Roser, Sí. De tant en tant també va bé. Per cert, he tingut la idea de fer, de cara a les setmanes vinents, unes entrades dedicades a triar el millor apunt d'humor lingüístic dels que he anat posant per aquí. Comptem a tu. Molt bon cap de setmana, Roser.
Bucòlica imatge de les llargues cues a la carreteres durant aquest cap de setmana, oi? Lents, però arribaran segur; per banyuts, el ros de l'esquerre! Mentrestant, les ciutats resten desertes i desèrtiques. O no, potser no anava per aquí...? En tot cas, bon cap de setmana i una abraçada!
Galionar, Un gran driblatge. I humor amb espurna, aquest. Tens raó: el ros deu saber on va. No gaire lluny, suposo. Però té les idees clares. Que de pastors ja ens en queden poquets. Estimem-los. Que aquests no han de conduir. De moment. Bon cap de setmana.
Jordi, a mi no em fa riure!!! Crec que la foto de dalt dintre de poc serà un símil de la de baix. Es perden tantes coses en l'evolució d'aquest món tan desnaturalitzat, que em sembla que els poblets menudets i totes les seues costums i activitats acabaran convertint-se en uan runa més.
Ai ho sent, no volia ser una "aguafiestas" però és el que veig. per cert, en aquest moment, no sé com es diu "aguafiestas" en català!!!
...ai, ai, ai.. que algú, si us plau, em confirmi que la foto de dalt no és la d'un exèrcit, guiat per un tal Peces Barba, dirigint-se a Barcelona, i, la de baix, una visió futura de com pensa deixar la ciutat cap a on avancen...
Gràcies cantireta, ja no se m'oblida més!!! he vist que t'has afegit al meu blog escolar. allí no t'he contestat perque sols deixe parlar als xiquets, però desd'ací et dóne les gràcies per seguir-lo.
Perdona, Jordi, per fer us del teu espai per a aquestes coses :)
Bona nit, quitxalla; Galiomar, el "ros de l'esquerra" és un crestó, és a dir; un boc capat, igualment que el moltó, aquest és oví, però també capat. Aquestes bèsties són manses i una referència pel ramat. D'aquesta manera, el pastor aconsegueix guiar la ramada amb més facilitat, doncs el crestó o moltó segueix fidelment el pastor i les ovelles van generalment darrere del manyac. Actualment, alguns pastors conserven encara aquest element en el seu ramat. No sabeu com m'agradaria fer-vos un esbós sobre la transhumància, però resultaria massa llarg; la complexitat d'aquest tema i la seva actual situació, fa que no es pugui despatxar amb quatre ratlles. Salut i castanyes. (De les de Viladrau, eh).
28 comentaris:
Diu un 'Mi nombre empieza com la misma letra que mi pueblo, me llamo Milio y soy de Mendralejo !'.
Salut !
Humor per partida doble, primer el somriure i després el riure!
Un bon post i un bon comentari, Lluís!
També és el nom d'un carrer a Barcelona.
Lluís, Carme i Helena,
Són molt bons els comentaris. Avui la feina la poseu vosaltres. Gràcies pel vostre humor.
També i ha L'estació Numància, no?
Molt bo també el comentari de l'Helena! Hehe...
La llàstima és que la foto de dalt crec que està tendint, sense poder fer marxa enrere, cap a la segona foto. Ruïnes del passat...
Au, tu fas humor i jo hi poso una nota trista... no anem a l'hora...
Bon cap de setmana Jordi!
Porquet,
Sí, és veritat. Se n'hi va de dret,cap a les ruïnes. El que jo no sé és si hi trobarà o no. Em sembla que hi han posat un camp de futbol.
Jo prefereixo la "numància" de dalt que la de les pedres, hi ha més alegria i es tracta d'això, no?
Bon llarg cap de setmana amb bon humor...
