GEOBLOG DEL CATALÀ CENTRAL

dissabte, 2 d’abril del 2011

Esto ya pasa de mancha de aceite







Pot sorprendre que el meu apunt d’avui l’hagi encapçalat amb un titular en llengua castellana. Ho faig, tanmateix, per donar compte d’uns fets que tenen a veure amb el contacte de llengües i els efectes, ben palesos, que aquest fenomen pot tenir.

Aquesta és, doncs, l'hora de referir-me als calcs lingüístics, i especialment als que he observat en el llenguatge castellà d'una companya del meu àmbit laboral, esquitxat, com podeu veure a continuació, de catalanismes fraseològics: 

  • Si hace o no hace  ‘si fa o no fa’
  • Si más no  ‘si més no’
  • Tanto sí como no  ‘tant sí com no’
  • Tener leyes  ‘tenir lleis’
  • Todo justo  ‘tot just’ 
  • De norte  'de nord'
  • No se sale  'no se'n surt'

Es tracta, en rigor, de mostres de calc en el sentit clàssic, i estricte, en què el manlleu es produeix sense reducció d’unitats lèxiques. Les frases i locucions catalanes hi són traduïdes, o traslladades, al castellà mot per mot.  

Observi’s, però, que en l'última frase (no se sale) la pèrdua del pronom en resulta inevitable, pel fet que la llengua receptora no té aquest element de naturalesa gramatical i, per tant, l'autora del calc n'ha de prescindir.

I aquesta darrera circumstància és la que, comptat i debatut, m’agradaria d'acabar subratllant, car il·lustra de quina manera pot afectar el contacte de llengües a l'estructura d'una de les llengües implicades: afavorint (com en aquest cas que suara dèiem) l'eliminació d'elements tan genuïns, tan idiosincràtics, com ho és el pronom en.    





Dedicatòria: al pronom en, fill dissortat del llatí INDE.





21 comentaris:

zel ha dit...

Bon dia! Avui, dissabte, no "m'empairaré" de deixar un comentari, així ho diu la meva mare...


Saps que el títol m'ha sorprès, però més pel fet que el que sol passar és ben bé a l'inrevés, en la parla quotidiana, els nens ( i els grans), però jo treballo amb nens, calquen les estructures lingüístiques del castellà, la construcció de mltes frases i la manera de posar i dir els pronoms, costa molt corregir la cada vegada més freqüent assimilació de llengües i em sembla que hi perdrem...

Una abraçada!

LA MAR ha dit...

Has tocat un tema mot còmic, tot i que tu en fas una anàlisi tècnica que em sembla perfecte ja que en el meu cas, mai no havia reflexionat. A Mallorca crec que som la èlit d'això ja que fins el bum turístic i la immigració la convivència de les dues llengües s'ha incrementat. La meva àvia era monolingüe i jo mateix fins als 5 anys també. Aleshores has de buscar solucions quan vols parlar en castellà i suposo que aquest recurs del calc lingüistic deu ser el més emprat. T'en poso alguns que he sentit per aquí.

Me aflojo ........... m'en afluix
Te aprimarás.......t'aprimaràs
Estás empardalado.....Estàs empardalat.
Cabeza de haba.....cap de fava (insult)

Sandra D.Roig ha dit...

tens raó, a mi em va sobtar sentir a la feina, el típic "puede alzar la voz, no le siento", i "tírelo, que no lo va a hacer servir", si que es veritat i de vegades son tan instaurades en l'ús quoridià que juraries que son correctes!
una abraçada.

. ha dit...

Coincidesc amb el que LA MAR diu respecte la gran barbaritat de calcs lingüístics que es fan a les Balears del català al castellà.


Així hom pot sentir autèntiques barbaritats com:

Estoy encuriosido - Estic encuriosit
Me han ñacado el coche - M'han nyacat el cotxe
L'immortal "HACER SERVIR" de na SANDRA D...

I un llarg etcètera.

