Me cago en l'Osca de Cabrera!
Aquesta és, en efecte, la flastomia que un informador nostre ens va ensenyar el dia en què vam coincidir, al poble de Cantonigròs, en un acte organitzat per l'Assemblea Nacional Catalana, i amb motiu d'una xerrada relacionada amb el parlar de Collsacabra.
El topònim en qüestió (l'Osca de Cabrera) identifica el pas un xic compromès, un autèntic tall (bastant centrat en la imatge, però un xic avall) que permet passar del replà on se situa l'ermita de Santa Maria de Cabrera (al capdamunt de la imatge) al planell on es troben les ruïnes del castell de Cabrera, o a l'inrevés, és clar.
No cal dir que el renec que aquí esmentem té un abast realment colossal, i que els menys intrèpids faran bé de no prendre-se'l en sentit estricte.
Les imatges, totes tres, les he manllevades d'aquí.
28 comentaris:
Em pregunto què haurà fet la pobra Osca de Cabrera per merèixer aquest renec. A mi em sona semblant a 'Me cago en l'os pedrer', que suposo que és molt més estès.
Em fa gràcia la paraula flastòmia! Fa una mica de feredat, aquest lloc.
Me cago en l’Osca de Cabrera¡ , un indret que desperta una certa màgia i que és del tot encisador.
M'encanta aquesta expressió!!!
L'osca de Cabrera ha estat tant familiar per a mi, que no sé si fins i tot l'expressió també o m'ho sembla. Tota la vida he sentit a parlar de l'osca de cabrera i m'hi he acostat molts cops. Val a dir que no l'he creuat mai, o sigui al castell no hi he anat mai, a l'ermita moltes vegades. Des de petita i l'osca feia una mica de por, bé crec que potser ara me'n faria més encara.
Ara això de flastomia... mai de la vida no ho havia sentit a dir... sembla que dit així sigui una blasfèmia, però com menys greu, oi? :D
Em sembla genial, aquest renec, amb tota la força que transmet!
I l'indret ha de ser fantàstic; em sap greu no conèixer-lo; hi hauré de posar remei...
Abraçades!
Ací tenim un renec semblant per a Dénia :)
Una osca sempre n'he dit d'una cosa mal tallada, que ja vindria a ser això, uns sots la muntanya i això em recorda una anècdota que explicava la meva mare, d'un vistaire que va tenir de jove. Un dia es va presentar a la masia i li van oferir formatge, que ell va tallar d'una forma molt maldestre i de seguida es va posar entrapar. Li va agradar i va tenir lloc aquesta petita conversa:
-Bo és el formatge.
-Bones osques que hi feu.
-No us preocupeu, abans de marxar ja les arrasaré...
No sé si en va quedar gaire, però a casa sempre rèiem quan ens ho explicava.
Petonets.
Una flastomia potent!
Ara, el lloc és tan preciós que sap greu "cagar-s'hi"
Una bona expressió molt però que molt adient per fer-la servir a tot drap
Molt interessant, Jordi. Espere poder llegir un altre apunt teu aviat. no et faces de pregar si us plau que portes un reitme molt bo ara al blog. b7s
Sembla un lloc molt tranquil, i també d'un accés difícil. S'entén la força de l'expressió.
El lloc és molt bonic, el poso a la llista. La paraula "osca" m'és propera però feia temps que no la sentia.
I la paraula "flastomia" la desconeixia, m'ha agradat conèixer-la, i espero recordar-la per quan calgui.
Té pinta de ser un pas ben difícil sí..... no m'estranya que la gent s'hi cagués!
Xexu,
Sí! A mi també me l'ha recordada. Coses de rosegar, són.
Helena,
Flastomia, blasfèmia, indret infernal, tens raó. Feredat!
Carme,
Màgic, màgic. Un conte, mereixeria. Animen-nos!
Carme,
Sí: una blasfèmia, contra l'obra de Déu, en aquest cas. Jo mai he fet aquest pas. Fa feredat, com diu l'Helena.
Montserrat,
La Carme també hi sap. Va! Quedem un dia.
JJ,
Ens l'hauràs de dir...
Gràcies!
Roser,
Sí! Fa riure de debò. Hilaritat, que diuen. Gràcies per contar-nos-la. Moltes gràcies. Jo no la sabia.
Jobove,
Uns trucadors magnífics.
Ja me'ls he remirat altres vegades.
No dic pas que no. De vegades volto per llocs insòlits.
Glòria,
Aquesta flastomia és potent.
Però la poesia, també.
Elfree,
Tens raó. Massa i tot, que la podríem fer servir.
Joana,
Està bé aquest ritme?
Imma,
Indret tranquil, sí, s'hi està bé. Al costat de l'ermita hi ha un bon restaurant. Hi sou convidats.
Consol,
Flastomia 'blasfèmia'. Contra l'obra de Déu, en aquest cas.
Alba,
Tens raó: de por, de por.
Osti (ara sóc jo el que renego) és una expressió boníssima! Un autèntic localisme, barrejat amb una paraula d'ús poc corrent, gairebé extingida. Preciós!
I per cert, m'acabes de desvetllar el meu neguit excursionista (que ja et dic que se m'excita de forma freqüent i ràpida) ja que no he estat mai a l'ermita de Cabrera! Hi hauré de posar remei ràpidament!
Publica un comentari a l'entrada