Mil mots de Sora: primer tast

Fou cap al mes de febrer de l'any 2007 que en Josep Comas i jo vam projectar -amb molta il·lusió, que diria aquell- el que havia de ser un llibre monogràfic, dedicat sobretot al lèxic, en què aniríem recollint, de mica en mica, i amb molta paciència, i fins arribar a un milenar, els mots més singulars del municipi de Sora.      

D'aleshores ençà hem acumulat un munt d'unitats lèxiques (i també de parèmies inèdites) que feliçment han anat engruixint el nostre esborrany. A hores d'ara hem superat amb escreix el nombre de 700 mots, i d'aquí a 5 anys, sense presses, esperem haver arribat al nombre mític de 1000 i tenir el llibre en condicions de ser publicat.    

Avui, doncs, i tal com ho havíem promès en una altra ocasió, us n'oferim un primer tast: 

• abarrar  v. tr.  'en el temps de criança, fer per manera que el bestiar aprengui de menjar tot sol'

• acabelis  m. pl.  'part final, final' 

• acalaverat, -ada  adj.   'prim, magre'

• adobet  m.  'adobacossis'

• algom  pronom  'alguna cosa'

• alifassa  f.  'insecte gros, cucot' 

• amaçonar  v. tr.  'pegar una persona o animal' 

• arrebecat, -ada  adj.  'que ha quedat arrenocat'  

• assensurat, -ada  adj.  'assenyat'

• averganyar  v. tr.  'malmetre'

La fotografia és de Sora, feta des del Castell per en Josep Comas i Areñas. 

Tenir mala ceba

tenir mala ceba  'estar enrabiat, de mal humor' 

Localització: Torelló

Informador: Ramon Peroliu 

Amb el mateix sentit, i del mateix indret, tenim recollides les expressions següents: 

• tenir el futris 
• tenir mala joana
• tenir mala lluça 
• tenir mala lluna 

Agraïments: a Ramon Peroliu, rimaire de Torelló, i a la gestora del blog Gino-Art, del qual hem manllevat la imatge que il·lustra aquest apunt. 

Un pamort

Pamort  m.  [pámɔ́ɾt]  'persona inútil'  

Mot que no figura al diccionari normatiu ni al DCVB amb entrada pròpia.  

Localització: Gombrèn, Ripollès, juliol de 2011 

Informador: Hermenegild Falguera

Poema al·lusiu creat per Montserrat Aloy:   

Engruna la vida,

i la saliva,

i llença el llevat,

i pa llesca de tort.

Inhala l'engruna,

i arruïna l'oli

amb el pes de la ira.

I tot ja no és elevat.

Inútil.

Vocals tòniques de Vallcebre: notes apressades

Segons enquestes realitzades al mateix municipi de Vallcebre el proppassat mes de març.   

1. En el vessant anterior es confirmen certes afinitats amb les vocals tòniques que hom troba en l'àrea dita "gironina": 

• el substantiu llenya (del llatí LIGNA) obre sistemàticament la seva vocal tònica 
• el mateix per al pronom ell (< ILLUM)   
• també vocal oberta en el cas del substantiu església. pron. iglèsia

Continuem observant (com en els altres municipis berguedans ja escorcollats: la Pobla de Lillet, Castellar de n'Hug, St. Julià de Cerdanyola) e tancada en els substantius pes i pèsol i en l'adjectiu sencer (com en tota l'àrea occidental, de fet). Trobem e oberta, en canvi, en l'adverbi mateix (no del sistemàtica, crec).    

Afegim-hi encara altres resultats: quec amb e tancada; heura amb e tancada (bé que no sempre). I e tancada en els imperfets deia i feia. Però: treia amb e oberta.  

2. En el vessant posterior les vocals fortes dels mots cosa, flor i hora tenen sempre o oberta en aquest indret, i el mateix per als substantius font i pont. El mot  jou el sentim amb o tancada (no s'arriba, doncs, a la forma geu, que és típica de molts indrets septentrionals del domini). En canvi: l'adjectiu tou amb o oberta. 

