Damaceli vol dir 'pluja molt intensa, gran aiguat, diluvi'.
Es tracta d'un mot no normatiu que vam aprendre al nord d'Osona, a Collsacabra, etimològicament molt interessant, car prové del llatí DAMNATIO CAELI, és a dir, 'condemnació divina, ira del cel'.
El trobareu recollit al DCVB amb el sentit general de 'avalot, soroll gran', i atribuït a la plana de Vic, per bé que no hi figura, tanmateix, en l'accepció específica, meteorològica, que nosaltres recollim aquí.
Per la seva banda, el DECLC de Joan Coromines (III, 16), bo i admetent-ne la localització vigatana, el relaciona, tanmateix, amb l'ambient de disputes entre seminaristes i predicadors en llatí, i esmenta, a més, el cas del substantiu dumissel 'mioladissa, cridòria de gats' com a possible derivat eivissenc d'aquell sintagma culte.
Agraïments: a Carme Rosanas, autora del dibuix; i a Miquel Banús, servador del mot.
18 comentaris:
Oooh, quin mot tan bell! I amb aquesta relació directíssima amb el seu origen llatí el fan una autèntica delícia... mmm n'he gaudit de veritat!
Ara mateix se m'acut un portugués innombrable que mereix una bona damnatio caeli, sí.
Com en porquet, salto d'alegria per la troballa.
una expressió molt bonica i el dibuix m'agrada molt.
Hola Jordi!!
a la feina un altre cop eh?
Molt bona no ho havia sentit mai, és molt interessant.
Bona tornada a les paraules salutacions.
Porquet,
Ja veig per on van una mica els teus gustos lexicoliteraris. Procuraré complaure't tant com pugui. Gràcies.
Joan,
Sí: acudit compartit. Em plau moltíssim.
Francesc,
Els dibuixos de la Carme Rosanas sovint són els que m'inspiren per fer les entrades.
Gràcies, Francesc.
Anna,
Bona tornada a les paraules. Celebro que t'agradi aquesta.
Una paraula molt poètica, sí senyor!
A mi m’agrada gaudir, de tant en tant, d’aquest tipus de “condemnació divina”. Després d’una gran pluja es respira molt millor. Les olors són intenses i agradables.
Doncs no ens vindria mal un gran damaceli!!!
Fantàstic el dibuix de Carme!!!
Em recorda el nom Araceli, el qual no m'agrada gaire. "Dama" sembla com l'arrel de l'anglès "damage".
Ara que per fi ha arribat l'estiu, espero que no hi hagi cap damaceli, o si en cau un que sigui de nit! Se'm fa estrany fer servir una paraula que no tinc interioritzada.
Ah! I sí que en tinc de fotos del carrer Sicília, d'on la voldries? De l'alçada de la Sagrada Família o més amunt o que es vegi el nom del carrer?
Bon cap de setmana.
Marga,
Sí, a mi també m'agrada aquesta mena de pluja. Amb olors intenses i agradables. I que no faci malbé res, és clar.
De moment, però, haurem d'esperar una miqueta.
Joana,
Sí, perquè estem mig asfixiats. Fa molta calor i el teclat se'm fon.
Helena,
No pateixis: de moment, encara no fa cara de ploure. Gens ni mica. Però, per si de cas, tingues a punt el paraigua.
I records a l'Araceli!
Barcelona m'enamora,
Vull fer un apunt de to refrescant, però em faltaria una bona fotografia d'aquest carrer de Barcelona. Potser millor una en què es vegi la Sagrada Família.
L'apunt, no cal dir-ho, anirà amb dedicatòria exclusiva.
Moltes gràcies!
Felicitats per la nominació.
Més que una condemnació divina diria que és una divina condemnació, atesa la calor i xafogor d’aquests últims dies.
Magnífic mot.
Igualment, Carme.T'ho mereixes molt.
Haurem de dedicar un apunt a la xafogor.
Publica un comentari a l'entrada