GEOBLOG DEL CATALÀ CENTRAL

dijous, 31 de març de 2011

Sol rajant






Expressió d'interès per als estudiosos de l'anemonímia, és a dir, dels noms de fenòmens meteorològics.  

I s'usa, a Torelló (al nord d'Osona), per referir-se a la mena de sol que fa quan s'escau que plou en el mateix moment. Plou i fa sol, també diuen.  

És a dir: fa un sol rajant.







12 comentaris:

Anna ha dit...

Sol rajant, plou i fa sol, és temps de primavera, bonica foto jordi!!

Carme ha dit...

El sol rajant ens dóna sovint imatges precioses... però jo no coneixia l'expressió.

Puigcarbó ha dit...

no en diuen també: la llum de Déu, o és quan plou aquest, per aixó lo de rajant?

M. Roser Algué Vendrells ha dit...

Tampoc l'havia sentit a dir mai, però trobo que és una expressió molt bonica. Jo sempre he dit:
"Plou i fa sol",
i al tros de cel que des de casa veig
cap bruixa no es pentina. És molt estrany.
La mare sempre canta la cançó
i ni la cançoneta ni la mare,
no saben dir mentides. Això ho sé...

Fragment d'un bonic poema de l'Esther Martínez. El podeu llegir sencer al costat dret del meu
blog...
M. Roser

Galionar ha dit...

M'agrada molt aquesta expressió de sol rajant. Més que les buixes pentinant-se, m'inspira històries més fantàstiques i reals alhora.

Helena Bonals ha dit...

La coincidència de la paraula "raig" de sol i la de "raig" d'aigua permet de fer aquesta expressió, perquè són els dos elements, la pluja i el sol, que ragen alhora.

Joan ha dit...

Molt interessant, raig de llum, raig d'aigua i vinga rajar els rajos.

M. Roser Algué Vendrells ha dit...

Quan plou i fa sol també passen moltes coses boniques...
Plou i fa sol, les bruixes es pentinen,
al cel triomfa l'arc de Sant Martí,
el món fa la rialla entre boirines
i el verd és més lluent i el groc més fi.
Plou i fa sol!, una alegria nova
xiscla i s'ensenyoreix del pensament,
i el poble vell, estès tal com la roba,
comença a retrobar-se lentament.
Plou i fa sol, cor meu, pla ho endevines,
plou i fa sol, i riu clar l'horitzó,
plou i fa sol, les bruixes es pentinen...
I el vent manyac s'emporta la cançó.
Miquel Martí i Pol
Petons,
M. Roser

magazine.cat ha dit...

Som més de plou i fa sol.

Josep de Sora. ha dit...

Pel meu rodal, érem més del "plou i fa sol", ara bé; quan després de tardes de pluja apareixen uns brins de sol, es produeix invariablement el "cap-tard de conills". És ben lògic; els conills boscans acostumen a sortir a entrada de fosc, però en cas de pluja, si cap a mitja tarda el núvol s'esquinça i el sol treu el nas, avancen la sortida i ronden per camps i vorals amb tota naturalitat. És clar que, aquest trencament de rutina en les bestioles, no sé si sortosament o no, el veiem els pagesos. Jo em considero encara un poc pagès i tinc de tant en quant ocasió d'espiar algunes d'aquestes escenes camperoles. Tingueu bon cap de setmana "patuleia". (La paraula té matisos, doneu-li el millor sentit, eh; no fotem, ara).

Jordi Dorca ha dit...

Anna,
Sí: és treta de la xarxa.

Carme,
Al teu blog també n'hi tenies un, de sol.

Francesc,
No em constava, això de LA LLUM DE DÉU. Mirarem d'esbrinar-ho.

Roser,
Com que no sóc un adulador, em limitaré a certificar que la barra lateral del teu blog és la més poètica de tota la xarxa.

Jordi Dorca ha dit...

Galionar,
A mi em suggereix històries de marina.

Helena,
No necessites hermeneuta. Sempre saps veure allò essencial.

Joan,
Raits i raits per al roda del temps.

Roser,
Ja gairebé el veig, des d'aquí, el poble de Roda llevant-se el mantell de la pluja.
Una abraçada de sol i pluja cap al Bages.

Magazine,
Jo ploc, tu plous, ell plou...

Josep,
És senzillament extraordinari, el que expliques.

Moltes gràcies a tots vosaltres!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...