Qui parla sol és boig o té paletes a casa.
Parèmia que no he sabut trobar als reculls habituals, però oïda a la vila de Torelló durant els primers anys dels segle XXI. La seva creació sembla motivada per l'enrenou que fan els professionals de la construcció en projectar la seva sorollosa i invasora activitat en una àmbit familiar concret.
Aquest breu apunt podreu complementar-lo, si us vaga de fer-ho, amb la lectura d'un sucós text literari, molt recomanable, elaborat amb bona humor per la col·lega blogaire Sílvia Teulats, mantenidora del blog Fent punyetes, i àdhuc amb l'audició d'una peça musical, molt encomanadissa, relacionada amb el tema recurrent de la follia.
35 comentaris:
Ni me'n parlis. Tinc paletes just al costat de casa i ja són molestos. I això que tot just comencen! Hauré de començar a parlar sol...
M'has recordat els vells temps amb els paletes a casa, que no van ser tan plàcids com en el relat. Certament vaig acabar parlant (renegant) sola. Gràcies, Jordi!
Ara entenc per què la mare sempre parla sola...
Aquí el fem servir no per l'enrenou que foten ni per la brutícia que deixen, sinó més aviat pel cost que suposa...ja saps, quan diem "ja que hi són farem...", i tant que parles sol!!
Bona tarda!
Aferrades
:)Cada cop hi ha més gent que parla sola... i no és pas pels paletes, em sembla... :)
Vaig a ca la Sílvia...
jo ja no és que parlo sola, és que ja ni m'escolte i sobre la follia, compte amb els dimonis, hehehehe
jooooordi prova amb "pocasolta"
És ben veritat aquesta frase, perquè et poses tant nerviosa veient que no acaben mai la feina que acabes parlant sola...
Ara bé, penso que el text de la Sílvia va per uns altres camins(una bogeria més agradable)i em sap greu, però aquesta versió del Boig per tu, no és pas la que jo compraria...
Petonets.
Jo no tinc paletes a casa però parlo amb el gos... uiuiui
Boníssim! Aquesta parèmia no necessita explicació. Qui ha tingut paletes a casa seva l'entén de seguit.
:D
Diuen que somriure o riure sol també fa boig. O qui canta a la taula o xiula al llit...
Aquí també ho diem; tot i que cada vegada hi ha més gent que parla sola sense tenir paletes a casa.
Què ens està passant?
no, no es locura, hay albañiles en casa jeje
saludos
I per culpa de les noves tecnologies cada vegada hi ha més gent que sembla boja, pel carrer... Només si els observem amb atenció ens adonarem que estan parlant pel móbil amb els auriculars posats...
Me la recordaré quan em descobreixo parlant sola pel carrer (sempre passo molta vergonya en haver-ho fet)
no l'havia sentit a dir ...és curiosa potser tenir paletes a casa és una font de maldecaps que fa que acabis renegant i murmurant
Jo parlo sola molt sovint, perquè hi ha dies, potser setmanes que no tinc ningú amb qui parlar en català, llavors m'escolto i em responc a mi mateixa. M'imagino que és una etiqueta que anirà canviant. Com quan li parlava a la gossa, fa anys em miraven estranyats, ara ja ho fa tothom. Amb paletes a casa la bogeria més lleu és parlar sol/a, no creieu?
Xexu,
Parlar sol potser serà la manera de conjurar-ne els efectes negatius. No ho sé. Sóc dolent, ja ho veus, a l'hora de donar consells. No em facis gaire cas, si us plau.
Sílvia,
En aquest cas ens has inspirat força. És una prosa engrescadora, la dels paletes. Gairebé poesia.
Guspira,
Ai!
Que jo no ho volia pas, d'endinsar-me en els secrets familiars... No faré d'inquisidor, no.
Sa lluna,
Els costos! Materials i immaterials. I l'hivern que ara torna, per deixar-nos a la intempèria, oh lluna nostra!, empara'ns, si us plau, perquè tot se'ns faci més de bon passar.
Carme,
No, ja tens raó, ja...
Parlar sol!
Alternativa: escoltar-nos, en bona companyia, que deia el poeta.
Jo crec que la Sílvia ho resol prou bé.
Joana,
Això de poca-solta va per mi?
Ja no em faltava sinó aquesta!
Venint de tu, ho consideraré un gran elogi, follia inclosa.
Roser,
Del tot d'acord: la bogeria de la Sílvia és de més bon passar. A ella, però, li hauríem de posar una altra versió, potser.
Però la de Miquel Gil també m'agrada, així, força estripada, per compensar l'excés de sucre que porta l'original.
Loreto,
Veig que això es complica. Caldria, però, saber si el ca et contesta, cas en el qual...
Glòria,
El dels paletes és un llenguatge gairebé universal. Però una mica de sucre sí que li cal. Música, vull dir. I bona poesia, altra volta.
Dafne,
Es diu a Valls?
Espero que no siguis tu qui ho hagi de dir! Si fos aquest el cas, et vindrem a escoltar amb molta atenció. Segur que tens moltes coses interessant a dir-nos.
Helena,
De riure, encara en sé. I espero no perdre'l. És de les últimes coses que ens queden, potser.
Del xiular, en canvi, no te'n puc donar gaires notícies.
Entreletrasarte,
No es locura. Es inteligencia, así.
Montserrat,
Amb el mòbil i els auriculars...
Quina fila no farem!
Me'n vaig a un racó ben tranquil, doncs.
Rits,
No, no la passis.
Nosaltres t'aplaudirem.
Segur que les dius molt interessants.
Elfree,
Procurarem que tot plegat sigui a fi de bé. I que, al capdavall, en puguem treure una nota creativa, una font d'inspiració.
Ho resistirem, creu-me.
Carme,
Del tot d'acord. Parlar i enraonar, que el gos també sap escoltar-nos, encara que no sigui blogaire.
Aaah! Tot just acabo d'acomiadar els paletes que he tingut tot un meset per casa! Jo no sé si parlaven gaire, però tenien un transistor (sí sí, res de ràdio, un transistor dels d'abans) que espetegava ben fort!
Aquesta dita la faig servir tot sovint,
encara que molta gent la desconeix per terres de Girona.
Publica un comentari a l'entrada