Són molts, per tant, els testimonis històrics que posen en relació l'esternut amb els bons o els mals auguris, i amb les supersticions en general. Jo, de moment, us trasllado a continuació, i a tall de resum, algunes de les sucoses informacions que sobre aquesta interpretació de l'esternut trobareu en l'article citat:
- els hindús els relacionen amb la possessió dimoníaca
- a la Tonga, a Polinèsia, un esternut a la sortida d'una expedició prediu el seu tràgic acabament
- entre els zulús i guineans l'esternut assenyala bons auspicis
- a Hongria, i a Transilvània (Romania), l'esternut indica que és veritat el que hom explica
- entre els grecs i els romans també solia tenir sentit positiu, i podia ser interpretat com un bon presagi per als amants; el cas és, però, que la bondat o maldat de l'auguri podia dependre d'elements circumstancials, com és ara la inclinació (dretana o esquerrana) de qui esternudava, o de la conjuntura lunar
A tot això voldria afegir-hi que el mot uís 'esternut', propi d'Eivissa, no és sinó un derivat del llatí A(U)GURIU 'auguri, vaticini', i que la forma auirs es troba en Ramon Llull, de la mateixa manera que el substantiu eixavuiro és un derivat del verb eixavuirar (del llatí EXA(U)GURIARE, insisteixo).
Vet aquí, doncs, una confirmació més de la importància cultural que la idea supersticiosa ha tingut en la creació de mots i de la importància que té el coneixement d'aquesta realitat per a la correcta interpretació del sentit dels mots i de la seva etimologia.
Dedicat a Carme Rosanas, que en veure'm en estat de fretura, i mancat d'una imatge adient, ha fet possible aquest apunt d'avui amb un dibuix expressament creat per a tots nosaltres. I també a Fanal Blau, que igualment ens ha fornit una bella imatge selènica.
43 comentaris:
Hola Jordi,jo normalment dic etxavoirar,referent als esternuts,els altres significats no els sabia pas.
Felicitats a la Carme pel seu dibuix.
bona setmana a tots.
Gran post amb brillants col·laboracions! Aquest l'he gaudit de veritat. No empro aquesta paraula tot i que no m'és estranya... no sé ben bé de que em deu sonar.
D'altra banda jo tinc un recull (totalment "amateur") de paraules que els meus padrins del mig Segre utilitzen amb normalitat però que, sens dubte, estan en procés d'extinció... m'estàs fent pensar a crear algun apartat del blog dedicat a aquests mots... o bé fins i tot podríem establir alguna mena de col·laboració amb intercanvi d'informació!
Salut! o Jesús! (aquesta darrera forma, crec que lligada als mals auguris, en procés de total desaparició)
A l'entrada amb aquesta paraula dins el teu llibre ja hi havia arribat!
"Jesús!" es deia per la por que l'esternut fos senyal d'un principi de tuberculosi.
Jo tinc alèrgia al sol i faig tres esternuts seguits normalment quan surto al sol. No sé com ho interpretarien, en totes aquelles cultures!
Aquesta no la sabia, ara ja no ho podré dir :)
Jo sempre que ho he sentit ha estat com diu l'Anna pronunciat etxavuirar.
Gràcies per la dedicatòtia del post. Una abraçada, Jordi.
Jo recordo que de petita em deien (no sé si les monges o alguna de les meves àvies) que quan esternudaves feies fora els dimonis. Ara quan algú esternuda intento reprimir l’impuls de dir “Jesús”, em quedo amb “Salut”. Què més es pot dir?
No coneixia “eixavuirar”, ni tampoc el dolç “uís” eivissenc.
Per acompanyar el post, ací et deixe l'esternit d'un àngel;
Estratègia
Darrere de la llima
........... i de la mel
Darrere de l'abric
........... d'un estiu que no és
................De l'esternut d'un àngel
...................... fumigant paradís
............................. (damunt d'aquest infern que
sua)
Darrere estic, jo,
.......... desorientant ombres
Intoxicada en lletres,
.......... tus les meues veritats
© Alejandra Leonor Parra
Traducción al catalán Pere Bessó
A casa utilitzàvem amb força naturalitat la forma "etxabuirar" i jo la continuo utilitzant.
D'altra banda, tinc sentit que la resposta "Jesús" es deu a la creença que, en etxabuirar, s'expulsava un dimoni; en aquest mateix sentit aniria el "(God) bless you" dels anglesos.
Felicitats pel blog!
Hola, a sido interesante la información sobre los diferentes significados de un estornudo en otros países.
pase a visitarle y a dejarle mi saludo agradeciéndole su amable visita y comentarios.
que tenga un lindo día.
La meva avia quan esternudava en feia uns quants de seguits ( l’hi havíem comptat fins a tretze o catorze d’una sola tirada), quan acabava sempre deia que allò era senyal de salut i alegria.
