El substantiu sarpat 'grapat' és derivat de sarpa (del castellà zarpa), com també ho és sarpada, que hom associa al mateix significat.
En aquest sentit que aquí ens interessa, aquests mots (sarpat i sarpada) consta que eren usats en terres de la zona nord-occidental contigua a l'Aragó, mentre que sarpada (esdevingut sarpà pel tractament valencià del grup -ATA final) ho era en alguns punts meridionals del domini lingüístic (ALDC: Benifairó de les Valls, Torís, Vilamarxant, entre altres).
Però no solament en aquests indrets s'ha tingut notícia de l'ús d'aquests mots, sinó també en punts del català central, car així ens ho va fer saber l'amic Josep Comas, escriptor nadiu del terme de Sora, en un comentari fet, en aquest blog, a propòsit del mot rapat:
"Al nord d'Osona anem a grapats, però concretament a Sora he sentit també sarpat, val a dir que en rares ocasions i a poques persones. Això sí: quan no podem engrapar un grapat amb una mà, llavors ho fem amb totes dues i en resulta una embostada. Cal aclarir, també, que el mot grapat s'aplica a gairebé tot, sempre que es tracti de poca quantitat; l'embostada, en canvi, és just el que podem encabir a les dues mans posades en forma de bol o cassola."
Vist l'interès d'aquest comentari del senyor Comas, hauríem de poder esbrinar, tanmateix, quina podria haver estat la via d'introducció d'aquest mot en aquestes terres del català oriental essent com són terres tan allunyades de l'àrea on, com dèiem, és dominant aquest tipus lèxic.
10 comentaris:
Una pregunta Jordi, no deu pas tenir res a veure, amb el mot castellà:"zarpazo" oi? No ho havia sentit mai.
Podria ser que el "sarpat" tingués alguna relació amb el castellà "zarpazo"?
Per la comarca del Garraf, a més de grapat, també utilitzàvem la forma femenina, grapada, però era una forma una mica grollera. d'aquí que les àvies ens recordessin allò de:
-D'on vens, que grapes tens?
-De casa ton pare, que grapes portava.
Juntament amb l'altra versió potser més coneguda de:
-D'on vens, que potes tens...?, etc.
Ha estat un plaer, haver descobert aquest teu bloc.
Al poble on vaig néixer, sarpa o sarpeta se ni diu a un estri que s’utilitza per la recollida de les olives.
-D'on vens, que grapes tens?
-De casa ton pare, que grapes portava.
Juntament amb l'altra versió potser més coneguda de:
-D'on vens, que potes tens...?, etc.
aquesta de la Montse si la conec. Noi, és que ens ho poses difícil. . .
Pel què fa a "grapat" i "embostada", era - i és encara- habitual a Sora i contorns; allò de "sarpat", com ja vaig comentar anteriorment, i així ho diu en Jordi, era poc freqüent i no recordo haver-ho sentit més que a la gent d'una casa que és, El Boixader de Sora. D'aquesta masia he conegut la generació anterior, i naturalment, l'actual i crec que en totes dues s'ha emprat aquest mot, tot i que no amb prodigalitat. Tinc la sospita que el dugueren del seu destí en el servei militar; a més, algun dels vells, va tornar - sortosament - sa i estalvi de la batalla de l'Ebre, aneu a saber si no fou allí on arreplegà el "sarpat", doncs cap aquella banda més o menys, el situa el nostre filòleg, en Jordi. Per últim, pel meu veral, les "grapes" són les mans de l'home barroer o garrofal, aquell que en lloc de "tocar-ho", ho "grapeja". Mare de Déu, quina pallissa per un petit grapat aprofitable. Bona nit, mainada.
Jo sarpat ho he sentit molts cops però més aviat a les terres de ponent.
És curiós que hi sigui en els dos gèneres. Una "grapada" també es diu?
A la meua ciutat, Sueca, i a bona part del País Valencià, diem una sarpà. Tant per a allò que cap en una mà com per a allò que es fa ràpid. "trau una sarpà de tramussos" i "en una sarpà ho apanye".
Nosaltres si emprem l'expressió "tens bona sarpa" quan algú agafa moltes coses al temps o molta cantitat!!!
Això m'ha recordat a una petita confusió que ens succeeix a molts mallorquins quan deim "me'n dones un parell?". Automàticament es poden donar dues situacions totalment diferents segons si sa persona amb sa que xerres te coneix o no, o si ja ho ha sentit abans:
1. Que te'n doni dos o dues.
2.Que et demani: "un parell o un parell mallorquí?"
El parell mallorquí ve a ser això, un grapat.
Publica un comentari a l'entrada