PD: Jo no sé parlar castellà sense anar usant l'idò com si seguís xerrant el nostre català.

marta ha dit...

I a vegades el gir que tenen quan es preten traduir literalment, la meva veina té un hort i no et pots imaginar la volta a la comarca que han donat els pebrots del seu marit, des de que un dia un altra veina li va preguntar, que no te pebrots el teu home?... Si ho haguessis escoltat va ser cómic, sobretot per la cara de la dona del senyor del hortet.

Francesc Puigcarbó ha dit...

Hi ha l'anécdota de no fa gaire del diputat Tardà (perdoneu, però algú ho havia de dir) que al Parlament Espanyol d'Espanya, va voler castellanitzar la dita de "el més calent és a l'aigüera" i es va quedar en el més calent, atès no li sortia la traducció al castellà d'aiguera.

Helena Bonals ha dit...

Qualsevol paraula o construcció que agafem del castellà és un principi de substitució lingüística. Aleshores aquestes expressions que comenteu fan pensar que els estem substituint a ells, almenys en el nostre territori. Les paraules que agafem d'Espanya ens fan allunyar de la Catalunya del Nord, del País Valencià i de Les Illes de mica en mica, això és el pitjor.

Lluís ha dit...

Tinc que refermar per enèsima vegada que a casa nostra el perill per la nostra parla i el que està desplaçant les paraules, ja no dialectlas, sinó les normatives, és el català estàndard. Hem resistit durant anys els atacs del castellà, però el català normatiu ens la fot des de casa mateix, pública i legalment, no hi ha menra de lluitar-hi.
Resistència dialectal !
Salut !

M. Roser ha dit...

Gairebé se'n podria fer un llibre de totes les expressions que diem malament, perquè les traduïm literalment del castellà i també a l'inrevés, o sinó fem memòria d'aquella cançó de la Trinca del català que va anar a Madrid, o com el títol que ha posat el Jordi que seria: "esto ya pasa de castaño oscuro"...El problema és que tenim tots plegats un llenguatge força pobre, perquè si el dominéssim (el llenguatge), sabriem en cada moment l'expressió que hem de fer servir.
De vegades,la traducció literal és correcta i no la utilitzemm per por de fer-ho malament.
Per altra banda, estic completament d'acord amb el LLuís, no sé per quins set sous hem de parlar tots igual, amb les paraules dialectals tan escaients i reexides que tenim. Lluís, hem sembla que se'ns nota que som del terròs!!!
Petons ,
M. Roser

Josep de Sora. ha dit...

"Hace un pedo como una bellota"; "hay para alquilar silla"; "saca fuego por las muelas"; "hace un frio que pela los dedos";aquestes i algunes altres traduccions còmiques escamparen els de "La trinca", cap als anys seixanta. Més que còmiques, sonaven ridícules. Estic amb els que opineu que amb aquesta barreja no hi guanyem res. Donada l'actual displicència de molta gent en la parla i en l'escriptura, arribem a generalitzar qualsevol mot o frase per malgirbada que sigui. "Bona nit i moltes".

M. Roser ha dit...

Josep l'altre dia vaig veure al programa veterinaris de TV3 com, a Sora, una gosseta paria sis gossets. Quin creixement natalici animalari que teniu!!! Ho deuen fer els aires tan saludables de la serra...
Ah i jo diria:
"Bona nit i tapa't"
M. Roser

Galionar ha dit...

Encara recordo la castellanada més clamorosa que he fet mai: de joveneta, en un ball a l'aire lliure, un noiet tot clenxinat i castellà em va demanar per ballar. Em va preguntar si preferia fer-ho "cogidos o separados", i jo, que era tímida com una mala cosa, li vaig espetar: "Dejados anar, mejor dejados anar".
Per Vilanova encara riuen el dia que hi baixo.
I reconec que traduint en castellà sóc un desastre, per vergonya meva.

Sa Lluna llèpola. ha dit...

