La invocació a Jesús és una de les fórmules més usades per saludar la irrupció d'un eixavuiro. A voltes, però, aquesta apel·lació al messies no es resol en la sola formulació del seu nom, car s'hi afegeixen, com hem pogut comprovar en algunes ocasions, formes diverses, sovint jocoses, d'allargassament i de postil·lació de l'acte d'esternudar. I a voltes, també, amb el recurs dramàtic de la rèplica i de la contrarèplica, tal com s'esdevé, per exemple, en el cas en què un dels presents respon a l'estornut amb la fórmula Jesús t'escanyi!, i l'altre (l'esternudador, o bé un altre dels presents) enèrgicament hi respon amb la frase: La Maria de Deú t'ofegui!.
No sempre, però, la invocació a Jesús es produeix en aquests termes tan aparentment crisposos, com ho són aquests, suara indicats, que ens van referir a la vila d'Anglès, primavera de 2009. Molt sovint, com dic, l'eixavuiro és rebut amb frases d'acompanyament de to més rebaixat, més amical potser, però sense perdre, tanmateix, l'aire incisiu que sol caracteritzar aquest gènere col·loquial: Jesús, Josep i Maria, i el burro de cada dia! (observada a la vall del Ges, Osona, 2005), usada sobretot per respondre a una seqüència d'eixavuiros.
Fora ja de la meva recerca al territori, i situats de ple en l'àmbit blogaire, l'escriptora Montserrat Pujol Jordana ens ha fet arribar, amb gran goig nostre, un apunt relatiu als mots que es deien a l'indret de Sant Pere de Torelló quan un hom observava una seqüència d'esternuts que no acaba d'arribar al nombre de tres.
El primer, ens diu ella, era rebut amb la frase: Jesús!. Amb el segon es deia: Josep!. I si el tercer no arribava, hom feia: I la Maria?. I aleshores es contestava: Per un altre dia!.
I així ho farem, doncs. El que no hagi estat dit avui ho deixarem per a un altre dia.
A la Montserrat Pujol Jordana, i al professor Joan Veny, que ha dedicat moltes hores a l'estudi d'aquests mots nostres. I a la Carme Rosanas, que va crear, expressament per a aquest blog, la imatge que encapçala els apunts dedicats a l'acte d'eixavuirar.
38 comentaris:
Caram! això de que Jesús t'escanyi i la Mare de Déu t'ofegui m'ha encantat... demanar aquests desitjos encomanant-se a aquests personatges que s'acostumen a representar tan flascos en els llibres que protagonitzen, trobo que era tot un acte de rebel·lia per part dels nostres avantpassats sotmesos per la jerarquia eclesiàstica (al servei dels dictadors) als dogmes catòlics...
Jo, però, quan algú, eixavuira dic el clássic: Salut!
Aquesta si que la conec, quan un esternuda molts cop seguits aquí en diem: Jesús, Josep i Maria!!!
Potser l'"escanyi" i "ofegui" van adreçats al "dimoni" que se suposa tenim a dins i que fem fora amb l'eixavuiro...
Em crida l'atenció això de "Jesús, Josep i Maria, i el burro de cada dia!"
Déu n’hi do el que aprenem amb tu i els teus col·laboradors.
Gràcies!
El que jo tinc entés sobre el fet de dir Jesú en esternudar, està basat en una creença antiga sobre el seu perill. S'arribà a creure que fins i tot podia arrancar l'ànima perquè un esperit entrava als nostres pulmons i en respirar es podria perdre l'ùltim alé i passar a millor vida, per això la gent s'encomanava a Jesús!!!
Quines coses, oi?
"Jesús t'afogui" (no "t'ofegui"), ho deia una amiga meva de Girona. Per què es diuen coses com aquestes?
Uf, sort que acompanyes la imatge amb el mot "Jesús", perquè em pensava que aquest pobre ninotet també havia agafat una grip de panxa:) Han estat molt interessants totes aquestes entrades sobre el que es diu després d'eixavuirar; jo en tinc a prop un cas més groller: un individu que després de fer el segon, sempre acaba dient: collons! S'emprenya tot sol quan esternuda, i no es val de Maries ni d'altres dies. I sobre la implantació del "Salut", no m'hi he pogut acostumar mai.
