GEOBLOG DEL CATALÀ CENTRAL

dilluns, 14 de març de 2011

Fa un dia enxixat

Casa de la Fullaca, St. Sadurní d'Osormort, març de 2011



És a dir: un dia de cel ennuvolat, enterenyinat, amb lleganys.

L'adjectiu enxixat, aplicat al cel, el conec d'ençà de les entrevistes que vaig fer a les senyores Maria i Carme Fàbrega a l'indret de la Fullaca, entre el Montseny i les Guilleries. Això fou per l'abril de l'any 2007, però el cas és que aquest mateix significat, més endavant, el vaig poder confirmar en les entrevistes que vam fer en altres punts de la regió de les Guilleries i el Montseny (Espinelves, Osor, Susqueda, Vilanova de Sau).

A banda d'aquest ús, aquest mot coneix, encara, el significat 'empiocat', aplicable, em van dir, tant als animals (sobretot els polls) com a les persones; accepció també confirmada en altres punts escorcollats entre el 2007 i el 2009 (Espinelves, Folgueroles, Susqueda, Viladrau). Enxixat i enxixada.     



Viladrau (fotografia: Anna Mora)



Aquesta segona accepció ens recorda tot seguit l'expressió tenir la xeixa 'estar empiocat' (pròpia de Banyoles, observada per Gemma Rigau), reproduïda l'any 2005 en el text d'una ponència presentada pel professor Joan Veny amb el títol de "Afinitats ultrapirinenques del català septentrional de transició", que trobareu dins les Actes del Col·loqui "L'Albera i el patrimoni en l'espai transfronterer", Figueres, Consell Comarcal de l'Alt Empordà, p. 179-199.   


Estany de Banyoles (fotografia: Anna Mora)  



Això no obstant, no em puc d'estar d'assenyalar (i de reconèixer) que aquest adjectiu em desvetllà de bon primer, i amb molta vivesa, el record del verb castellà hechizar, que en la zona del subdialecte tortosí ha esdevingut anxisar 'encisar, agradar molt', segons informació recollida per Àngels Massip en la seva monografia, de l'any 1989, intitulada Aproximació descriptiva al parlar tortosí, Diputació de Tarragona, Tarragona, p. 76.

De moment, doncs, no es pot descartar, crec jo, aquesta relació etimològica amb el verb castellà, el qual ha donat, com ja sabeu, el nostre encisar, ben normatiu.   






A la Maria i la Carme Fàbrega, informadores nostres; i a l'Anna Mora, de qui hem manllevat dues excel·lents fotografies.  




17 comentaris:

Anna ha dit...

Enxixat!!! molt bona, doncs avui estem igual...

Neus ha dit...

Gràcies Jordi, no coneixia aquesta paraula

Lluís ha dit...

Aquí diem un xixo o una xixa a una persona brutolla, llantiosa, lleganyosa. Salut !

Puigcarbó ha dit...

el meu pare diu "fa un dia rùfol" però enxixat no ho havia sentit mai.

Guspira ha dit...

L'expressió "fa un dia enxixat" no l'havia sentit mai. Com tampoc coneixia la paraula "enxixar". En canvi, la variant "anxisar" la tinc molt per mà! O millor dit, per boca... :p

Josep de Sora. ha dit...

Enxixat, no la coneixia; pel què fa a rúfol, a Sora era un oratge ventós, a voltes amb rufagada, més o menys plujós, és a dir, un dia desagradable, meteorològicament. Puigcarbó, no carreguis la "u" amb accent obert, que et renyaran -no em facis cas, eh. I allò de pioc, ens hi referim per a definir una petita i curta malaltia; un refredat, una ventrellada..., "avui estic una mica pioc" o, "estic empiocat". Jordi, no sé si ho recordes, un dels personatges de "Petjades esborradisses", en el capítol "Un somni trencat", porta per nom, o mot, "Pioc". Hi ha definicions amb un munt de matisos, que com anem veient, varien d'una contrada a l'altre. Apa, tingueu bona nit.

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

M'agrada enxixat...és com un dia mal clenxinat!...Salut, Jordi, i una abraçada!

Sandra D,Roig ha dit...

Jo tampoc la coneixia, però això no es gens estrany.
Gràcies!
una abraçada

Jordi Riera ha dit...

Aquí diem, quan el cel està tot gris però de forma uniforme, sense que es destriïn uns nuvolats dels altres, que està tot u

Estar tot u = cel gris uniformat.

Com s'afina que per Catalunya us plou, amb aquest articlet tan enxixat.

Salut i alegria!

magazine.cat ha dit...

No coneixia aquesta paraula, gràcies.

Jordi Dorca ha dit...

Anna,
Tots enxixats.

Neus,
Moltes gràcies per seguir-nos.

Francesc,
Sí, ve a ser el mateix. Jo també en dic RÚFOL.

Guspira,
D'on ets?

Josep,
Sí, sí que me'n recordo, d'en Pioc. Hi haurem de fer una referència aquí. He,he.

Núria,
O una calba enxixada.

Sandra,
Una abraçada ben clenxinada.

Jordi de Formentera,
M'agrada saber això. Sempre se n'aprenen de noves.

Magazine,
Bon dia cap a Lleida.

Gràcies pels vostres sucosos comentaris.

Helena Bonals ha dit...

No és gens estrany que es relacioni el trobar-se empiocat del temps amb l'estat d'ànim d'una persona, també hi ha una relació entre ploure i plorar. Trobo que la pluja és encisadora, no sé si ve d'aquí l'adjectiu.

M'afegeixo molt tard, disculpa!

Iris ha dit...

Bona reflexió, Helena

Jordi Dorca ha dit...

Sí, va per aquí la cosa. Res a disculpar. Al contrari. Moltes gràcies, Helena i Iris.

marc tràfak ha dit...

Hola bones, molt interessant l'article, et vull afegir una mica d'informació, suscric tot el que dius i t'afegiré que a Amer també es diu això, almenys el meu avi ho deia, tant enxixat com empiocat, recordo perfectament que l'avi si em veia malament em preguntava: estas pioc? (que no vaig saber mai si em deia que era un pollastre)

marc tràfak ha dit...

per cert, si plou una mica diem que ruineja, el que s'en diu plugim

Jordi Dorca ha dit...

Hola, Marc.
Moltes gràcies per la informació.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...