Dia assolellat de maig. Entrevista a l'alt Berguedà. I estona de demostració d'objectes al mateix indret. Borromba i borrombí, 'esquella grossa' i 'esquella petita', amb collars ben musicats tots dos. Amb l'art del ganivet.
Aquest és el moment, també, de fer unes quantes fotografies parant esment, alhora, a les explicacions de l'informador. A més de les dues fotografies que ja us hem ensenyat (borromba a dat de tot, borrombí aquí al damunt), n'hem fet una parell més. Amb poca traça, cal reconèixer-ho.
La formatgera 'recipient on es posa la llet presa, es prem, s'escorre i es dóna forma al formatge':
I l'esclopet, la protecció de la mà que hom es posava quan deixava de fer de pastor i es posava a segar:
Convé estar alerta, i mirar de copsar-ho tot, amb bon lluc, car l'informador esmenta, a més, la pleta 'tancat per a les ovelles' (que hom pronuncia peleta per fonologització del segment que precedeix la consonant lateral), i algunes menes d'ovelles conegudes per ell: ovella barrada, del país; ovella se(g)urenya, molt rossa; ovella xisqueta, pròpia de la Val d'Aran...
Ens explica, també, com es feia per esquilar (o tonre) les ovelles, la mena d'estidores (amb o oberta) que empraven i de quina manera lligaven les quatres potes per facilitar l'operació. O el sentit precís del verb rabar 'tallar la cua havent-la cargolada fent nus', operació per a la qual sovint no calia lligar la bèstia. I, sobretot, i molt interessant, el procés d'elaboració de la barjola 'bossa on els pastors duien el menjar', feta de pell d'ovella, treta de la panxa del mateix animal.
Hi tornarem.
Agraïment: al pastor de Saldes.
