Més mots en altres blogs: xaboc

Més mots en altres blogs: graneró

Més mots en altres blogs

El zidro del Bisaura

El zidro. Ho hem escrit així, amb minúscula inicial, no pas per negligència o ignorància absoluta, sinó pel fet que aquest és un nom comú que els parlants de més edat de la regió del Bisaura (al nord d’Osona, a tocar del Ripollès i la Garrotxa) coneixen prou bé i que s’ha fet servir per designar un objecte tan proper, tan íntim, com ho és l’orinal, d’aquells que en temps de l’avior sempre es tenien a punt en previsió d’inoportunes contingències nocturnes; el seu lloc de vetlla preferent era, com sabeu, al dessota del llit.

De gibrelletes, doncs, va la cosa. De gibrelletes, orinals, bacins..., que aquests també són noms que s’han fet servir en aquesta i altres àrees del nostre domini lingüístic per al mateix atuell, amb la particularitat, però, que en el cas a què ens referim –el del zidro, vull dir– el nom comú surt d’habilitar un antropònim, és a dir, un nom propi (Zidro, hipocorístic d’Isidre).

Aquest especial procediment d’habilitació no és pas nou ni exclusiu dels nostres dies, car té antecedents en la nostra llengua medieval. El senyor Lluís Orriols i Monset (a qui devem un finíssim escorcoll de documentació vària de la comarca d’Osona) ens ho demostra amb textos del s. XV datats a la ciutat de Vic, on figura, amb aquesta clara intenció, el substantiu berenguera. Aquestes referències les podeu trobar en el primer volum, pp. 176-177, de La contribució d’Osona a la llengua catalana, obra extensa, publicada l’any 1994 per Curial Edicions Catalanes.

Referències semblants –però contemporànies i posades sobre el territori– ens les donen els professors Lídia Pons i Joan Veny en el segon volum de l’ALDC (Atles Lingüístic del Domini Català). Sota l’entrada corresponent al concepte de què tractem (qüestió núm. 278) se citen, efectivament, els substantius pasqualet i manola (que hom situa en terres valencianes: a Xiva de Morella, el primer; i a l'Alcúdia de Carlet, el segon).

Tots aquests apel·latius són, com dic, per fer referència a aquest distingit i noble dipòsit. I sense cap mena d’escrúpol els hem portat aquí. Perquè sempre hem estat del senzill parer que la realitat de la vida –prou dura, d’altra banda– no ha d’estar gens renyida amb l’humor i la ironia amb què el llenguatge a voltes sap guarnir-la. I de cap manera no podríem entendre que, arribats en aquestes alçades de la història, algú volgués censurar o silenciar mots com ara aquests amb el sol pretext –pretext purità, hauria de ser?– que poden ser ofensius per a les persones o per a la seva dignitat.

Si així fos, si així haguéssim de procedir en tots els nostres afers, no em vull ni em puc imaginar on aniríem a raure. Segurament restaríem impedits, o amb grosses limitacions, endreçats i pulcres, això sí, però tanmateix ben ensopits de la vida, anodins, mancats d’aire. I sense espurna, ai las!

Comentari dedicat als nostres amics i informadors del Bisaura: Anna Coll (de Vidrà), Josep Comas (de Sora), Eudald Crosas (de St. Quirze de Besora), Maria Espadaler (de St. Quirze de Besora), Dolors Masias (de Sta. Maria de Besora), Alfons Teixidó (de Sora), Josep Trapé (de Montesquiu), Ramon Vila (de Montesquiu) i Ramon Vila-Abadal (de Vidrà).

Corona de paraules

Si la rosa se'm clava

escriuré algun mot nou

amb la sang del meu dit. 

Si es moren gavines

s'emportaran els mots

a fredes aigües blaves. 

Si els llavis són un cel

hi arribarem passant

rosariets de sucre. 

En Dorca va pel món

anunciant poesia

i caçant mots al vol  

Corona de paraules, 

tot el sol al teu front,  

refranys, mites i faules. 

Olga Xirinacs 

 31 de març de 2016 

Espona

Espona f.  'en un episodi de vent, pluja, etc., veral que no n'és tan afectat' 

Localització:  municipi de Sora  

Accepció que no recullen els diccionaris que he pogut consultar. 

Apunt dedicat a Carme Rosanas, amb motiu del seu aniversari.  

Presentació a St. Quirze de Besora

Cartell d'Helena Bonals.

Mil mots de Sora!

Ara sí. Després de gairebé nou anys de feina, ja podem ben dir que hem enllestit el llibre Mil mots de Sora i un conte rural.  

El preu és de 15 euros, i l'import de les vendes el dono íntegrament a la Fundació MAP, de Ripoll.   

Si el voleu aconseguir, podeu escriure a: jordidorcadorca@hotmail.com

O bé el podeu comprar directament a la llibreria Xicoy, al carrer del Pont, 29, de Torelló, que col·labora activament en aquesta mateixa finalitat: llibxicoy@ofiexperts.es 


N'estarem molt agraïts.  

El món per un forat

Ara és l'hora

Mirem enlaire,
som animals indòcils.
La gàbia és buida.  

Imatges del duet de parèmies: Josep de Sora i Jordi Dorca

Imatges del 'Duet de dites i parèmies',23 d'abril de 2014, 

a la Biblioteca Dos Rius de Torelló 

Moltes gràcies a tothom, 

i en particular a Joan Montanyà, 

autor d'aquest gran reportatge fotogràfic 

Gràcies!

Duet de parèmies

A les 19.30 h a la biblioteca Dos Rius de Torelló, 
plaça Vella, núm. 6

Inauguració de l'exposició Tots els colors de la llengua 
(experiències del Voluntariat per la Llengua) 
del Centre de Normalització Lingüística d'Osona. 

Seguidament, Duet de dites i parèmies, 
espectacle íntim a càrrec de Jordi Dorca i Josep de Sora



Organitza:
Ajuntament de Torelló
Col·labora:
Escola d’Arts Plàstiques de Torelló
Oficina de Català de Torelló (CPNL)
Biblioteques de Torelló
Associació de Comerciants de Torelló

Imatges de la presentació de 'En la pols de l'aire'

Imatges de la presentació de 'En la pols de l'aire' a Torelló, 4 d'abril de 2014 

Moltes gràcies a tothom, 

i en particular a Joan Montanyà, 

autor d'aquest gran reportatge fotogràfic. 

Si no hi ha res de nou, d'aquí a uns dies (tal vegada diumenge vinent) publicarem més fotografies 

al nostre blog de poesia

Gràcies!

Jaume Planas presentant el llibre

amb força públic

Lourdes Casacuberta recitant 'Tremola l'arbre', d'Helena Bonals 

Recitant un fragment (adaptat) de la darrera novel·la de Jaume Planas

Sandra Edmundo recitant el poema que dóna títol al recull

Roser Reixach interpretant dues cançons tradicionals en versions del Lluçanès