Són set mots sense més complicacions, però absents del diccionari normatiu, confirmats, això sí, en la part final de l'enquesta enregistrada al poble berguedà de St. Julià de Cerdanyola el mes de novembre de 2011:
- canyoc m. [kəɲɔ́k] 'canyoca de blat de moro' (DCVB: la Pobla de Lillet)
- esburjategar v. tr. [əzbuɾʒətəɣá] 'burxar fortament o amb insistència' (DCVB: esburxategar a Ripoll, la Pobla de Lillet, Lluçanès)
- estrossejar v. tr. [əstɾusəʒá] 'trossejar' (DCVB: sense localització geogràfica)
- fumassela f. [fuməsέlə] 'fumassa' (DCVB: la Pobla de Lillet)
- paiai m. [pəjáj] 'crit de dolor que fa el gos' (DCVB: la Pobla de Lillet, Llofriu)
- plap m. [pláp] 'clap' (ex.: plap de llenegues; DCVB: Gisclareny, Vallcebre, Cardona, Solsona).
- tafarut, -uda adj. [təfəné] 'tafaner' (DCVB: Ripoll, la Pobla de Lillet)
(nota d'aclariment, per a qui vulgui llegir-la)
Aquests mots foren confimats, com dèiem, en la part final d'aquella entrevista. Una part final que considero molt profitosa per a la recerca, atès que és el moment en què més valor es dóna al parer de l'informador i a les seves notícies sobre el seu ambient lingüístic; ja en la comoditat de l'ordre més espontani de les coses, és convidat a assenyalar com a propis -o com a aliens, o com a decandits, si escau- alguns mots que l'enquestador posa a la seva consideració. Mots, és clar, dels que determinades fonts situen -o han situat- en la zona on s'efectua l'escorcoll o d'àrees amb les quals podria haver-hi continuïtat o afinitat de formes. O bé mots que l'investigador intueix que, per raons diverses, poden tenir curs en el punt geogràfic en què es troba.
En aquestes condicions -en aquesta part final de l'interrogatori, vull dir- l'enquestador, conscient de la dificultat que aquesta comesa comporta, procura actuar amb gran delicadesa, modulant la veu, demostrant la seva voluntat de copsar-ne tots els matisos i sobretot fent palès (amb els gestos, amb la inflexió de la veu i àdhuc amb la posició del cos) que el que ens ha de dir l'informador és cosa esperada amb gran interès i tal vegada útil, o fins aclaridora, per a la perspectiva de la llengua.
És a dir. De la llengua total vista com a àmbit compartit, i com a lloc plaent i familiar, un àmbit de llengua satisfactori per a tothom, i de manera molt especial, en aquest moment precís, per a qui ha aguantat el xàfec de les qüestions ja formulades i per a qui, al capdavall, pot manifestar els seus coneixements sobre la modalitat que ell parla, amb tots els matisos que li ha donat vida, amb els seus arguments (bons o no tan bons), però, això sí, deixant sempre en la gravació una estela de bon mestratge.
Agraïments: a Francesc Rosell (informador) i a Anna Casals (secretària de l'Ajuntament de St. Julià de Cerdanyola).