Abraçades!
Gracies Jordi, mai m'havien dedicat un post. Quines coses es diuen amb els eixavuiros! I el meu pare que se'ls provoca per descongestionar-se!
Apa, jo continuaré dient Jesús, Josep i Maria.... sense el burro de cada dia.
Que divertits aquests posts dels eixavuiros! M'han agradat molt, jo això del burro de cada dia tampoc ho havia sentit a dir mai.
O jesús! només o bé Jesús, Josep i Maria!
Caram quines respostes més contundents als eixavuiros! Jo, de petitó, degut suposo a que anava a una escola religiosa responia als eixavuiros amb un "Jesús". Mica en mica, però, sense adonar-me'n he anat perdent aquesta manera de respondre per la més neutre "salut"... suposo que estic en la roda laïcitzant de la nostra societat d'avui en dia!
Jordi, en necesitem un com tu a les Illes. Enhorabona, un cop més, per el teu treball.
Els primers no m'agradaria pas que me'ls diguessin!!!
Jo , com la Galionar, no m'he acostumat a dir salut, dic:Jesús! o Jesús, María, Josep! una mica diferent que la Carme.
És una mica com la salutació...
M'explicava un senyor que durant la guerra va viure en la zona republicana , però ell no ho era. Cada tarda anava a passejar i trobava una senyora que sempre li
deia : salut aixecant el puny. Fins que un dia ell se'n va cansar, perquè sabia que ella ho feia per quedar bé i li va contestar: voleu dir que no us farà mal tanta salud?
Ho sento , però m'ho heu posat "a huevo" que diuen els nostres veÏns
(No se com es diu en català).
M. Roser
Jordi...gràcies i gràcies per la teva magnífic tasca...Un petó sense eixavuiro!
Jo també he passat del Jesús al Salut!
i de vegades faig un "jesús per totes les vegades" quan s'estrena un reguitzell d'eixavuiros d'aquells de no parar!
Un bon dimarts, Jordi!
La invocació a Jesús és la més comú de les que s’han emprat en qüestió de salutació d’esternuts, des de sempre. Tot i així, s’ha anat canviant, poc a poc, per l’opció de saludar amb la paraula: Salut !! Potser sembla més adient, en aquesta situació, per la actitud neutre que té. La diferència o variant la fa, com és de lògica, la geologia del lloc provinent,
També es podria dir que, senzillament, en aquest cas, només es qüestió de ser educat quan ens trobem davant l’esternut d’una persona, de la mateixa manera que saludem quan trobem a algun conegut, o altres situacions semblants, on la educació hi té molt a veure més que la lingüística, sigui com sigui la manera com ho fem.
Una abraçada.
Ohh, que divertit l'apunt de la Montserrat! M'agraden molt aquests jocs, algun dia ja ho diré i ja veig que es quedaran amb cara de no entendre res!
Una abraçada.
El nom complert és Salut Gràcies Derès!
El 'Jesús t'afogui' és una dita molt utilitzada. En castellà, per exemple 'con' un diu 'Jesús te ahogue' l'altre respon 'Prefiero que me ahogue Jesús, que no un sinverguenza como tú'.
Mai no heu sentit dir la forma 'Jejús' en lloc de Jesús ?
Salut !
Violant,
Espero que ens segueixis visitant. Perquè aquí la nota eclesiàstica, ben humoritzada, hi té una destacada presència. Sempre que puc els busco un raconet. I d'això, ja ho saps, la nostra tradició en va plena. Llàstima que se n'hagin perdut tantes, d'aquestes referències. En fi, aniré a fer el tomb pel blog d'una que es diu Atarca, crec.
Magazine,
Confirmem, doncs, que això té una bona distribució en el territori. Gràcies.
Toni,
Primer: moltes gràcies per visitar-nos.
Segon: estem molt d'acord amb tu, i el tema és molt interessant.
Marga,
És tal com tu ho dius: la gràcia és dels col·laboradors, i de vosaltres, per llegir-ho i saber-los escoltar a ells. Moltes gràcies.
