Aquesta inofensiva rima, oïda ahir al vespre tot fent camí entre Castellar de n'Hug i Torelló, la dediquem als nostres soferts amics i benvolguts seguidors que pateixen, com jo mateix, els estralls ocasionats pel canvi d'horari imposat per les corresponents autoritats cronològiques.
La dediquem, així mateix, a l'amic Víctor Pàmies perquè li faci lloc, quan pugui, en algun indret del seu immens i sucós repertori paremiològic.
59 comentaris:
Terrible entrada a l'hivern. L'esperàvem, com cada any, i com cada any la maleïm.
Maleïda sia!
I tant que li faig un lloc al meu repertori paremiològic.
Ningú hauria de treballar més enllà de les sis! Amb la feina que hi ha a casa!
Quina sort, els que pleguen tan d'hora. Jo em passo tres quarts de l'any plegant fosc.
llevant-me com m'he llevat molts anys a les cinc del matí, sempre m'ha tocat sortir de casa de nit, amb canvi d'hora o sense.
Sí, noi, fa estona que és fosc, avui; em sembla que tindrem son aviat. Amb tot, se'm fa més pesat el canvi d'hora de finals de març.
Abraçades!
No sé si en queden molts molts de sastres! :)
A les sis ja fosc! Buffffff....
Doncs, sí, que pleguen ells, que nosaltres encara en tenim per a una bona estoneta blocaire, eh!! Que a l'ordinador tant s'hi val!!!
Gràcies per l'aterratge al teler :)
Ahhhhhhhhhhhh i ja agafarem les Airlines Bonals li ho direm al Kairo, que nosaltres anem tots en equip i de camína caminaràs res de res eh :)
Parlant de sastres i de fer-se de nit, m'ha vingut al cap la simpàtica història del sastre d'Alpens que anava a treballar a Sora i, com hi volia arribar tan d'hora, sortia de casa de negra nit. La foscor li va jugar una mala passada que el va tenir, emporuguit, al bosc fins que va clarejar; llavors va veure que cap fantasma l'estava agafant: s'havia quedat enganxat a les branques d'un arbre! Què hauria fet, en les mateixes circumstàncies, "El sastrecillo valiente" del conte que ens explicaven quan érem petits...?
Ostres avui, quina tristor amb el canvi d'hora!!!
Bona castanyada :)
Bé de tant en tant una rima inofensiva també va bé...
Ves per on, la gent es queixa de l'arribada del temps una mica hivernal, del canvi d'hora...
Com som, fa quatre dies que ens queixàvem de la calor. A mi, que fosquegi abans quan comença a fer fred, no em desagrada...
Bona nit i bona castanyada.
M. Roser
En queden més, de desastres que no pas de sastres.
Moltes gràcies, Jordi...!!!
Núria que t’has deixat els sapastres!!.
Jo, de moment no em queixo, ja en parlarem d’aquí a un parell de mesos o tres.
Bona castanyada!!
A les sis i deu és pràcticament fosc. Els qui, com jo, tenen un cromosoma "gallinaci" ens sembla que ja és hora d'anar a dormir.
Els padrins encara ho noten més, el canvi d'hora a l'hivern. I jo, que la maleeixo!
Ferran,
Benvingut a l'hivern de les paraules.
Víctor,
Sí: molta feina. Això és com una droga. Però de les bones.
PS: a veure si quedem un dia.
Helena,
Però fas una feina molt important, creu-me. Això de les aerolínies és un gran negoci.
PS: el llibre de Jesús Bonals ha agradat molt molt.
Francesc,
Ets un home matiner. Per força. Artista polifacètic i multiblogaire. N'hi ha pocs.
Galionar,
Jo, el son el tinc trasbalsat. Es nota que em faig gran. Aprofito per llegir Joaquim Ruyra, mestre. Ja se sap: cal aprofitar el temps. Un plaer poder-ho fer.
El racó d'hivern?
Fanal,
No gaires, no. Però de rellotges, sí. I de molt bells. Poesia i vida. Còdols de vida.
Joana,
Caminar també és bo. I encara més a la nostra edat. La poesia no ho és tot. Cal combinar-la amb l'esport, que també és cultura. O hauria de ser. Ho dic per Tarragona, i recordant-me del que diu Olga Xirinacs.
El teler no pot mai aturar-se.
Toni,
T'ho agraeixo. M'has fet rumiar força. Ho dic per la relació entre sastres i valor. Algú em podria dir per què s'ha produït?
Si tens se t'acut res, m'ho dius, Toni. Si no, ho haurem de demanar a l'Helena Bonals, que en sap molt. I no ho dic en broma, ara.
Una abraçada. I torna per aquí, quan vulguis: és casa teu.
Magazine,
Bona castanyada. I amb bons apunts. I entretinguts. Que facin rumiar, com ara dèiem.
