Expressió ben singular, i innòcua, gairebé insubstancial, que m'ensenyà l'amic Miquel Banús, de Rupit, el juny del 2011, i que trobem emprada en un text seu (La balma dels encantats) que, si voleu, podeu llegir aquí.
A aquesta locució cal, sens dubte, donar-li el sentit de 'entre feixes' i atribuir-la tot seguit al registre de màxima expressivitat, és a dir, el que aprofita els tons subtils del llenguatge rítmic i acolorit.
El nostre llenguatge.
Agraïments: a Joan Parera, per la fotografia, i a Miquel Banús, pels mots.
