Posar les dues cadires 'arribar a l'edat de quaranta-quatre anys'
Parèmia que manllevem del blog Carpe Diem i que dediquem, no podia ser altrament, a Lídia Garzón Escarré amb motiu del seu quaranta-quatrè aniversari i amb el desig que les dues cadires que acaba d'instal·lar al jardí de casa seu li facin un gran servei i s'omplin, ben aviat, de les millors converses, dels millors ressons.
13 comentaris:
Ja la vaig felicitar a casa seva, però hi torno!
Ja em vaig fixar en l'expressió!!! que jo no havia sentit mai, tot sigui dit de passada...
:) Bon dia!
Carme,
Li ho direm a en Víctor. Que estigui al cas.
No deu ser molt molt antiga: implica alfabetització.
Caram, això sí que és un altre regal inesperat; les flors de la Carme, tots els bons desitjos, i ara les meves cadires intal·lades a casa teva!!
Moltíssimes gràcies Jordi!!!
M'afalaga moltíssim i em fa feliç!!!
Felicitats un cop més, nina!!
Jo ja he posat el sofà i les dues butaques!! :)
Molt bon regal, Jordi!!
Aferradetes
M'agrada perquè és una parèmia que juga amb la forma tipogràfica dels nombres. Les imatges amb les paraules, les paraules amb les imatges.
És divertida, la frase, però potser es molt aviat els 44 anys, per seure al jardí i fer-la petar prenent el sol...Potser podríem esperar cap a la vuitantena...
Petonets.
FELICITATS!
Que gaudeixis plenament de les teves cadires, Dafne!
La qüestió és que siguin ben còmodes!
Doncs jo aprofite ara per felicitar-vos a tots dos!
Està bé: felicitats als 44.
Potser el meu siguin dues forques... 77
Amb retard, però moltes felicitats per a aquestes dues cadires! Fan molt de goig al jardí. Que durin fins als 66, l'edat dels dos balancins, i que tots plegats hi siguem per veure-ho!
Abraçades.
Semblen unes cadires comodes i es fan companyia una a l'altra, a la meitat de la vida.
Gràcies a tots,
per la parèmia,
pels vostres aniversaris,
pels regals,
pels sofans, per les butaques,
per les tipografies,
per la vuitantena,
per la felicitat,
per la comoditat,
per les felicitacions dobles,
per les forques,
pels balancins,
per la meitat de la vida.
Per les cadires!
Brindem, doncs.
Publica un comentari a l'entrada