GEOBLOG DEL CATALÀ CENTRAL

dilluns, 13 de maig de 2013

Escarnir









escarnir  v. tr.  'fer sonar un instrument musical imitant-ne el bon so'

Ús consignat a Tavertet, Collsacabra, devers el darrer tombant de segle: Jo, el violí, l'escarneixo una mica, també.  






Apunt dedicat a la memòria de Jordi Sanglas, amic que fou de Tavertet.

I a la Carme Rosanas, pel dibuix que li acabo de manllevar i per acompanyar-la, no cal dir-ho, en la celebració dels 2000 posts de Col·lecció de moments.    





20 comentaris:

XeXu ha dit...

Però això és fer servir una paraula ja existent en un significat semblant, però que no és el normatiu, no?

Jordi Dorca ha dit...

Xexu,
Aquest ús que aquí he portat (escarnir el violí) no el tinc per freqüent; encara més: jo no l'he sentit mai.

El diccionari normatiu diu això:

ESCARNIR
2 1 tr. [LC] Imitar les accions, les maneres, la veu, etc., (d’algú), especialment com a burla. Aquesta criatura sempre escarneix sa mare.

Diu "d'algú", però entre parèntesis. No ho sé.

Carme ha dit...

Normatiu o no, trobo un us bonic, per dir que toques, però potser no molt bé, només imitant el bon so.

És ben bonic!

Jordi Dorca ha dit...

Carme,
Ho deia en Jordi Sanglas. Quan he vist el violí me l'has fet recordar, fràgil, molt tímid, amb una intel·ligència extraordinària. Pagès, nascut a Tavertet, va fer moltes aportacions a la ciència i la cultura.

Joana Navarro ha dit...

Qui escarneix, el diable segueix

Imagine que no he aportat cap novetat, però ací ho deixe.

Gràcies per infornar-nos d'aquest altre ús tan diferent al del significat més general

Jordi Dorca ha dit...

Joana,
Tu sempre portes novetats.

Helena Bonals ha dit...

Espero que no m'escarneixin mai, tinc molt sentit del ridícul!

Loreto Giralt Turón ha dit...

Uis, quanta gent escarneig avui dia. Jo mateixa escarneixo als escriptors i escriptores tot sovint :)

Omar enletrasarte ha dit...

uno aprende, gracias

sa lluna ha dit...

Vols dir que tots els músics escarneixen al primer que va tocar l'instrument o només els que tenen una lleugera idea de tocar??

Encara que el fet d'escarnir és molt lleig, aquí li trobo un significat molt dolç. :)

Aferradetes.

El porquet ha dit...

Bonica, i tant que sí!

Galionar ha dit...

Ho conec! "Escarnir la gralla" emprat amb el sentit que exposes, i tant que sí, Jordi. El meu besavi el Peret de la Gralla, d'un poblet de Tarragona, analfabet musical, tocava d'oïda, diuen que d'allò més bé. I deien que escarnia la gralla. No saps les emocions que m'ha provocat avui, aquest post.
Abraçades!

M. Roser ha dit...

Jo només sabia aquesta paraula, en el sentit que coneix tothom...
Això d'escarnir el violí no ho havia sentit mai, però hi ha una relació, crec.
Bona nit, Jordi.

Jordi Dorca ha dit...

Helena,
No, no t'escarnirem. T'imitarem, això sí, en la manera de fer poemes.

Jordi Dorca ha dit...

Loreto,
I ben fet que fas! Escarnir-los ben escarnits. És com carregar les piles per a un mateix. Suposo que el bon escriure surt del bon llegir.

Jordi Dorca ha dit...

Omar,
Y dos que aprenden!

Jordi Dorca ha dit...

Sa lluna,
Sí, bona pregunta la que tu fas. Doncs no ho sé... El primer que va tocar l'instrument... En sabia o no en sabia?
Dolçor sí que n'havia de portar.

Jordi Dorca ha dit...

Porquet,
Bona música, com el teu escriure!

Jordi Dorca ha dit...

Montserrat,
Em fa molta il·lusió el que em dius. Escarnir la gralla! I tant que sí! Una abraçada.

Jordi Dorca ha dit...

Roser,
Bona música, bons poemes, bones petiteses.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...