Entre els noms de lloc porten o tancada els topònims Gósol i la Pobla de Lillet.   

Hi ha continuïtat occidental en el cas del substantiu jonc, esdevingut junc en la pronúncia d'aquí. 

3. Conclusió, molt breu:  si bé hi ha coincidència amb els resultats obtinguts en els altres indrets berguedans ja escorcollats, hem observat alguna variació digna de ser esmentada, com és ara la que afecta el substantiu rei, oïda amb e oberta aquí.   

4. Més dades sobre vocalisme a Tardor a Castellar de n'Hug: els colors de les vocals.   

Notes dedicades a Josep Malé i a Joan Grandia, informadors nostres. I a Jordi Lapuente, que ens ajudà, amb les seves observacions, a arrodonir els resultats.   

El Pi de Formentor

Victòria Quingles interpreta El Pi de Formentor, l'immortal poema de Miquel Costa i Llobera musicat per Maria del Mar Bonet. Aquesta interpretació formava part de l'acte organitzat per l'IES Berenguer d'Anoia, d'Inca (Mallorca), la Diada de Sant Jordi de 2011, la idea central del qual era l'exaltació dels valors associats a la Mare Terra (representats per la roba i les pintures facials de color marró).

Dedicadíssim a Jaume Bonet i Tomeu Amengual. 

Busca'm, sóc aquí

Manifassós

manifassós, -osa  adj.  [mənifəsós]  'complimentós'  

Mot que no he sabut trobar al DCVB, ni tampoc al diccionari normatiu. El trobem, això sí, en el recull anònim intitulat Paraulas catalanas y frases recullidas à Arbucias, publicat l'any 1989 pel Museu Etnològic del Montseny la Gabella (MEMGA)

Localització: Arbúcies, juliol de 2010

Informador:  Anna M. Ballús 

Ansa i nansa

Ansa 'agafatall' (del llatí ANSA) és, sens dubte, la forma etimològica que correspon al tipus lèxic per què m'interesso avui i és, a més, la forma més estesa en el domini català. Els derivats anseta i ansera són, respectivament, formes pròpies d'indrets valencians i ribagorçans.  

Nansa, en canvi, és el mot emprat en una bona part del català central, forma probablement deguda a una aglutinació del determinant en el context un(a) ansa > una nansa, que també ha afectat el substantiu nansat  'ansat, olla d'una sola ansa' i el mot occità nisola 'illa' (< una isola).  

Cal comptar, emperò, amb una altra explicació (alternativa o complementària): la que ens ofereix Francesc de B. Moll al DCVB, que té en consideració la possibilitat d'interpretar nansa com una hominimització formal del substantiu ansa amb nansa 'art de pesca' (del llatí NASSA). 

Usos figurats (antics): ansa 'badia petita', ansa del coll  'clavícula'. 

Tots dos són mots normatius. 

Per l'interès de les isoglosses,  hi afegeixo aquí la distribució que jo vaig trobar, entre el 2006 i el 2010, en terres de les Guilleries i de l'Alt Montseny en formular les qüestions corresponents a aquest referent :  

• nansa fou la resposta obtinguda a l''àrea de ponent (Folgueroles, St. Julià de Vilatorta, Tavèrnoles i Vilanova de Sau) i als municipis montsenyencs de Viladrau i Arbúcies. 

• ansa, en canvi, fou la resposta que vam obtenir als municipis de Susqueda, Amer, la Cellera de Ter, Anglès, Sta. Coloma de Farners i Osor. 

• a l'extens municipi de St. Hilari Sacalm la resposta obtinguda fou nansa (al nucli urbà), però ansa, en canvi, en una entrevista enregistrada amb pastors nascuts al lloc de Querós, ja a tocar de Collsacabra.  

