 |
Entalaiar-se v. refl.
Adonar-se.
Verb no normatiu consignat al DCVB, i atribuït a la Garrotxa i l'Empordà.
Amb el mateix sentit, encara que amb diferent prefix, el DCVB dóna també notícia del verb (a)talaiar, al qual es reconeixen, entre altres, aquests sentits:
- 'mirar des d'un lloc alt per vigilar o veure alguna cosa de lluny (especialment el bestiar)' (Ripollès, Garrotxa, Lluçanès, plana de Vic)
- 'mirar amb atenció o amb insistència'
- 'mirar en general' (Berguedà, pla de Bages)
- 'veure de lluny'
- refl. 'adonar-se, haver esment d'alguna cosa' (Empordà, Berguedà, plana de Vic, Ribagorça, Pallars, Urgell)
- refl. 'preocupar-se, pensar atentament en una cosa; sospitar'
Totes dues formes (entalaiar-se i atalaiar-se) són, doncs, derivades de talaia 'sentinella', mot d'origen aràbig que ja figura en autors catalans del segle XIII (Desclot, Jaume I, Llull).
Dels mots originats per aquesta deu lèxica, entalaiar és, en concret, el que més apareix en els meus enregistraments de conversa del segle XXI:
- Quan se n'entalaiaran no tindran ningú (Susqueda, casa de l'Om, maig de 2008)
- No me'n vaig entalaiar (Amer, juny de 2008)
- Me n'he entalaiat tard (Anglès, 2009)
 |
| L'Agullola de Rupit des de la part alta del terme de Susqueda |
 |
| El Far des de la part alta del terme de Susqueda |
 |
| Casa de l'Om, terme de Susqueda |
32 comentaris:
La variant ATALAIAR la vaig llegir (sentir) per primer cop tot llegint....El senyor dels Anells! Huas! Qui m'havia de dir que llegint la saga de l'anell aprendria llengua catalana!
La vaig trobar tan i tan bonica que, des de llavors, la poso (amb calçador, si cal) a les meves converses! (sobretot quan corro pels cims pirinencs!)
Desconeguda per a mi, més la trobo molt bonica i descriptiva.
Porquet,
Trobo que aquells cims són un lloc deliciós. I encara més quan els comparteixes amb tots nosaltres i amb els qui no podem anar-hi tan sovint com voldríem.
Francesc,
Encara que no hi arribem (ni de bon tros!) el taller de les paraules voldria ser com el taller de l'art.
Si afineu la vista, us adonareu que en la primera fotografia es veu el mar empordanès. Engrandint-la es veu més bé.
Bonica paraula,tant com el seguit de fotografies que hi poses.
endavant salut i mots i bon cap de setmana a tothom!!!
Igualment, Anna. Bon cap de setmana. I no et treguis les ulleres. Sobretot!
...i al Tibidabo i tenim una bona Talaia, encara que no gaire natural...
Per la semblança fonètica amb entelar-se, en llegir-lo, sembla que t'enteles :)
Molt interessantt com sempre!!!
Per la semblança fonètica amb entelar-se, en llegir-lo, sembla que t'enteles :)
Molt interessantt com sempre!!!
M'han agradat molt aquests llocs per atalaiar el nostre país i...
...entalaiar-se de que és preciós!
És difícil no entalaiar o bé no entalaiar-se de la bellesa de les imatges que has posat!
La paraula no la coneixia,ara ja puc dir que tenim molts llocs bonics on atalaiar-nos de les marevelles de la nostre plana.
Entalaiar-se....aquesta sí que la conec i a casa la fem servir, sobretot la meva mare que és d'Amer! Per allà dalt tal com expliques s'utilitza de forma ben corrent.
Que bonica la fotografia amb les vistes del Far que has posat!
Una abraçada.
Anònim,
Interpreto que t'ho mires des de Barcelona. I que des d'allà ens pots ben veure. Gràcies per venir fins aquí.
Joana,
Sí, i més en veure'l escrit. Gairebé el veig doble. I consti que sóc abstemi. Una abraçada.
Carme,
És una excursioneta molt recomanable. Cal deixar el cotxe a l'aparcament de Condreu i enfilar tot seguit el pla de l'Om. La panorànica és esplèndida de debò.
Helena,
És un lloc esplèndid. Si tornes a venir per la nostra zona, t'hi podem ben portar.
Montse,
Faig constar que la millor talaia és la de Bellmunt. No n'hi ha cap de millor.
Barcelona,
Encara em queden mots d'Amer per anar posant. Una abraçada.
Jo coneixia atalaiar o talaiar en el sentit de mirar, però no en el de adonar-se...
Anant d'excursió he atalaiat tots aquests paratges d'un encant bucólic...
Petons,
M. Roser
Quin lloc mes encisador, fins i tot en puc percebre el caliu amb l' imatge, jo també coneixia atalaiar com mirar.
Una abraçada
Només coneixia atalaiar amb el primer significat que esmentes. De fet, una de les muntanyes properes a Vilanova més conegudes porta per nom la Talaia, sense la "A".
Les imatges em fan dententes.
Una abraçada.
No l’havia sentit aquest mot, a part de bonic és molt expressiu, si tenim present el què és una talaia.
Preciosas imágenes, un lugar para visitar, gracias por compartir.
feliz semana.
Roser,
De fet, TALAIAR (o ATALAIAR) ja té el seu interès: no és un verb del comú dels parlants. Té el seu regust, i és entranyable. Un autèntic manlleu.
Marta,
És un lloc de gran caliu, com tu dies. Sota la mirada del sol que ens abraça a tots.
Galionar,
És un bon lloc per observar la imponència dels grans blocs geològics, de mirada immensa, extensa. No sabria com dir-ho.
Una abraçada.
Quadern de mots,
Diria que els mots són adaptats a la realitat que tenim. I no en són del tot lliures.
Una abraçada amb bells mots.
Ricardo,
Acudimos sin demora a tus espacios de poesía.
ATALEIAR v. refl.
Dedicarse amb ardor a una cosa (Barc.); cast. atarear. Probà d'escriurer, d'estudiar, d'ataleyarse; mes el cervell se li havia espessehit tant, Pons, Auca 165.
Etim.: format damunt taleia
TALEIAR o ATALEIAR v. tr.
Interessar fortament en una activitat; absorbir; cast. obsesionar. Als tretze tot just complerts, ¿què podia ataleyar-la, fora d'anar bonica?, Pons Auca 14.
Etim.: derivat de taleia.
Publica un comentari a l'entrada