Quan Santa Bàrbara porta capell, pluja pel clatell.
Geodita que pot entrar, sens dubte, en la categoria d'expressions que contenen avisos i indicacions relacionats amb els meteors.
Anemonímia, en diuen.
Aquesta frase en concret la vaig recollir a la vila d'Anglès (primavera de 2009), i és pròpia d'aquell indret, car l'avís de pluja es fa, com podeu veure, tenint com a referència geogràfica el santuari de Sta. Bàrbara.
La mateixa expressió la trobareu recollida en el volum intitulat Els noms populars de núvols, boires i vents de la comarca de la Selva, p. 36, publicat l'any 2010 pel Centre d'Estudis Selvatans, del qual són autors els senyors Albert Manent i Joan Cervera, conegudíssims per la seva immensa tasca d'arreplega de noms i fraseologia d'aquest gènere.
Entre les recerques que comarcalment han enllestit aquests investigadors (entre tots dos, o bé Albert Manent en solitari), s'hi compten, tal com ho assenyala el senyor Narcís Figuer al pròleg de l'obra (p. 8-9), la del Camp de Tarragona, el Priorat, la Conca de Barberà, el Maresme, la Ribera d'Ebre, la Terra Alta, el Penedès, el Barcelonès, el Solsonès, el Baix Ebre, el Baix Llobregat, el Vallès Occidental, l'Urgell, el Vallès Oriental i la Segarra.
Empresa ben coratjosa, aquesta, i digníssim model d'actuació per a tots els qui ens estimem la llengua i la cultura catalanes.
Agraïment: a Maria Cairol.
7 comentaris:
D'aquestes dites sobre el temps se'n diu anemomímia? veus, aquesta parauleta tampoc me la sabia. La dita concreta de Santa bàrbara, tampoc.
A mi aquest és un tema que m'apassiona, les senyes locals per a predir el temps i que no són fruit d'observacions amb sofisticats aparells sinó de la observació , conclusió i transmissió directa de pares a fills. A Mallorca en deim moltes i no solen fallar.Paraula de navegant.
Una abraçada
Aquí, al meu Baix empordà d'apoció diuen, "boira al castell, pluja al clatell" (castell del Montgrí, s'entén), o sigui, que una altra pel cove!
Et deixe algunes dites sobre la pluja relacionades amb el mesos de l'any:
•El gener diu al febrer: jo he plogut molt; tu plou també
•Aigua de març, pluja als sembrats
•Abril que surt plovent, al maig crida rient
•Al juny, la pluja està lluny
•Al juliol, pluja i tronada a la tarda
•La pluja d'agost no és aigua, que és most
•Al setembre, pluges i tronades al matí
•Quan a l'octubre plou, el rovelló es mou
•Pluges de novembre, omplen els barrals i curen tots els mals
•Quan pel desembre canta el mussol, pluja o bon sol
Sembla que avui Santa Bàrbara s'ha tret el barret. Tanta sort, perquè ahir no el se va treure de tot el dia! Bon diumenge, Jordi!
Anemomímia: no la trobo enlloc. I és ben difícil de pronunciar, aquesta paraula!
Carme,
Sí, costa molt de dir. I si l'has d'escriure, encara pitjor: te l'has de repassar unes quantes vegades.
Jaume,
Em sembla que al final em faré navegant. La vostra deu no se us esgota mai. Cultura a dojo.
Zel,
Ep! Bona! Si no et sap greu, d'aquí a un temps la posaré com a apunt.
Iris,
Generosa i infatigable pluja. Agraït. Vaig omplint el poal.
Ventafocs,
Generosa generosa. Bona setmana.
Helena,
Sí, a la Carme i a mi també ens passa. És terrible!
Gràcies a tots!
Publica un comentari a l'entrada