Roser,
Estic amb tu. La foscor de fora sovint ens ajuda a aclarir el paisatge interior. La introspecció pot treballar sense enlluernaments estranys. Però reconec, en canvi, que aquesta època de l'any (parlo del novembre) sol ser la pitjor, per a mi, pel que fa a l'estat anímic. Procuro, doncs, compensar-ho fent tanta feina com puc.
Una abraçada.
Núria,
Jo en sóc un, de desastre. I dels més destacats. Per això encara sóc aquí.
Carme,
M'has de llegir el "Jo confesso", que jo ja l'he començat. El que no sé, però, és si l'acabaré. A veure si la teva ressenya m'hi ajuda...
Bona castanyada, doncs.
Jaume,
Jo ja estic travessant el meu "quinoccio" particular. Però amb el meu vol gallinaci (això m'ha agradat!) no sé si en tindré prou.
Estic una mica poma, avui.
Cantireta,
Doncs no se't nota gaire. Ho portes molt bé, Montserrat.
De fet, diuen que: “ Per la Mare de Deu d’agost, a les set ja es fa fosc.”
Però, aleshores: “Per Nadal, fem un pas de pardal” i la llum ja torna, poc a poc.
Bona castanyada, i que no manqui la llum.
Hola Jordi,doncs si a les sis es fosc! haurem d'aprofitar-ho per entrar al teu blog,on sempre trobem la claror de noves paraules.
Salutacions desde Torelló i molt bona castanyada a tots!!!!
Papallona,
Sí. Com que jo també sóc optimista de mena, m'agraden les llambregades de llum del gener, com una albada nova.
Bona castanyada!
PS: esperem amb il·lusió un nou poema de la factoria Papallona blava; ens agraden tal com els fas, de blava síntesi.
Anna,
Molt bon comentari, Anna. Hi haurem d'afegir un poemet. Encara que sigui fet a trot de peixater. Que amb això dels horaris...
Bona castanyada, i records als de Castellar de n'Hug.
Tinc un amic que ha obert llibreria de vell a Tona i podria ser una excusa retrobar-nos i veure el seu nou cau. :-)
Prou!
El "prou" va adreçat a Víctor Pàmies. Gràcies.
Helena,
Ens cal algú que analitzi aquesta rima de manera més pregona. Potser no és tan inofensiva com jo pensava. Gràcies, hermeneuta.
Jordi, preguntaves per la relació entre sastres i valor. Les paraules juguen amb nosaltres i ens porten vés a saber on...! Tu presentes una rima inofensiva, que parla d’un sastre i de l’hora de plegar, i la dediques als qui sofrim el canvi d’horari; l’Helena Bonals enveja els que pleguen d’hora perquè ella gairebé sempre plega fosc; a mi de cop em ve al cap un sastre, el d’Alpens, que no plega fosc però s’hi posa, a treballar, per anar cap a Sora. Del sastre i la fosca de la nit en surt la por que passa el d’Alpens fins que torna la llum. I de sobte m’apareix l’últim element: aquell conte que m’explicaven del sastre valent! El sastre d’Alpens, diu la història, era covard ; l’altre, diu el conte, era valent. Dos sastres i una situació: sabem què fa ver el covard; però, què hauria fet el valent? Vés a saber: potser perdre un client! Gràcies per l’acollida i bona castanyada a tothom!!
Pel què llegeixo, Toni, no tens prou informació sobre "el sastre d'Alpens" Us ho resumeixo; el sastre anava a Sora de matinada, encara fosc, quan es va enganxar la cama en una romeguera del peu del camí. En principi, pensava que algú l'havia agafat; - "sóc el sastre d'Alpens i vaig a cosir a Sora, a ningú no he fet cap mal; deixeu-me anar si us plau". Pregava l'home; quan s'adonà que el què el retenia era un esbarzer, es treu una grossa tisora, el talla decidit i diu; - "si hagués estat un home hagués fet igualment". Aquesta llegenda, tanmateix, té una part certa i és que en algun moment, un sastre d'Alpens baixà a Sora a cosir, en un petit taller de modistes. I si no us fa res..., a mi els panellets... .
Oblidava allò de l'horari; deia la meva padrina amb una benèvola ironia : "A veure si faran sortir el sol abans de la seva hora". Au revoir.
Víctor,
"Prou" vol dir "sí, i tant que sí!". Que aquí no hi ha censura. Només faltaria!
Toni,
Jo més aviat pensava en el grup professional dels sastres, i quines característiques se'ls devia atribuir per fer-los protagonistes d'històries en què el valor era l'ingredient principal. Quines eren les seves mancances? Quines eren, en canvi, les seves habilitats?
M'has fet pensar, també, en les eines que feien servir i en el sentit metafòric que aquestes eines podrien tenir.
Suposo que algú, en alguna banda, ja ho deu haver estudiat, això.
No ho sé.
Gràcies per fer-me rumiar, Toni.
Continua passant per aquí.