Joana,
Sí, això també ho havia sentit, i recordo que en el cas dels herniats també es deia que els podia fer mal. És veritat. Tot té un fonament, és clar, i després s'hi afegeix la interpretació, la superstició, la literatura...
Una abraçada.
Helena,
Sí, teniu raó. La variant real és metatitzada. Però en aquest cas no he volgut complicar-ho més. M'interessava sobretot el sentit de la cosa i les interpretacions que se'n fan. De seguida que pugui me n'aniré a fer un tomb per un blog sempre sublim.
Montse,
Salutacions als de Bellserrat.
I sobretot això: que no hi hàgim de posar el ruc de cada dia.
Una abraçada.
Carme,
Moltes gràcies per la tota la poesia. Inclosa la dels dibuixos. Continuarem gaudint-ne.
Porquet,
Jo sóc una mica més vellot. El cas és, però, que continuo dient jesús. No m'he pogut acostumar a dir salut. Però com a cloenda d'un escrit, sí. El trobo molt endreçat.
Una abraçada.
Galionar,
Veig que aquest conegut teu tot ho porta cap a les parts baixes. Deu fer uns eixavuiros integrals. Espero que no en quedi gaire afectat, després.
I consti que jo també dic jesús.
No m'he pogut avesar a dir-ho d'una altra manera. I tampoc em desagrada, la veritat. Té una bona sonoritat, apaivagadora.
Una abraçada.
Jaume,
Un dia hem d'anar a la Roca, a veure't en una de les teves exposicions.
Una abraçada.
Roser,
L'Enric Valor té un conte molt bo sobre això de les salutacions d'aquella època i totes les contradiccions que allò portava. Recordo (i reconec que no està bé explicar-ne el final) que el conte s'acabava quan el pagès aconseguia dir "salut" i l'altre, cofoi d'haver-lo fet canviar de formes, s'exclama amb un "gràcies a Déu, ja era hora!". I així anava la cosa.
Una altra abraçada cap al Bages.
Núria,
I una abarçada per a en Sintu. Fins aviat.
Fanal,
Salut i bona poesia. I sense eixavuiros, com diu la Núria. Me'n vaig a fer un tomb pels blogs. Gràcies.
Papallona,
Jo no he fet el canvi cap al jesús. Potser per edat, no m'hi he sabut avesar. I com t'ho dius, potser és massa neutre per al meu gust.
El mot JESÚS té, a més, una sonoritat agradable, amb aquests sons sibilants que fan una sensació d'acompanyament que jo trobo molt adient a la situació explosiva, de trasbals, que comporta l'esternut.
En fi. Perdona que m'hagi allargat tant. Me'n vaig a fer un tomb pel blog de les ales de papallona. Una abraçada.
Barcelona,
A Amer es deia EIXAVUIRO. L'altre dia no vaig pensar a dir-t'ho. Suposo que s'ha anat perdent al cap dels anys. I és possible que ja no el conegui ningú, aquest mot.
Una abraçada.
Peròquèdius,
Moltes gràcies per la teva visita. Espero que tornis per aquí.
Lluís,
Sí. I a casa, amb això del Hehuh hi fem força conya. Ja t'ho explicaré.
I moltes gràcies. No sabíem la fórmula castellana que ens acabes de dir.
Hola Jordi, interesante post, te cuento que por acá en México se suele decir algunas ocasiones o quizá algunas personas cuando escuchan un estornudo dicen...¡ Jesús te ayude !!
me encanto esto que compartes y lo cito a continuación...
El primero, nos dice ella, era recibido con la frase: Jesús! . Con el segundo se decía: José! . Y si el tercero no llegaba, se hacía: Y María? . Y entonces se contestaba: Para otro día!
dejo mi saludo un abrazo y mi deseo d un lindo fin de semana.
Igualmente, Atlantida. Un abrazo muy grande. Es un placer poderte seguir desde tan lejos y me agrada, además, la información que nos haces llegar. Que tengas, igualment, un lindíssimo fin de semana y una muy poética escritura, que aquí también te seguimos con sumo interés. Un abrazo, pues.
Publica un comentari a l'entrada