M. Roser
Roser,
Sí. De tant en tant també va bé. Per cert, he tingut la idea de fer, de cara a les setmanes vinents, unes entrades dedicades a triar el millor apunt d'humor lingüístic dels que he anat posant per aquí. Comptem a tu.
Molt bon cap de setmana, Roser.
Bucòlica imatge de les llargues cues a la carreteres durant aquest cap de setmana, oi? Lents, però arribaran segur; per banyuts, el ros de l'esquerre! Mentrestant, les ciutats resten desertes i desèrtiques. O no, potser no anava per aquí...? En tot cas, bon cap de setmana i una abraçada!
Galionar,
Un gran driblatge. I humor amb espurna, aquest. Tens raó: el ros deu saber on va. No gaire lluny, suposo. Però té les idees clares. Que de pastors ja ens en queden poquets. Estimem-los. Que aquests no han de conduir. De moment.
Bon cap de setmana.
Jo el veig com un insult del capità Haddock: "Ets una numància, bleda". Salut
Carina!
Ja tens el llibre dels insults?
Fes-nos-en una ressenya de les teves.
Carina,
M'has recordat un insult que el meu nebot gran va etzibar al meu nebot petit. "Ets una 'tele'!", li va dir. Ben cert.
Ja veig que alguns dels meus alumnes d'han de "perdonar" a Numància...hehehe...molt bo!
La numància és la norància dels que estudien molt. ( ????? hhihihi )
Jordi, a mi no em fa riure!!! Crec que la foto de dalt dintre de poc serà un símil de la de baix. Es perden tantes coses en l'evolució d'aquest món tan desnaturalitzat, que em sembla que els poblets menudets i totes les seues costums i activitats acabaran convertint-se en uan runa més.
Ai ho sent, no volia ser una "aguafiestas" però és el que veig. per cert, en aquest moment, no sé com es diu "aguafiestas" en català!!!
Es diu "aixafaguitarres", Joana.
...ai, ai, ai.. que algú, si us plau, em confirmi que la foto de dalt no és la d'un exèrcit, guiat per un tal Peces Barba, dirigint-se a Barcelona, i, la de baix, una visió futura de com pensa deixar la ciutat cap a on avancen...
Gràcies cantireta, ja no se m'oblida més!!! he vist que t'has afegit al meu blog escolar. allí no t'he contestat perque sols deixe parlar als xiquets, però desd'ací et dóne les gràcies per seguir-lo.
Perdona, Jordi, per fer us del teu espai per a aquestes coses :)
Cantireta,
Quanta norància.
Però els teus alumnes, no, eh?
Joana,
Prepara't, que tu també n'hauràs de fer, de transhumància. En el bon sentit de la paraula, eh?
I el Kairo em sembla que també.
Carina,
Però jo no tinc guitarra. Malament rai!
Això últim anava per la Montserrat Aloy, poetessa.
Anònim,
Aquests peixos... Tenen una doble vida, ja se sap. Els haurem de dur a la barberia.
Joana, em sembla que "aguafiestas" en català, a més d'aixafaguitarres també es pot dir esgarriacries...
Bona nit, quitxalla; Galiomar, el "ros de l'esquerra" és un crestó, és a dir; un boc capat, igualment que el moltó, aquest és oví, però també capat. Aquestes bèsties són manses i una referència pel ramat. D'aquesta manera, el pastor aconsegueix guiar la ramada amb més facilitat, doncs el crestó o moltó segueix fidelment el pastor i les ovelles van generalment darrere del manyac. Actualment, alguns pastors conserven encara aquest element en el seu ramat. No sabeu com m'agradaria fer-vos un esbós sobre la transhumància, però resultaria massa llarg; la complexitat d'aquest tema i la seva actual situació, fa que no es pugui despatxar amb quatre ratlles. Salut i castanyes. (De les de Viladrau, eh).
Josep,
Salut i castanyes.
I oportunes explicacions, també.
Esperem que el ramat no se'n vulgui anar a Numància.
Publica un comentari a l'entrada