Eixauvirar, mot nou per a mi. És curiós això del canvi de significat segons la cultura, passa prou sovint.
Bon dia, Jordi. Per molts motius, gairebé tots de caràcter mitòman, estic molt interessat en la parauleta en qüestió. Dels motius, però, n'hi ha un que supera la resta, i és justament el de la "limitada presència territorial". Tu et veuries amb cor d'aventurar-ne una concreció? És paraula d'ús vigatà, de tota la Plana, de tota Osona, de diversos punts del Principat, o "va com va"?
Gràcies!
Anna,
La tendència històrica ens porta a ETXAVUIRAR, amb consonant africada.
Anna,
Una abarçada.
Porquet,
Trobo que és molt bona idea, el que dius. Jo gairebé et demanaria que ho fessis al teu blog de sempre (així tindrà una major repercurssió), o en una pàgina nova, a tot estirar.
I que ho fessis, a més, mantenint el teu estil literari de sempre, donant ales als mots. Estaria molt bé, així.
I amb alguna referència al DCVB, el vermell, és clar.
Se m'acuden, a més, unes quantes menes de col·laboració. Deixa'm rumiar.
Salut, Helena, i vés amb compte amb el sol, que aquests dies escalfa molt. Tres estornuts, has dit?
Magazine,
Endavant. Però vigila allà on ho dius. Que es quedaran bocabadats.
Marga,
Això que dius em sona molt. Però no ho acabo de recordar. Jo també havia anat en un col·legi de monges.
Una abraçada.
Carme,
Tinc més apunts dedicats a aquest verb. Continuaré fent servir el teu dibuix. Com diu en Porquet, aquestes col·laboracions són sempre molt profitoses. I se n'aprèn molt.
Moltes gràcies, Carme.
Joana,
Sempre trobes temps per a tothom.
I aquests grans detalls!
Una abraçada, Joana!
Anònim,
Gràcies per la teva informació. Aquest verb és una deu de sorpreses i de sensacions. Salut i mots!
Atlántida,
También le envio mis saludos, con aérea poesía. Muchas gracias.
Carme,
M'has fet recordar una padrina de pagès que també en feia una bella colla, d'eixavuiros. I eren aplaudits amb gran entusiasme. Sentit d'alliberament i de neteja.
Me va fer molta gràcia es primer pic que ho vaig sentir... Noltros deim "fer un atxem"! I quan un l'ha fet deim, salut!
una abraçada!
Josep Maria,
Jo estic que aquest verb és un dels mots que genera més adhesions i mitomanies.
Pel que fa a la distribució territorial, ja tinc a punt un segon post en què indico les zones en què aquest ús encara és viu. Són, de fet, les que jo he anat escorcollant en aquests primers anys del segle XXI: plana de Vic, Collsacabra, Guilleries, Lluçanès...
Aquest cap de setmana miraré de publicar-lo.
Moltes gràcies.
Lluna,
ATXEM i ATXIM són, segons diu el professor Veny, "imitacions en llenguatge articulat del soroll que es fa quan hom esternuda". I són pròpies de Mallorca i Menorca, diuen. Convivint amb UÍS, d'Eivissa.
Desconeguda i a incorporar, és una parula molt bonica.
Francesc,
Un alliberament, podríem dir.
Bona nit, quitxalla. Esternut, eixavuiro i també he sentit, amb menys freqüència, "estuforn". Jo em veig generalment forçat a eixavuirar, amb canvis sobtats de temperatura; i a la llibreta de les curiositats, hi tinc dues anotacions pel què fa a la velocitat de l'aire que surt d'un estuforn; tanmateix, una parla de 965 Km. per hora i l'altra de 165 Km. hora. Així doncs, ja podeu comprendre que amb aquesta divergència em quedo a "les capses". Deia Josep Pla amb la seva ironia que, el segon plaer d'aquesta vida és, potser, l'esternut. Apa, "bona nit i tapa't".
Quina paraula amb una sonoritat més maca! M'agraden molt les paraules que tenen la xeix i aquesta no la coneixia pas. Espero que eixavuirar porti bons auguris, perquè no sé si és per culpa dels aires acondicionats que a la feina tots eixavuirem ben sovint, quan no és un és l'altre. Cada dia devem dir "salut" i "jesús" unes 5 vegades i segurament em quedo curta...
Jordi, per cert, l'altre dia me'n vaig enrecordar d'una paraula que faig servir que molta gent de barcelona m'ha dit que no la coneix, és ensat. Cada cop que algú m'ha dit que no sabia que significava m'he quedat ben parada, perquè no sabia com en deien ells a l'ensat i resulta que n'hi diuen pot. Em té ben sorpresa, un pot no és el mateix que un ensat, no et sembla?
