el cas del substantiu jonc, esdevingut junc en la pronúncia d'aquí.
3. Conclusió, molt breu: si bé hi ha coincidència amb els resultats obtinguts en els altres indrets berguedans ja escorcollats, hem observat alguna variació digna de ser esmentada, com és ara la que afecta el substantiu rei, oïda amb e oberta aquí.
4. Més dades sobre vocalisme a Tardor a Castellar de n'Hug: els colors de les vocals.
Notes dedicades a Josep Malé i a Joan Grandia, informadors nostres. I a Jordi Lapuente, que ens ajudà, amb les seves observacions, a arrodonir els resultats.
34 comentaris:
Déu n'hi do quina variabilitat, no?
M'has fet recordar, precisament, que a les meves estimades terres del mig Segre, precisament al poble dels meus padrins hi ha la casa de Cal Rei. Allà també es pronuncia també amb la E ben "auberta"! Igualment passa amb el substantiu "llet", que el fan amb una sorprenent E oberta.
Sí, precisament estava pensant en tu, quan he esmentat aquesta vocal oberta.En tu i en l'Atles Lingüístic!
Colors de vocals per donar i per vendre... i que bonics que són!
Carme,
Són de festa. Festa grossa.
El vocalisme és ple de matisos, el que no sabia que tants...
És molt curiós que jo digui "mès" i no "més" per provindre d'on provinc. Són molt curioses, sorprenents, aquestes pronunciacions que ens mostres.
La pronuncia correcte de la "e" i la "o", obertes i tancades, és de les coses amb més dificultat del català parlat...conec persones de parla catalana de tota la vida, que els costa molt diferenciar-les i ja no diguem dels que són de parla d'origen castellà...
És curiosa la paraula rei amb la "e" oberta!
Veig que parles molt de Vallcebre, i resulta que jo tinc uns veïns que ho són...La teva relació amb el poble és només d'investigació del llenguatge?
Bons apunts!
Quanta riquesa que tenim!!
(a mi a vegades em costa de seguir)
Tal com diu la M. Roser més amunt, és bastant difícil en ocasions diferenciar la "e" i la "o" obertes o tancades! Fins aviat!
Bon treball Jordi,molt interessant!! Et felicito amb retard aquí al blog!!! salut i bones paraules i sempre amb català...
Hola es muy interesante los textos que comparte, le dejo mi huella y mi saludo.
A la zona de la costa del Garraf, A Vilanova, gairebé no distingim les obertes i les tancades. Sempre ha estat el meu llast; feia classes de català per a adults i als alumnes vilafranquins els havia de fer pronunciar a ells les vocals en veu alta (a Vilafranca les marquen moltíssim), i només així podíem parlar de com accentuar... I és certament curiós com cada poble té les seves particularitats en aquest tema.
Abraçades!
Carai, molt interessant! N'hi ha que jo les faig "malament" per ser que en teoria parlo català central. Però la paraula "mes" (de l'any) em surt amb la e oberta, mentre que tothom aquí la fa tancada. I algunes altres també les canvio ocasionalment, suposo que m'ho enganxa gent que conec d'altres llocs... excepte el mes, que l'he fet oberta tota la vida i no sé d'on ho he tret!
Properament, manifassós amb nanses.
A mi, les es obertes em costen molt. I quan els del DIEC diuen que els gentilicis s'han de pronunciar amb e oberta, ja m'esgarrifo. Els meus alumnes es fan creus de tanta varietat...
Qui em veja ara mateix, sol de cara a l'ordinador, pronunciant en veu alta les teues notes per obrir i tancar cada cas i veure com és que ho diem al meu poble, pensarà que tinc el cap a carrerons. Molt interessant: diversitat i riquesa contra uniformitats i separacions... Salut
Diversitat de vocalisme segons indrets o costums ?. Pot ser, també, herència familiar, per la influència natural de l’ indret on s’esdevé ?
Ostres, és interessantíssim! És genial com n'és de ric el català! Quan vaig arribar a Barcelona, sóc de les Terres de l'Ebre, ningú m'entenia! No me n'adonava que parlava un dialecte molt, molt tancat. Amb els anys he après a diferenciar el que es parla aquí del meu, matern, i sense barrejar-los, m'enriqueixo dels dos.
Sílvia,
Sí, matisos i colors. A voltes amb repercussions semàntiques.
Helena,
Sovint, gràcies a aquestes isoglosses, podem intuir la procedència d'una persona.
Roser,
És veritat. I suposo que els mestres de tota la vida hi heu hagut de lluitar força. Se us ha d'agrair. Ja ho crec que sí!
Roser,
No hi tinc cap conegut d'abans, a Vallcebre. Les meves coneixences són recents, del mes de març, de quan hi vaig fer les sessions de conversa i les enquestes. Els vaig prometre, això sí, que hi aniria a fer una xerrada tan bon punt pogués. Ja us ho avisaré, el dia que sigui.
Carme,
Sí, és veritat, reconec costa de seguir. Però em convé deixar-ne constància. Són els meus apunts de viatge. Em va bé resumir els resultats. Moltes gràcies.
Verba,
Sí, i més en segons quines zones.
Sobretot en zones del nord del català central, això que dius. El diferencial entre l'oberta i la tancada hi és més reduït.
Anna,
Moltes gràcies pel teu suport i per les estones de paciència.
La fonètica se'm resisteix ...i parlo una barreja de català xava amb matisos esparsos de català occidental...
Atlàntida,
Se agradece, y muy mucho, su huella en este lejano lugar.
Montserrat,
Encara en fas, de classe per a adults?
Jo m'hi havia trobat amb alumnes de Ripoll: els costava de distingir entre "o" oberta i "o" tancada.
Yáiza,
És curiós: a mi també em passava el mateix. Amb el substantiu MES. No sabia d'on em venia la "e" obertta que jo feia. Fins que al final ho vaig aconseguir saber. Mirant els ascendents familiars, mirant els avis, i els besavis. El lloc de procedència.
Cantireta,
Paciència. Amb el teu permís voldria el bellíssim text del manifassós al meu apunt de l'altre dia.
Ens ha agradat molt. I ens ha sorprès i tot. Records!
Alfred,
Bona conclusió, la teua. I jo amb el cap a carrerons. Parèmia nova per a mi. La farem servir!
Ales,
Sí: tot hi juga. Però cal tenir en compte que els avis -els ascendents en general- hi influeixen molt. Transmissió biològica, que diuen alguns.
Nasara,
T'agraïm molt que hagis passat per aquí. Els de l'Ebre sou molt estimats, per la vostra franquesa i per la vostra riquesa. No seríem res sense vosaltres.
Elfree,
Són interessantíssimes aquestes barreges. Si més no, des del punt de vista sociolingüístic. I psicolingüístic!
Publica un comentari a l'entrada