Una altra frase típica que deim en mallorquí és "passar per ull": és el fet de que algú o alguna cosa accidentalment cau entre dues coses...
Així, un dia explicava a uns amics que xerren castellà "un dia estaba tumbada entre dos camas y pasé por ojo...".
Quan vaig veure ses seves cares vaig entendre que no entenien res...

També m'agrada recordar les nostres encantadores frases acabades amb "però..":
-A mi m'agrada menjar fruites però.
No vol dir que haguem de dir res més, simplement forma part de com xerram. I clar quan xerres en castellà, no avesats a sentir-mos xerrar, queden sempre esperant alguna frase mes...

També "ser de pinyol vermell" ho he arribat a sentir en castellà... "Este niño es de piñol rojo" jajaja, boníssim!

I ja sa darrera (per insistència des menut): un dia un amic va anar a Cadis i havien menjat molt a s'hora de dinar, i sempre que menja molt diu "No puc dir ni fava", i va i enmig de tots els andalusos amolla "no puedo decir ni haba".


Salut!!!

Lluís ha dit...

Gràcies M. Rosa, aquesta setmana se'n parla d'un exemple a :

http://www.republicadelcapdecreus.es.tl/

http://republicadelcapdecreus.blogspot.com/

Salut !

Joana ha dit...

Resulta molt interessant tot el que ens has oferit.
El contacte entre dues llengües crec que ens beneficiaria molt més si la política lingüística defensara una situació de convivència, però com que al llarg de la història la disglòsia ha estat la nota predominant, aleshores ens ha fet més mal que bé.
Respecte al pronom en que vosaltres empreu tan o altres pronoms febles amb els quals es reforça el missatge, nosaltres no en fem us i açò al meu parer, és un cass clar del procés de castellanització que hem patit.

Un plaer llegir-te. Tornaré quan puga!!!

Anna ha dit...

Molt divertit!!!! en volem més Jordi!!!! un plaer entrar al teu blog, fins una altra.

onatge ha dit...

Prenc bona nota de les teves "llengües en contacte". El que passa sovint és que una de les dues boques té una dent corcada...

Des del far amb llengua.
onatge

Josep de Sora. ha dit...

M. Roser, tu ho has dit; "creixement animalari". Sí, perquè el personal no és pas el mateix. A Sora, l'any 2010, ha nascut una criatura i han mort dues persones. Ara mateix, "són" a Sora 182 habitants. Pots suposar el sentit de les cometes en el "són"; fa setze anys que no visc a Sora, i en fa divuit que vaig adoptar el pseudònim. Així doncs, des de St. Vicenç de Torelló, "bona nit i tapa't"; efectivament, conec el mot i en faig ús de tant en quant. No sé si són sobrers aquests comentaris que surten del tema; tanmateix, tinc la "butlla" de la ignorància sobre les normes a seguir en el blog.

Joan ha dit...

Això de les "llengües en contacte" podria sonar eròtic fins i tot, però en realitat un posa la llengua i l'altre mossega amb ganes. I la sang coll avall genera imatge vampírica. Terror. Una de por, amb un monstre i una víctima.

Jordi Dorca ha dit...

Bon dia amics,
Resto aclaparat per la bondat i extensió dels vostres comentaris. Us n'estic molt agraït.

Josep de Sora. ha dit...

M. Roser, ja ho dius bé; "creixement animalari". Sí, perquè el creixement personal és magre, pensa que el 2010, va néixer a Sora una criatura, van morir dues persones i en "són" en total, 182 habitants. Ja suposaràs el significat de les cometes en el "són". Tot i que en conservo el pseudònim i l'amor al poble, fa ja setze anys que visc a St. Vicenç de Torelló, és a dir, veí de poble d'en Jordi. "Bona nit tapa't"; efectivament, conec la frase i en faig ús eventualment. No sé si encaixen al blog aquests comentaris, potser la ignorància de les seves normes són la "butlla" que me'ls permet. Bona tarda.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...