GEOBLOG DEL CATALÀ CENTRAL

dimarts, 14 de maig de 2013

Posar les dues cadires








Posar les dues cadires  'arribar a l'edat de quaranta-quatre anys'


Parèmia que manllevem del blog Carpe Diem i que dediquem, no podia ser altrament, a Lídia Garzón Escarré amb motiu del seu quaranta-quatrè aniversari i amb el desig que les dues cadires que acaba d'instal·lar al jardí de casa seu li facin un gran servei i s'omplin, ben aviat, de les millors converses, dels millors ressons.








13 comentaris:

Carme ha dit...

Ja la vaig felicitar a casa seva, però hi torno!

Ja em vaig fixar en l'expressió!!! que jo no havia sentit mai, tot sigui dit de passada...

:) Bon dia!

Jordi Dorca ha dit...

Carme,
Li ho direm a en Víctor. Que estigui al cas.
No deu ser molt molt antiga: implica alfabetització.

Dafne ha dit...

Caram, això sí que és un altre regal inesperat; les flors de la Carme, tots els bons desitjos, i ara les meves cadires intal·lades a casa teva!!
Moltíssimes gràcies Jordi!!!
M'afalaga moltíssim i em fa feliç!!!

sa lluna ha dit...

Felicitats un cop més, nina!!

Jo ja he posat el sofà i les dues butaques!! :)

Molt bon regal, Jordi!!
Aferradetes

Helena Bonals ha dit...

M'agrada perquè és una parèmia que juga amb la forma tipogràfica dels nombres. Les imatges amb les paraules, les paraules amb les imatges.

M. Roser ha dit...

És divertida, la frase, però potser es molt aviat els 44 anys, per seure al jardí i fer-la petar prenent el sol...Potser podríem esperar cap a la vuitantena...
Petonets.

Glo.Bos.blog ha dit...

FELICITATS!
Que gaudeixis plenament de les teves cadires, Dafne!

El porquet ha dit...

La qüestió és que siguin ben còmodes!

Joana ha dit...

Doncs jo aprofite ara per felicitar-vos a tots dos!

Olga Xirinacs ha dit...

Està bé: felicitats als 44.

Potser el meu siguin dues forques... 77

Galionar ha dit...

Amb retard, però moltes felicitats per a aquestes dues cadires! Fan molt de goig al jardí. Que durin fins als 66, l'edat dels dos balancins, i que tots plegats hi siguem per veure-ho!
Abraçades.

Loreto Giralt Turón ha dit...

Semblen unes cadires comodes i es fan companyia una a l'altra, a la meitat de la vida.

Jordi Dorca ha dit...

Gràcies a tots,
per la parèmia,
pels vostres aniversaris,
pels regals,
pels sofans, per les butaques,
per les tipografies,
per la vuitantena,
per la felicitat,
per la comoditat,
per les felicitacions dobles,
per les forques,
pels balancins,
per la meitat de la vida.
Per les cadires!
Brindem, doncs.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...