GEOBLOG DEL CATALÀ CENTRAL

dimecres, 2 de març de 2011

El tapamorros de Mallorca






En un apunt anterior ens vam referir a alguns dels mots que serveixen per donar notícia de la bufetada i d'altres cops afins. Entre les aportacions que, en forma de comentari, vau fer alguns de vosaltres, n'hi hagué una que em cridà molt l'atenció.


Fou des de Mallorca que Sa Lluna Llépola, seguidora habitual d'aquest blog, ens va assabentar de l'existència del substantiu tapamorros, el qual, segons ella mateixa ens va aclarir, era aplicat al "copet" que hom donava als infants per amonestar-los quan deien paraulotes.


Aquest mot compost (format per una forma de present verbal i un element substantiu esdevingut objecte directe) el trobareu citat en la informació complementària que acompanya el mapa núm. 115 del primer volum de l'ALDC (Atles Lingüístic del Domini Català), i atribuït solament a l'indret de Pollença, juntament amb altres formes d'interès notable.


Si voleu tenir més informació d'aquesta mena de mots populars, podeu consultar el nostre apunt del mes de novembre del 2010, o bé consultar la frondosa i exhaustiva informació que figura a l'esmentat volum de l'ALDC.    







Agraïments: a Sa Lluna Llépola, de qui he manllevat la imatge que encapçala aquest apunt, i a tots vosaltres pels comentaris que ens ajuden a ampliar i aclarir les informacions.  



14 comentaris:

Helena Bonals ha dit...

És curiós, no m'hauria imaginat mai què significava aquesta paraula, i un cop en sé el significat trobo que se li escau molt.

De nou, molt bona la relació amb la tencada de TV3!

LA MAR ha dit...

Aquesta paraula, sortosament, no ha estat ni està mai en perill d'extinció com a tal. "et pegaré un tapamorros" és una expressió quotidiana, si que hi està el fet que representa ja que cada cop es peguen manco tapamorros. De totes maneres un tapamorros no deixa ningú nafrat ja que és més un gest que una agressió.

LA MAR ha dit...

Val a dir que per aquestes contrades també deim "pintamorros" és a dir que les persones tenim morros igual que els animals. La veritat "llavis" només ho he vist al llenguatge poètic, no ho he sentit mai a la gent del carrer....."es va fer un xap al morro". :)

Anna ha dit...

O sigui que s'aplica per fer callar les paraulotes... o té altres aplicacions?

Puigcarbó ha dit...

vindria a ser com una guitza aquí?

Jordi Riera ha dit...

No és només de Mallorca, però. A Formentera ho he sentit a dir, ara bé, poc i pot ser per influència des mallorquí.

Si ara t'has entretingut amb els "copets" podries investigar sobre el substantiu CALBOT. Un calbot seria sinònim de clotellada (no sé si estilau dir-ho així).


Molt interessant!!

Ventafocs ha dit...

"Et pegaré un tapamorros!" A tu no, que fas molt bona feina...
Una abraçada des de les Illes!

Lluís ha dit...

Cal ser ben parlat, què és això de tant de morros; "Que el porc del senyor rector tenia llavis !".
Salut !

Carme ha dit...

No em sona desconeguda del tot, però no recordo d'on la puc haver sentida.

El meu pare quan dèiem alguna cosa inadequada, ja fos paraulota o impertinència o alguna mala resposta deia: "t'espinyaré els morros"... només ho deia :) no els espinyava.

Iris ha dit...

Una més que ens apuntem, no l'havia sentit maiiiiiiiiii!!!

Joan ha dit...

Ma mare sempre em deia que em rentaria la llengua amb sabó. Amb la de cops que m'ho ha arribat a dir, de conèixer aquesta expressió, l'estalvi oral que hagués fet!

Jordi Dorca ha dit...

Helena,
Sí, per a mi també fou una bona troballa.

Jaume,
Celebro poder-hi afegir el mot PINTAMORROS, de la mateixa corda. Espero que no calgui emprar-lo gaire, emperò.

Anna,
No, sembla que solament s'aplica als morros.

Jordi,
Visca! Un apunt més, detalls de microvariació. En directe des de Formentera. Em va molt bé, tot el que ens dius. Gràcies.
PS: CLOTELLADA (o CLATELLADA) 'cop donat al clatell' és bastant de tot el domini; i crec que també ho és el substantiu CALBOT 'cop de mà al cap' (ALDC: punts de València; i ben viu en cat. central, i entenc que també a les Balears); CLATELLADA i CALBOT són tots dos mots normatius.

Ventafocs,
Ai!
No m'espantis: que ja n'hem rebut massa...
Salut sempre per als embarbussaments i les parèmies de les Illes.

Lluís,
Definitivament. Volem un altre llibre teu!

Carme,
Ara que ho dius... A mi també em sona vagament. O potser era un mot semblant?
I ESPINYAR! Sí. Però no se sent a dir gaire, ara. Deu estar en regressió. Si més no en la meva zona.

Iris,
No n'encerto ni una!

Joan,
A mi també m'ho havien dit, i no és pas que en digués gaires, de paraulotes.
Allò del sabó em feia angúnia, però.

Agraït pels vostres comentaris.

Sa Lluna llèpola. ha dit...

Ben cert és que un tapamorros no és gens agressiu, és més bé un toquet als morros, més o menys suau... bé, depèn de si sa teva predina/predí o mare/pare està de bon humor o l'has feta ben grossa! :)

Però tot i així crec que tots recordam aquesta paraula amb un cert apreci encara que de petits era una amenaça.

Moltes gràcies per sa fotografia :). És Son Serra de Marina, un lloc preciós per a visitar en èpoques que no siguin plenament estiuenques, quan no està ple de visitants voltant i saturant s'arena i la mar.


Gràcies Jordi.

Jordi Dorca ha dit...

Hi haurem d'anar fora de temporada, a Son Serra de Marina. En la fotografia, gairebé no sembla d'aquestes latituds. Paisatge agrest.

Gràcies, Lluna.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...