Donar les complantes

O donar el condol. Es deia a Rupit, i ens n’assabenta el senyor Miquel Banús, informador nostre en aquell indret de Collsacabra.

Els estels de St.Feliu

Breu etnotext enregistrat el 16 de febrer de l'any 2001, a St. Feliu Sasserra, al Lluçanès:

"Jo havia vist moltes vegades com se fonien els estels. En baixava un i queia. I es fonia.

Deien que si tenies temps dementres baixava de fer un nus amb un mocador, que quedaves ric, o no sé què deien..."

A l'Àngel Pujol, de cal Martí.

Tenir paciències

Vol dir ‘patir neguit nerviós’. Es deia a Vilanova de Sau, i m’ho indica el senyor Lluís Puig, nonagenari d’aquell indret. Correspon, en realitat, a la perífrasi tenir impaciències, que és tal com devia ser en forma originària.

Tal com se’ns presenta avui, però, aquesta frase constitueix, de fet, un cas d’antífrasi, molt flagrant, atès que acaba dient justament el contrari del que es volia dir realment; això és explicable, potser, pel fet que impaciències ha sofert escapçament (o afèresi) del segment sil·làbic inicial, probablement per desgast fonosintàctic, i tal vegada en contextos en què fóra possible d’interpretar que hi ha hagut pròpiament haplologia (és a dir, eliminació d’una síl·laba per coincidència o semblança amb una altra): “Tinc impaciències!”.

Una blava

O una mentida. O una dita exagerada. En aquest sentit que aquí li donem –el de ‘mentida’– el substantiu blava és, segons em consta a mi, propi de la zona del Bisaura, al nord d’Osona, i també ho és d’alguns punts de les Guilleries (Espinelves, Folgueroles, Osor, Tavèrnoles, Viladrau). El DCVB, per la seva banda, el situa a la plana de Vic, però ens hi afegeix la referència de Menorca, on s’escau que aquest mot pot ser usat com a adjectiu: «Trob que aquesta és blava!».

El professor Joan Coromines (DECLC), en abordar-ne la qüestió pel vessant semàntic, justifica la tria del color blau per a aquest ús pel fet que aquest color, essent prou vistós, és, alhora, més suau i plaent que l’estrident vermell i més distintiu que no pas el blanc i el negre.

Procureu, però, de no dir-ne gaires, de blaves. I recordeu, a més, que es tracta d’un mot d’origent germànic (azul en castellà i portuguès, i azzurro en italià, són d’origen oriental o aràbic, segons Coromines).

Punxir

Forma observada a Prats de Lluçanès, on és usada per algunes persones de la primera generació: “Em vinc a punxir”.

S’explica per canvi de conjugació, segons el DCVB.

El DECLC i el DCVB només la localitzen en terres del baleàric (Mallorca i Menorca).

Dedicat a Xevi Jiménez, agusat observador, que em va fer arribar aquesta informació des del consultori mèdic de Prats de Lluçanès.

La grauxa

Grauxa és ‘granota’, i així m’ho indica l’amic Josep Comas, de Sora, tot advertint-nos que l’ús d’aquest substantiu, per comptes de granota, és propi del llenguatge informal d’aquest indret del nord d’Osona.

El Diccionari Aguiló situa aquesta mot exclusivament a la plana de Vic.

L'urpaire

Urpaire 'persona que roba coses menudes o de poca importància'.

Es diu als termes selvatans d'Anglès i la Cellera de Ter.

Treballar el vidre

Es diu, i amb raó, que un hom treballa el vidre quan se l'ha vist que pren alcohol sense mesura.

Això ocorre a Torelló, a la vall del Ges.

Els culdolla

Així són coneguts i saludats els veïns d’un poble selvatà que des de fa una colla d’anys és escenari d’un interminable serial de la televisió pública catalana en què la protagonista, una simpàtica i honradíssima metgessa, ha sabut superar innombrables penúries i un bon seguit de tribulacions sentimentals.

Serials a banda, la designació de culdolla (amb o tancada al terme veí d’Arbúcies) se justifica, des dels pobles del rodal, pel fet que la indústria artesana dels objectes de terrissa ha estat per a aquest grup humà una activitat econòmica principalíssima que ha contribuït a afaiçonar el seu caràcter i a donar-los un gran nivell de reconeixença arreu del país.

Saludem-los, doncs, amb gran efusió i sempre amb bonhomia.

El gat lluçanès

"A Oristà el gat hi va anar, a la Torre el gat hi corre i a Olost s'ha ficat dins el rebost..."

Ho hem tret de l’enregistrament de conversa que vam fer al mas conegut com a cal Martí (o Pla Moixons), al poble lluçanès de St. Feliu Sasserra, el dia 28 de març de l’any 2001. Aquesta rima era molt celebrada en aquella època, però nosaltres era la primera vegada que la sentíem.

A l’Àngel Pujol, de cal Martí.

Cumquibus

A Rupit es deia: “Allà on no hi ha cumquibus, Déu no hi habita”, per donar a entendre, de manera molt polida però contundent, que sense diners fins i tot la protecció divina ens pot acabar fallant.

Cumquibus significa ‘diners’, i així ho recull el DCVB, que només atribueix aquest ús substantiu (masculí plural) a Mallorca i Menorca.

Amb la dada que ens aporten en aquesta vila de Collsacabra ens han ajudat, sens dubte, a eixamplar modestament la localització d’aquest mot tan singular.

El seu origen ens l’aclareix el mateix DCVB: CUM QUIBUS ‘amb què, amb el qual’, del prefaci de la missa: « cum quibus et nostras voces....».

A Miquel Banús, de Rupit.

Passejar el ferro

Perífrasi amb què s’al·ludeix al fet que un hom ha anat de cacera i que malauradament n’ha tornat sense haver obtingut cap guany cinegètic. Això es diu, segons em consta a mi, a Espinelves, Osor, Susqueda, Viladrau i Vilanova de Sau, i correspon al llenguatge de to informal i sarcàstic.

Però se’n senten d’altres, d’aquest estil: agafar un peix (Espinelves), caçar-ne set i el sarró vuit (Viladrau), fer catxa (Folgueroles, St. Julià de Vilatorta), tornar amb els morros eixuts (Viladrau).

La informació que donem fou obtinguda en les enquestes que vam fer al sector Guilleries-Montseny entre els anys 2007 i 2009.

Confessar forasters

Expressió ben característica de la vila Torelló, al nord d'Osona. Significa 'perdre el temps en converses o disputes innecessàries i improductives'. També se li coneix, en aquesta mateix indret, el sentit de 'secretejar'.

Ronar

Ho fa el gat, de ronar, i així m’ho indiquen a Rupit. Informació deguda a Miquel Banús, que ens l’amplia tot assenyalant que, del mateix acte, també se’n pot dir filar el torn. I ho fa el gat, és clar. A Rupit, Collsacabra.

ronar v. intr.
Fer el gat un ronquet de satisfacció.

El que diem d’aquest verb coincideix amb el que es pot llegir al DCVB, que el localitza exclusivament a Collsacabra. No el recull el diccionari normatiu, i equival al castellà ronronear.

A Miquel Banús.