GEOBLOG DEL CATALÀ CENTRAL

divendres, 25 de març de 2011

La sarment de la Pauleta










Etnotext (de poques pauses, de ritme ràpid) enregistrat a la Cellera de Ter per la tardor de l'any 2008:


Hi ‘vien un parell de cases que tenien... una sarment plantada a dintre de la casa que sortia a partir del primer pis a fora i tapava tot un balcó a dalt, i a més era molt curiós... perquè era un hostal, eh?, i... allò que pogués... Jo encara no m’ho explico, però. Ho tenia plantat a dintre, al primer pis, i tu ni la veies, i llavors sortia per un forat, mira, a l’alçada de dalt del pis i voltaua per sobre del balcó i allò feia ombra al balcó.


Hi havien dues cases que això passava. I era la sarment. I a més aquella sarment portava molts de problemes perquè quan feien el fogueró, feien el fogueró justament a davant d’aquesta sarment, i era la baralla de cada any, de cada any, que sortia la senyora... i que s’enfadava molt perquè li rostien les fulles... i ‘vien de fer el fogueró més enllà i cridaven molt...


[...]


Era el gran problema que teníem [amb] els foguerons, perquè sortien i no es movien d’allà, i es barallaven amb tothom. I amb els pares, com que, a més a més, les criatures anaven canviant..., s'anauen fent grans..., doncs els pares que venien de petits... defensaven que el fogueró es ‘via de fer perquè sempre es ‘via fet, i elles que això ho feia malbé i tot plegat. Recòrdot això com una cosa...


Aquella sarment, no? I era la sarment: la sarment de la Pauleta.


Sortia la Pauleta i s’enfadava moltíssim.


18 comentaris:

Quadern de mots ha dit...

Com m’agrada aquesta manera de parlar, ràpid ràpid, de poble, de Pauleta enfadada.
Ara, que estic descobrint el DCVB – és millor tard que mai – mira què he trobat
SARMENT f. o m. ... b) «Foc de sarments, foc de turments» (Segarra, Urgell).

Fins aviat

Helena Bonals ha dit...

"Hi ‘vien un parell de cases"/ "Hi havien dues cases": dues maneres genuïnes de parlar, però la primera hauria de ser "Hi 'via", em sembla.

No he sentit mai "Recòrdot això".

Josep de Sora. ha dit...

En Jordi és un especialista, provocant aquests monólegs encantadors; he comprovat personalment que, els seus silencis sovint són autèntiques preguntes que empenyen a continuar "estavexant" el què hom en sap del tema suggerit. Helena, la "t" final en el temps present dels verbs, és habitual en la parla de La Garrotxa, del Gironès i rodalies. Fins i tot a la banda d'Osona que limita amb La Garrotxa, sovinteja aquest tret. I parlant de La Garrotxa; "mainada", tingueu molt bona nit.

Iris ha dit...

Molt interessant tot plegat!!!
Bon cap de setmna "canalla" (Per a nosaltres és un insult, per a vosaltres una sort que rejoveneix la pell :D )

zel ha dit...

Nosaltres a l'Empordà tot ho acabem amb la t, portot, menjot, pensot, i un llarg etc, bé, ara ja la meva generació no, però els meus pares i avis, vada verb en present que acabi en o, el feien acabar amb t!

Ep, Jordi, l'Artur no me l'anomenis que el penjot!

M. Roser Algué Vendrells ha dit...

Elena crec que la segona també hauria de ser" hi havia dues cases".
Quina gràcia, un sarment plantat dins d'una casa i que a més sortia per la finestra i feia ombra al balcó...suposo que es refereix a un cep o una parra. És clar, si elencenien el foc perillava, compenc que la Pauleta estés enfadada!!!
M. Roser

M. Roser Algué Vendrells ha dit...

Perdoneu,volia dir "encenien"i "comprenc"...

Estrella Altair ha dit...

Vaya tiene una pinta estupenda.. me gustan nuestros pueblos.. son a cual mas bellos.

un saludo

Lluís ha dit...

També es perden les formes apit, llapit, premit, col·legit, apa, tots s parlar com el telenoticies.
Resistència dialectal !
Salut !

Jordi Dorca ha dit...

Quadern de mots,
Sí, la parèmia és molt adient.
Clavada.

Jordi Dorca ha dit...

Helena,
És molt bona la teva observació.
En el cas que comentes es produeix concordança de nombre malgrat que el quantificador és formalment singular.

Jordi Dorca ha dit...

Josep,
Gràcies per ajudar-me amb els comentaris. El reforç consonàntic a què es refereix l'Helena es produeix, efectivament, en l'àrea de la diòcesi de Girona i en zones col·laterals.
I gràcies, també, per l'elogi del silenci.

Jordi Dorca ha dit...

Iris,
Bona nit.
Admirem la teva capacitat de treball.

Jordi Dorca ha dit...

Zel,
No cal que em pengis.
És que l'he vist tan neulit, aquell pobre home...

Jordi Dorca ha dit...

Roser,
Exacte: si no ho canvien, normativament el verb HAVER-HI només és admès en les formes de singular.

Jordi Dorca ha dit...

Roser,
Jo també la comprenc, la Pauleta.

Jordi Dorca ha dit...

Estrella,
Gracias por seguir los paisajes. Llegará el momento de ponerles música.

Jordi Dorca ha dit...

Lluís,
T'admiro. Sempre en peu de guerra.
A mi també m'entusiasma el Telenotícies.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...