escarnir v. tr. 'fer sonar un instrument musical imitant-ne el bon so'
Ús consignat a Tavertet, Collsacabra, devers el darrer tombant de segle: Jo, el violí, l'escarneixo una mica, també.
Apunt dedicat a la memòria de Jordi Sanglas, amic que fou de Tavertet.
I a la Carme Rosanas, pel dibuix que li acabo de manllevar i per acompanyar-la, no cal dir-ho, en la celebració dels 2000 posts de Col·lecció de moments.
Carme, Ho deia en Jordi Sanglas. Quan he vist el violí me l'has fet recordar, fràgil, molt tímid, amb una intel·ligència extraordinària. Pagès, nascut a Tavertet, va fer moltes aportacions a la ciència i la cultura.
Ho conec! "Escarnir la gralla" emprat amb el sentit que exposes, i tant que sí, Jordi. El meu besavi el Peret de la Gralla, d'un poblet de Tarragona, analfabet musical, tocava d'oïda, diuen que d'allò més bé. I deien que escarnia la gralla. No saps les emocions que m'ha provocat avui, aquest post. Abraçades!
Jo només sabia aquesta paraula, en el sentit que coneix tothom... Això d'escarnir el violí no ho havia sentit mai, però hi ha una relació, crec. Bona nit, Jordi.
Sa lluna, Sí, bona pregunta la que tu fas. Doncs no ho sé... El primer que va tocar l'instrument... En sabia o no en sabia? Dolçor sí que n'havia de portar.
20 comentaris:
Però això és fer servir una paraula ja existent en un significat semblant, però que no és el normatiu, no?
Xexu,
Aquest ús que aquí he portat (escarnir el violí) no el tinc per freqüent; encara més: jo no l'he sentit mai.
El diccionari normatiu diu això:
ESCARNIR
2 1 tr. [LC] Imitar les accions, les maneres, la veu, etc., (d’algú), especialment com a burla. Aquesta criatura sempre escarneix sa mare.
Diu "d'algú", però entre parèntesis. No ho sé.
Normatiu o no, trobo un us bonic, per dir que toques, però potser no molt bé, només imitant el bon so.
És ben bonic!
Carme,
Ho deia en Jordi Sanglas. Quan he vist el violí me l'has fet recordar, fràgil, molt tímid, amb una intel·ligència extraordinària. Pagès, nascut a Tavertet, va fer moltes aportacions a la ciència i la cultura.
Qui escarneix, el diable segueix
Imagine que no he aportat cap novetat, però ací ho deixe.
Gràcies per infornar-nos d'aquest altre ús tan diferent al del significat més general
Joana,
Tu sempre portes novetats.
Espero que no m'escarneixin mai, tinc molt sentit del ridícul!
Uis, quanta gent escarneig avui dia. Jo mateixa escarneixo als escriptors i escriptores tot sovint :)
uno aprende, gracias
Vols dir que tots els músics escarneixen al primer que va tocar l'instrument o només els que tenen una lleugera idea de tocar??
Encara que el fet d'escarnir és molt lleig, aquí li trobo un significat molt dolç. :)
Aferradetes.
Bonica, i tant que sí!
Ho conec! "Escarnir la gralla" emprat amb el sentit que exposes, i tant que sí, Jordi. El meu besavi el Peret de la Gralla, d'un poblet de Tarragona, analfabet musical, tocava d'oïda, diuen que d'allò més bé. I deien que escarnia la gralla. No saps les emocions que m'ha provocat avui, aquest post.
Abraçades!
Jo només sabia aquesta paraula, en el sentit que coneix tothom...
Això d'escarnir el violí no ho havia sentit mai, però hi ha una relació, crec.
Bona nit, Jordi.
Helena,
No, no t'escarnirem. T'imitarem, això sí, en la manera de fer poemes.
Loreto,
I ben fet que fas! Escarnir-los ben escarnits. És com carregar les piles per a un mateix. Suposo que el bon escriure surt del bon llegir.
Omar,
Y dos que aprenden!
Sa lluna,
Sí, bona pregunta la que tu fas. Doncs no ho sé... El primer que va tocar l'instrument... En sabia o no en sabia?
Dolçor sí que n'havia de portar.
Porquet,
Bona música, com el teu escriure!
Montserrat,
Em fa molta il·lusió el que em dius. Escarnir la gralla! I tant que sí! Una abraçada.
Roser,
Bona música, bons poemes, bones petiteses.
Publica un comentari a l'entrada