Una abraçada i gràcies per sempre ensenyar-nos paraules que desconeixíem.
Fa poc, una amiga em va enviar un document molt interessant on hi ha un munt de paraules en desús i, per damunt de tot, mal escrites, on des de fa anys les hem anat dient amb el barbarisme acostumat. Poc a poc, les hem anat normalitzant i les hem fet nostres com si tal cosa. Ja no cal dir de les paraules que hem afegit a la llengua provinent d’altres, i amanyagant al nostre us, segons l’entorn en que ens desenvolupem. Amb la tecnologia actual hem anat introduint mots barrejant l’autenticitat de la paraula amb la provinent del lloc.
Hi ha moltes paraules que se’ns estan anant i fa anys que no les escolto. Hauríem de posar més afany en retenir aquest valors lingüístics que s’estan escapant.
Salutacions.
Josep,
Perdona que hagi trigat tant a contestar-vos.
La llibreta de curiositats m'ha encuriosit realment. I reconec que això de la velocitat pot ser llaminer, i fins temptador i tot.
I queda confirmat que en Josep Pla hi tocava molt, en molts aspectes, tot i que en alguns aspectes potser no. En fi.
T'aniria bé quedar per a aquesta setmana entrant?
Barcelona,
Perdona que hagi trigat tant a contestar-vos.
ANSAT és un mot limitat, també, a unes determinades zones geogràfigues, i, a més d'això, es troba en clara recessió; a casa meu, de fet, ja no el sento gairebé mai.
Era propi, segons el DCVB (el diccionari vermell de la barra lateral) de Puigcerdà, Camprodon, Rocabruna, Olot, Girona, Banyoles, la Bisbal, Llofriu, Amer, Vic, Selva del Camp.
Tal com tu dius, és possible que, en aquest moment de recessió, aquest mot tendeixi a especialitzar-se en algun ús concret, és a dir, per designar un tipus concret de pot de cuina. No ho sé.
Si fas una ullada al DCVB (el vermell que et deia), veuràs que en alguns llocs es distingien diferents menes d'ansats: ANSAT D'ULL DE BOU, DE DOS PLATS, etc.
Recors als d'Amer, i que tingueu molta salut.
Papallona,
Perdona que hagi trigat tant a contestar-vos.
Que alguns mots se'ns morin en ser arraconats per les noves tecnologies i per l'abandonament de certs oficis tradicionals pot ser, tal com tu suggereix, una cosa perfectament normal.
Cal vetllar per no perdre-hi més llençols del compte. Comprenc, doncs, el que dius: cal ser més actius, més combatius, amb el llenguatge. I tenir-ne cura en tot moment, mirant d'enriquir-lo tant com puguem. Aquest afany que tu dius. Empobrir el llenguatge és una manera (i una de les pitjors, potser) d'empobrir-nos com a persones i com a éssers racionals que volem ser.
Una abraçada.
Bona nit a tots; Jordi, posa-hi el dia per la setmana vinent i fes-m'ho saber pel mitjà que vulguis. Ja saps que el meu actual "jefe" és molt tolerant i em concedeix una gran llibertat d'horaris. "Bona nit i moltes".
AAAAAAAAA.........TXEM !!! molt bona entrada com sempre Jordi. (vaja memeu que duc !! )
Jordi, com gairebé sempre no l'havia sentit mai ni llegit mai enlloc, és una paraula bonica, però no sé si sóc a temps d'incorporar-la. Salut
Hola Jordi, ahir no vaig poder entrar al teu post...Es possible que quan es posi a fer fret de valent, sentim un munt d'exavuiros...Quan algú a prop meu en fa algun d'aquells tan exagerats "escampamicrobis", jo li dic: a veure si hauré d'obrir el paraigües...
Bona nit i tapeu-vos bé, sinó voleu fer un concert d'exavuiros.
M. Roser
Jaume,
M'apunto al memeu. Però només a la paraula. Que consti!
Carina,
Seria per quedar bé (o malament, qui sap!) en un apunt dels que es fan en els sopars quan no se sap què dir.
Roser,
Tens raó. M'estimo més la bona música. La que fa amb instruments com cal, vaja.
Josep de Sora,
Demà dilluns treuré el cap i quedarem en un dia per a aquesta setmana entrant. Una abraçada.
Jordi moltíssimes gràcies per l'explicació!!! I quina vergonya...l'havia escrit amb una falta, em pensava que s'escrivia amb e! En saps tant! Bé, doncs jo seguiré dient ansat que no vull que es perdi aquesta paraula que fem servir a casa! Encara que abans es deia "agafa l'ansat per escalfar la llet" i ara en canvi amb els microones ja dóna menys joc...però bé, què hi farem, suposo que és l'evolució!
L'evolució, Pilar. Ja se sap! Mentre funcioni el microones...
Publica un comentari a l'entrada