De cedre i lluna,
una remor se sent:
els mots que passen.
Gràcies a tothom, i especialment a la Carme Rosanas, que ens ha inspirat el haiku.
GEOBLOG DEL CATALÀ CENTRAL
De cedre i lluna,
una remor se sent:
els mots que passen.
De pura coïssor
ens va caure la bena.
I era roig el paradís,
i ple d'esperances
quan jo el vaig veure.
Però ara sóc cec, amor,
i només visc contra tu,
animal invisible,
i per això camino,
camino i camino
tota la nit sense treva
damunt la mar misteriosa.