Josep,
Aquest any encara no n'he menjat, de panellets. I abans, ja ho veus, he hagut de passar per la sastreria, per veure si encara hi havia algú. I no. Ja no hi ha ningú. Han plegat tots. Ben plegats. O potser és que el qui hi havia ha quedat atrapat en una matarrada d'esbarzers i s'ha fet una xerragastada que la deixat en molt mal estat, inconscient, doncs, de l'hora de plegar.
Sigui com sigui, us deixo amb els panellets, no fos cas que la indigestió, ara, fos de massa paraules.
Coneixeu cap sastre?
No faig de sastre ,més aviat en qüestions de fil i agulla sóc una desastre...a mi això que toquin l'hora em fa anar de corcoll uns setmanes fins que em torno a regular el rellotge intern...ara és un quart d'una i com la castanya ninguna!dispensa la facècia
Records a la castanya, Freelang, el meu rellotge intern encara deu ser pitjor que el teu. Els panellets sempre se'm posen malament.
Gràcies per la rima.
Com més en serem més riurem.
Jo havia sentit el refrany... però amb els deu. "Les deu, sastres plegueu" però ja m'adono que no són hores...
Carme,
Ets la primera que el reconeix. Visca. Ja ens pensàvem que era nou de trinca. Gràcies per dir-nos-ho. Ens agrada saber-ho.
Jo no l'havia sentida mai. Potser perquè els sastres ja estan en extinció...
Porquet,
No m'estranya, que estiguin en extinció. Si s'han de refiar dels meus abillaments...
Després del que ha dit la Carme, estic intrigada amb aquesta rima.
Per cert, als antics contes de fades sortien també un munt de sabaters. Sastres, sabaters i alguns més, ara aquests personatges s’han substituït per altres.
Vaig consultar un llibre que tinc, “Psicoanàlisis dels contes de fades”, per si em descobria quelcom sobre els sastres, però tot i que s’esmentava “el sastrecillo valiente” feia una explicació psicoanalítica del conflicte, res a veure amb que el personatge fos, en concret, un sastre.
Que bona tant la dita com la història del sastre d'Alpens!
Marga,
Suposo que el dia més impensat trobarem la clau d'aquesta cosa dels sastres i els sabaters.
Sense adonar-nos-en gaire, potser.
Hi continuarem pensant, de tota manera. Alguna cosa hi ha d'haver. I jo també estic intrigat.
Pel cantó de la psicoanàlisi, haurà de ser, oi?
Alyebard,
Gràcies. Ho diré al sastre. N'estarà ben cofoi.
Hola Jordi, no queda mas remedio que acoplarnos al cambio.
feliz semana.
un abrazo.
Josep, gràcies per la teva informació. La versió que relates no la coneixia; la que relato jo us la transcric, literalment, d’un bloc anomenat “Gent d’Alpens”. És ben curiós com un ofici que sembla que està en extinció està donant tan joc, oi? Que sigui, doncs, un homenatge per a tots els sastres d’Alpens, de Sora i d’arreu!
EL SASTRE D'ALPENS QUE ANAVA A COSIR A SORA.
Parlant d'Alpens i Sora, conta la llegenda, que una nit de poca lluna i per tal d'arribar en fer-se clar a Sora, «el sastre d'Alpens», enfilava camí avall de Pedres Negres cap a Sora, apressat.
Poruc de mena, però, només veia per tot arreu, ombres negres i fantasmes que li barraven el pas.
A mig camí, en adonar-se que algú l'agafava pel darrera, garratibat per la por i palplantat com un estaquirot, va començar a repetir:
Bon dia i bona hora,
sóc el sastre d'Alpens
que me'n vaig a cosir a Sora.
No hi vaig per res de mal.
deixeu-me passar, si us plau?
No fou fins que es va fer de dia, quan va descobrir, que el fantasma que el tenia enganxat pel darrere barrant-li el pas, tan sols era la branca d'una bardissa a la que s'havia enganxat.
avui en dia hem canviat molt i ja no ens fa por res.
que quedi clar!
l'últim va ser el Sastre!
Ricardo,
Igualmente, que tengas una muy buena semana.
Que con poesía y humor los cambios se hacen mejor.
Toni,
M'afegeixo a l'homenatge a tots els sastres. I t'agraeixo molt la referència al blog "Gent d'Alpens". Us el recomano molt i molt.
Estic molt content pel fet que els sastres hagin donat tant de joc.
Quan vegi en Josep de Sora, en tornarem a parlar, segur que sí.
I moltes gràcies, Toni, per fer-te seguidor d'aquest blog. Ens van molt bé les vostres idees i coneixements.
No la coneixia aquesta rima i és ben maca!!! Això sí, quan tenim una hora més jo estic la mar de contenta, quan a l'estiu ens treuen una hora ja em fa menys gràcia...
Barcelona,
Però pots fer més fotos nocturnes. I d'alguna sastreria que encara hi ha. Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada