Ansa i nansa

Ansa 'agafatall' (del llatí ANSA) és, sens dubte, la forma etimològica que correspon al tipus lèxic per què m'interesso avui i és, a més, la forma més estesa en el domini català. Els derivats anseta i ansera són, respectivament, formes pròpies d'indrets valencians i ribagorçans.  

Nansa, en canvi, és el mot emprat en una bona part del català central, forma probablement deguda a una aglutinació del determinant en el context un(a) ansa > una nansa, que també ha afectat el substantiu nansat  'ansat, olla d'una sola ansa' i el mot occità nisola 'illa' (< una isola).  

Cal comptar, emperò, amb una altra explicació (alternativa o complementària): la que ens ofereix Francesc de B. Moll al DCVB, que té en consideració la possibilitat d'interpretar nansa com una hominimització formal del substantiu ansa amb nansa 'art de pesca' (del llatí NASSA). 

Usos figurats (antics): ansa 'badia petita', ansa del coll  'clavícula'. 

Tots dos són mots normatius. 

Per l'interès de les isoglosses,  hi afegeixo aquí la distribució que jo vaig trobar, entre el 2006 i el 2010, en terres de les Guilleries i de l'Alt Montseny en formular les qüestions corresponents a aquest referent :  

• nansa fou la resposta obtinguda a l''àrea de ponent (Folgueroles, St. Julià de Vilatorta, Tavèrnoles i Vilanova de Sau) i als municipis montsenyencs de Viladrau i Arbúcies. 

• ansa, en canvi, fou la resposta que vam obtenir als municipis de Susqueda, Amer, la Cellera de Ter, Anglès, Sta. Coloma de Farners i Osor. 

• a l'extens municipi de St. Hilari Sacalm la resposta obtinguda fou nansa (al nucli urbà), però ansa, en canvi, en una entrevista enregistrada amb pastors nascuts al lloc de Querós, ja a tocar de Collsacabra.  

La informació bàsica d'aquest apunt (la que figura en els cinc primers paràgrafs) és treta del volum II, mapa 120, de l'Atles Lingüístic del Domini Català, del qual és autor el doctor Joan Veny i Clar.