Voltar més que en Pere Camps

Parèmia oïda a Torelló (Osona) durant la primera setmana del mes de gener de l'any 2012, d'origen desconegut per a mi, amb la qual avui us comunico la meva retirada temporal de l'activitat blogaire. No publicaré, doncs, cap més apunt durant aquest mes de gener, tot i que estaré al cas, tant com podré, dels apunts i de les novetats que altres blogaires vagin publicant durant aquests dies.

Faig aquesta aturada, com alguns de vosaltres ja sabeu, amb la voluntat d'avançar fermament en la redacció de la meva monografia sobre la comarca natural de les Guilleries i pel meu compromís de recerca geolingüística que vaig iniciar l'any 2006 a Sant Hilari Sacalm.

Aprofito l'ocasió per anunciar-vos, també, quins seran, del febrer enllà, els municipis on tinc previst de fer enquestes:  

• febrer: Vallfogona de Ripollès
• març: Saldes (Berguedà), Vallcebre (Berguedà)
• abril: Setcases (Ripollès)
• maig: Fígols (Berguedà), Borredà (Berguedà)
• juny: Campelles (Vall de Ribes, Ripollès) 

Us faig saber, igualment, quins seran alguns dels apunts que tinc previstos per als propers mesos:

• 15 de febrer: Mots insòlits de Collsacabra (realitzat conjuntament amb el poeta Miquel Banús)
  
• 25 de febrer: Osor 2008: vocalisme escindit
• 5 de març: El call de la mà: entre les Balears i les Guilleries
• abril: Mil mots de Sora: primer tast (realitzat conjuntament amb l'escriptor Josep Comas)

 

Apunt dedicat a tots els qui em seguiu regularment, i en agraïment a la vostra fidelitat; i dedicat, també a Carme Rosanas, que tot sovint, com avui, ens inspira i ens ofereix recursos artístics per il·lustrar els nostres apunts.  

Mots casolans de Guardiola de Berguedà

Amb aquest apunt d'avui, que amb molt de goig dediquem a l'Any de la paraula viva, em proposo de donar notícia d'alguns dels resultats obtinguts en l'enquesta de caire geolinguístic que vaig enregistrar el dia 28 de novembre de 2011 al municipi de Guardiola de Berguedà. 

Cal advertir, tanmateix, que aquests resultats són parcials i que no reprodueixen enterament el cabal de lèxic recollit en aquella sessió, atès que solament fan referència a la secció dels mots de la casa i de les ocupacions domèstiques. Aquests resultats cal entendre'ls, doncs, com una senzilla mostra d'aquest vocabulari pouat en l'ambient rural del barri de Brocà, del qual es pot considerar originari el senyor Joan Aroca, l'amable i pacient informador d'aquell dia.

Cases de Vilalta i de cal Cosí, a Brocà 

Vull assenyalar, a més, que el qüestionari que vam fer servir fou elaborat parant atenció a les dades ja publicades al volum III de l'Atles Lingüístic del Domini Català (ALDC), bloc temàtic núm. 3. I també es tingueren en consideració els elements lèxics consignats als Quaderns de camp de mossèn Alcover, i especialment aquelles notes que fan referència a indrets berguedans (Bagà, la Pobla de Lillet, Castellar de n'Hug) i del Ripollès (Gombrèn) propers al municipi que fou objecte del nostre escorcoll. 

Sols indico (acompanyades d'una transcripció fonètica ampla) aquelles formes que, segons el nostre parer, assenyalen geovariacions lèxiques dignes de ser observades i que ens poden ajudar a traçar algunes isoglosses d'interès o a determinar, en alguns casos, l'abast geogràfic de certs fenòmens (com és ara la iodització) o bé els colors de les vocals d'aquest indret.   

Per facilitar-ne la comparació, els mots en qüestió se citen en un ordre temàtic semblant al que trobem al volum III de l'ALDC i amb l'esment, si fa al cas, de la referència cartogràfica d'aquella obra.

