A més del significat bàsic 'carícia', el substantiu moixona s'aplica en alguns llocs del Ripollès al 'petó' pròpiament considerat.
Ho confirmem al poble de Gombrèn, el qual termeneja amb la comarca del Berguedà, segons entrevista duta a terme el mes de juliol del 2011. I ho recull així mateix el volum primer de l'ALDC (Atles Lingüístic del Domini Català), que el localitza solament (i a tall d'informació complementària, és a dir, fora de les respostes estrictament cartografiades) a la vila de Campdevànol.
D'altra banda, puc indicar que el concepte 'petó' el tenim ben representat en el mapa núm. 3 del volum citat de l'ALDC, i que, igualment, al PALDC (Petit Atles Lingüístic del Domini Català) es pot trobar un bon resum de resultats i una explicació, molt pedagògica, que a continuació provo de resumir encara més:
1. Les formes clàssiques, procedentes de BASIU o de BASIARE (bes, besada, beset), resten avui arraconades a les àrees laterals (País Valencià), isolades (Illes Balears) o a tocar de l'Aragó (Franja), sovint en concurrència amb formes castellanes (besso, bessito).
2. El mot més general és, doncs, petó, d'aparició tardana, tal vegada procedent d'una arrel expressiva POTT 'llavi' i 'besada', format gràcies a un diminitiu característic dels mots afectius i amatoris.
3. La variant potxó, del català nord-occidental, es podria explicar per fonosimbolisme, o bé per interferència basca.
Pel que fa referència a moixona, cal recordar que aquest substantiu (com els altres de la mateixa família) no és sinó un derivat de moix, nom amanyagador del gat, de creació expressiva.
Atès això, no és estrany, doncs, que un mot com aquest hagi acabat desenvolupant un significat tan relacionat amb la idea de carícia. L'evolució semàntica es comprèn prou bé: el petó no deixa de ser una mena de carícia, la millor carícia.
14 comentaris:
A Mallorca li deim "moixonia"
bes, besada, petó o moixó a quin millor..:)
ostres... era moixona.. no n'hi ha prou que encara me n'he hagut d'inventar..!
La Mar m'ha pres el comentari, ;)
Una besada!
M'agradaria preguntar-te aquina banda del nord-occidental es diu potxó, jo pertanyo al bloc nord-occidental, concretament a la plana de Lleida i mai ho havia sentit.
Nosaltres en diem beset, petó o el castellanisme bessito.
Au, besets
M'agrada la paraula, no descarte la idea de fer una Tanka on aparega!!!
T'he fet una pregunta al teler!!!
Els meus pares sempre deien moixeta, però no pas com a petó, sinó com a carícia.
Moixona no ho coneixia i molt menys com a petó.
Una moixona per a tu!
Ja la pots recollir!!!
No diré qui, però un cop em van explicar que els catalans som molt escatològics, i que petó possiblement vindria, onomatopeicament i en diminutiu, del sorollet que es fa...
Espero que no t'esborrin el bloc pel meu comentari!
Que bonica aquesta forma ripollesa. No l'havia escoltada mai.
Jo sóc del clàssic petó... això sí mirant d'innovar-ne la seva realització!
Jo no te n'envio, de petons, que encara ens malinterpretaran. Però malgrat la varietat de paraules segueixo creient que de petons, besets i moixones, millor com més en dónes.
De fer petons, caricies i manetes en diem fer moixaines. Salut !
jo també he sentit sempre moixaina o moixeta, relacionat amb les caricies. I un petó, petonàs o petonet. Però mai potxó ni moixona.
Auré se comprobar-ho la pròxima vegada que vegi als meus cosins de Ripoll, quan em despedeixi els hi faré una moixona.
Doncs això: moltes moixones, que el gató ja s'arrufa.
I gràcies a tots pels vostres comentaris i aportacions.
PS: m'asseguren els especialistes que POTÓ no té relació amb PET 'ventositat', però en aquest món no hi ha res que sigui segur; POTXÓ és propi de les zones pirinenques del català nord-occidental.
Publica un comentari a l'entrada