colzer m. 'revolt que forma un carrer, un camí, un riu, etc., que canvia considerablement de direcció'
Localització: Oristà, Lluçanès, segons enquestes meves de l'any 1999
Observació: mot no consignat als repertoris lèxics que jo he pogut consultar
Referència literària:
Vestit d'oblit, cavalco entre dos noms,
i em subjecto a la crina del record.
Retrat de vent, el meu corser, i cascs
de goma, i baf de foc esblaïmat.
Empaito el cel amb la fe d'un obsés,
i a cada colzer del camí desperto
d'un somni gris, amb penjolls de misteri.
Josep Riera (Oristà 1950)
Poema del llibre A plena pell, publicat l'any 1989 per Columna Edicions
Poema del llibre A plena pell, publicat l'any 1989 per Columna Edicions
Agraïment a Carme Rosanas, pel dibuix.
13 comentaris:
Sembla que el teu camí ha agafat un nou colzer, una nova orientació.
I tornes al bloc!
Aquest poema és molt maco, potser te'l comentaré!
Com l'Helena celebro, i molt, aquest retorn al blog, productiu i de qualitat, com sempre!
La paraula té lògica, un colze en el camí. Pel que fa a rius, un sinònim podria ser meandre, tot i que no estic segur que sigui el mateix.
Colzer, quina paraula més visual i, com diu en XeXu, del tot lògica.
L'autor del poema a part de ser un bon poeta fa un pa boníssim!
Jo també he pensat en un colze. El poema m'agrada molt.
Ja veus que ens alegrem de veure actualitzat el teu blog... jo també!
Gràcies per triar el meu dibuix, altre cop.
Bona nit, Jordi!
No coneixia aquesta paraula, però sí, l'autor del poema que la conté. El pagès poeta i sí, també forner...Tinc el llibre aquí mateix:
Al recer dels somnis s'esmola l'eina,
es fon la suor, s'aclareix la veu,
es tapa el cistell i es torna a la feina...
Bona nit.
Aquesta paraula sembla feta per la lírica. Que bonic i sentit el poema. M'apunto el nom. Gracietes, carme.
Que bé que ja hi ets!
carme Girona
Profund poema, Jordi. Veritablement, a cada colzer del camí o rierol pot canviar-nos la vida, doncs potser al fer la tombarella quelcom pot colpejar-nos el pensament.
De vegades en hi ha molts.
M'agrada aquest significat de colzer. Em recorda els noms antics dels carrers, sovint eren senzills, de sentit comú i descriptius: carrer de la Font, carrer del Torrent...
Moltes gràcies a tots!
I sí, és veritat: en Josep Riera és poeta, però, a més, i tal com diu la Sílvia, fa un pa boníssim, i unes magadalenes com les d'abans.
Publica un comentari a l'entrada