• tempanell  m.  [təmpənéʎ]  'envà'   
• forrellat  m.  [furi'at]  'forrellat'  (ALDC 231)
• menjadora  f.  [məɲʒəðóɾə]  'recipient de fusta on es posava el menjar per als animals'  (ALDC 246)
• abeurador  m.  [əβəwɾəðó]  'lloc per abeurar-hi el bestiar'   (ALDC 249)  (també cóm  m. [kóm] si és el cas d'una font de bosc)
• paller  m.  [pəʎé] 'munt de palla que es fa a l'era després de la batuda' (ALDC 251) 
• perxa  f.  [pέ ɾʃə] 'pal de paller'
• pallissa  f.  [pəjísə]  'lloc on es guarda la palla' (ALDC 252)  (però, en canvi, sempre hi observem la solució "lleista" en el mot  palla f. [páʎə])
• golfes  f. pl.  [gólfəs] 'cambra situada al pis més alt, sota teulada' (ALDC 253) (el nostre informador no reconeix el mot terrabastal m.)  
• tovallola  f.  [tuβəʎɔ́lə]  'peça de roba per eixugar-se' (ALDC 260)
• mirall  m.  [miɾáʎ]  'superfície que dóna la imatge dels objectes' (ALDC 262)  
• manxall  m.  [məɲtʃáј]  'ventall del foc'  (ALDC 292)  (l'informador indica que aquest objecte solia ser d'espart)  
• escó  m.  [əskó]  'banc cuiner'  (ALDC 295)
• llenya  f. [ʎέɲə]  (sempre, la vocal tònica, amb aquest timbre obert: com als termes veïns de Cerdanyola, Castellar de n'Hug i la Pobla de Lillet, segons enquestes nostres del 2011)
• encenalls  m. pl.  [ənsənáјs]  'llenya prima per encendre el foc'  (ALDC 298)
• paternal  m. [pətəɾnál]  'foguerada'   
• buscall  m.  [buskáʎ]  [buskáј]  'tros de soca o de branca gruixuda'   (ALDC 305: vegeu-hi el punt núm.24, Castellar de n'Hug) 
• guspira  f.  [guspíɾə]  'espurna'  (ALDC 311)
• caliver  m.  [kəliβé]  'caliu'  (ALDC 313)
• cendra  f.  [sέndɾə]  (ALDC 314)
• clemalls  m. pl.  [kləmáјs]  'clemàstecs'  (ALDC 323) 
• graelles  f. pl.  [gɾəјéʎəs] 'estri de cuina, fet de barres paral·leles sobre el qual es posa la vianda per tenir-la al foc' (ALDC 324) 
• paella  f.  [pəјéʎə]  'estri de cuina amb mànec llarg per fregir viandes' (ALDC 328)
• llossa  f.  [ʎɔ́sə]  'cullerot'  (ALDC 330) 
• culler m. [kuʎé]  'cullerot (per a la sopa)'  (ALDC 330)
• olla  f.  [óʎə]  (ALDC 341)
• cargolí  m.  [kəɾɣulí]  [kəɾɣolí]  'tupí de terrissa petit' 
• fulla (del ganivet)  f.  [fúјə]  (ALDC 363)
• tovalló  m.  [tuβəʎó]  (ALDC 375) 
• fregall  m.  [fɾəɣáј]  'manyoc d'espart (o d'altre material) que serveix per fregar' (ALDC 396)
• rastell  m.  [rəstéʎ]  'escorreplats' (ALDC 399) 
• maçó  m.  [məsó]  'pala de picar la roba' (ALDC 407)
• agulla (d'estendre)  f.  [əɣúʎə]  (ALDC 418)  (es constata afèresi en el plural: [ɣúʎəs])
• carener  m.  [kəɾəné]  'confluència de plans inclinats en la teulada' (ALDC 441)
• barbacana  f.  [bəɾβəkánə]  'volada d'una teulada' (ALDC 446) 

Faig constar, per acabar, que en la mateixa sessió es van citar dos mots, reconeguts per l'informador, als quals, però, no se'ls acabà d'assignar un referent clar i precís. Caldrà, doncs, comprovar-los en les pròximes enquestes berguedanes: 

1. bàssia  f.  [básiə]  

2. llumener  m. [ʎuməné]  (ALDC 336)  

Camps de Brocà

Aquest apunt, dedicat a l'Any de la paraula viva, es dedica també al senyor Joan Aroca, informador nostre de Guardiola de Berguedà, i així mateix al blogaire Steve Pepper, del qual he manllevat les fotografies que l'il·lustren.