La informació bàsica d'aquest apunt (la que figura en els cinc primers paràgrafs) és treta del volum II, mapa 120, de l'Atles Lingüístic del Domini Català, del qual és autor el doctor Joan Veny i Clar.     

Cada quande celis

 

Cada quande celis  'de tant en tant, poques vegades'  

Parèmia enregistrada al terme de St. Martí d'Albars, a la comarca del Lluçanès, el dia 1 de març de l'any 2000. 

Context: A Vic només hi anàvem cada quande celis  (en la gravació, la pronúncia està d'acord amb la pauta fonètica del català central; el mot celis hi és amb e oberta).

Origen: la frase quando celis, presa de l'absolta o cant de la missa dels morts (DECLC, II, 666).

Amb el mateix sentit, el DCVB recull la parèmia de cent a celis:  L'enciam per menjar-ne de cent en celis ja m'agrada; cada dia, no.

Semblantment, Joaquim Monturiol i Eloi Domínguez recullen, a El parlar de la Garrotxa, p. 172, l'expressió cada cent en celis 'molt de tant en tant'.     

El català central i la llengua estàndard

Miseronobis

miseronobis   m.   [mizəɾunɔ́βis]  'poca cosa, micarella' 

Mot oït a la vila de Torelló en la sobretaula del dia de Divendres Sant de l'any 2012, emprat per fer referència a unes pobres deixalles de menjar. 

Informació complementària: com a adjectiu, el mateix mot pot ser usat en el sentit de 'magre, neulit'.

 

Origen:  el llatí misere(re) nobis  'tingues pietat de nosaltres' .  

No figura al DCVB ni al DECLC.    

La imatge ha estat manllevada del blog El porquet de sant Antoni, on us recomano d'acudir.

I encara paufir

Veritat

Mongetes.

Com les panses.

Peres. 

Esvanint-se.

Prunes.

Galtes. 

Natges. 

Se sent paufir

i diuen que és primavera 

arreu. 

Montserrat Aloy

Diuen que la primavera esvera. Potser a qui es deixa o ho sent així. Però no sempre hi ha concordança entre el temps i l'essència. Per això, entrentant, el rellotge ens diu que la primavera espera, la naturalesa desespera perquè tot és paufir.

Papallona blava 

 Pau en la fi, paufir.

Pau en la fira paufirada.

Locals i enpau siau, paufirats.

Olga Xirinachs

Paufir

paufir  v.  tr.   [pəwfí]  'marcir, mustigar'  

Verb que, en ús pronominal, se sol aplicar a fruites o a vegetals i, més en general, a tota cosa que ha perdut la frescor dels primers dies (s'ha paufit [Osor]) i també a les persones que han envellit de manera notable (aquest s'ha paufit molt [Anglès]).  

El DCVB situa aquests usos a la Garrotxa i a les Guilleres. Nosaltres, pel nostre compte, ho hem confirmat, l'any 2008, als termes guillerencs d'Anglès, la Cellera de Ter, Osor, Sta. Coloma de Farners (on es considera verb de poc ús) i Susqueda.   

Aquest verb no normatiu el recull també el Diccionari pràctic i complementari de la llengua catalana, al qual us recomano d'acudir ben sovint, car és accessible des de la xarxa.  

Aquest apunt es dedica a la mantenidora del blog Coses de la vida. I a Tomeu Amengual, que continua en vaga de fam per la llengua.  

Parèmia de les cases de Vallcebre

Ens la va oferir el senyor Joan Grandia en l'entrevista enregistrada el dia 9 de març de 2012. I és aquesta: 

• Menut, xic, curt i rodó, marxa corrent i lleuger.  

La correspondència, no cal dir-ho, és amb les cases efectivament conegudes amb aquests noms al terme berguedà de Vallcebre:  cal Menut, cal Xic, cal Curt, cal Rodó, cal Marxa, cal Corrent i cal Lleuger.