Esto ya pasa de mancha de aceite



Pot sorprendre que el meu apunt d’avui l’hagi encapçalat amb un titular en llengua castellana. Ho faig, tanmateix, per donar compte d’uns fets que tenen a veure amb el contacte de llengües i els efectes, ben palesos, que aquest fenomen pot tenir.

Aquesta és, doncs, l'hora de referir-me als calcs lingüístics, i especialment als que he observat en el llenguatge castellà d'una companya del meu àmbit laboral, esquitxat, com podeu veure a continuació, de catalanismes fraseològics: 

• Si hace o no hace  ‘si fa o no fa’
• Si más no  ‘si més no’
• Tanto sí como no  ‘tant sí com no’
• Tener leyes  ‘tenir lleis’
• Todo justo  ‘tot just’ 
• De norte  'de nord'
• No se sale  'no se'n surt'

Es tracta, en rigor, de mostres de calc en el sentit clàssic, i estricte, en què el manlleu es produeix sense reducció d’unitats lèxiques. Les frases i locucions catalanes hi són traduïdes, o traslladades, al castellà mot per mot.  

Observi’s, però, que en l'última frase (no se sale) la pèrdua del pronom en resulta inevitable, pel fet que la llengua receptora no té aquest element de naturalesa gramatical i, per tant, l'autora del calc n'ha de prescindir.

I aquesta darrera circumstància és la que, comptat i debatut, m’agradaria d'acabar subratllant, car il·lustra de quina manera pot afectar el contacte de llengües a l'estructura d'una de les llengües implicades: afavorint (com en aquest cas que suara dèiem) l'eliminació d'elements tan genuïns, tan idiosincràtics, com ho és el pronom en.    





Dedicatòria: al pronom en, fill dissortat del llatí INDE.