GEOBLOG DEL CATALÀ CENTRAL

dimecres, 26 d’octubre del 2011

El bisbe de la Seu









Aquest és un apunt relacionat amb l'evolució dels núvols i sobre la possibilitat que aquests, havent-se ben engreixat, acabin portant-nos la pluja que ens cal. 


Efectivament. En l'entrevista que aquest proppassat dissabte vam fer a Castellar de n'Hug ens van assegurar que quan des d'aquest indret de l'alt Berguedà senten un tro que ve de la llunyana nuvolada coneguda com a bisbe de la Seu i senten, a més, que aquesta primera tronada és corresposta pel tro que fa la bromada coneguda com a cargolana (que es veu venir per la banda de Ripoll), la pluja que es desferma té llavors una gran contundència i un ímpetu realment furiós.   


M'aclareixen, però, que perquè això s'esdevingui cal, també, que a aquestes dues bromades s'hi afegeixin, formant-ne una de ben grossa i imponent, la berrugona i la capitana, les quals es veuen venir per la banda del nord. 












Dedicat a Josep Armengou i Casals, de can Fanxicó de Castellar de n'Hug, i al bisbe de la Seu d'Urgell.   





24 comentaris:

El porquet ha dit...

Si és que l'estament eclesiàstic sempre ha gaudit d'un bon pes dins la societat... i d'un bon pes corporal!

Jordi Dorca ha dit...

I tu el deus tenir bastant a prop, aquest bisbe que trona?

Quadern de mots ha dit...

M’agraden moltíssim aquests apunts sobre els núvols i el temps.

I sobretot que no falti la força de la capitana. :D

Joana ha dit...

Doncs que tronen, però com cal, eh, que si els trons són de repetició ho tenim clar!!!

Bromes a banda, un post magnífic!!!

Gràcies. Ah!!! M'ha dit un pardalet que t'ha convidat pel sud :)

Així que ja saps que si véns, seràs molt ben rebut!!!

Anna ha dit...

Molt bò Jordi!!!
les fotografies molt boniques,salutacions a tothom.

Papallona blava. ha dit...

Aquest post d’estudi meteorològic m’ha resultat molt interessant, doncs aquestes dues bromades anomenades: “la berrugona i la capitana “ realment impressionen. Veig que la festa seria grossa si s’esdevé la seva presència. Ara ja en sé un xic més del que succeeix per aquestes contrades i m’ha agradat molt. També he de dir que he fet un esvoletec per “Can Fanxicó” i estaria bé de poder reposar les meves ales en aquest lloc. Tot és bo de saber-ho, doncs mai se sap per on podem anar, i trobar un lloc on tenir un bon recer sempre és d’agrair. No vull deixar de dir que les fotografies m’han agradat, però la de la casa antiga és d’aquests records inesborrables que no es poden perdre. Són de gran valor, tant pels seus propietaris com per la memòria dels seus vilatans. Per tant, salutacions a Castellar de n’Hug i una abraçada.

El porquet ha dit...

Doncs no em queda lluny no (quan hi sóc)... tot i que el Congost de Tres Ponts dificulti el camí!

Francesc Puigcarbó ha dit...

aquesta me la varen explicar una vegada a Andorra.

salut.

M. Roser ha dit...

La meteorologia penso que és un dels temes que més paraules locals ens pot proporcionar, he de confessar que no les havia sentit mai aquestes...
Papallona blava , fas bé de buscar un lloc per arrecerar-te en casos així, no vull ni pensar que se't podrien mullar les ales...
Bona nit a tothom,
M. Roser

Jordi Dorca ha dit...

Quadern,
El pròxim apunt sobre núvols te'l dedicarem, Carme. Moltes gràcies. Suposo que deus estar llegint el "Jo confesso".

Jordi Dorca ha dit...

Joana,
Venim del nord, venim del sud...
Volem més presentacions. I que l'Helena repeteixi!

Jordi Dorca ha dit...

Anna,
Moltes gràcies.
Sí: la fotografia de dalt és manllevada de la pàgina web del bisbe de la Seu. Espero que no em denunciïn pas!

Jordi Dorca ha dit...

Papallona,
Sí; a mi també em va agradar la fotografia que tenen posada a la seva pàgina web. Han tingut molt bon gust. I gairebé se'ls podria demanar que en posessin més, d'aquesta caire.
Els de can Fanxicó són, a més, de nissaga de pastors. Els de la Perla, vaja. Ja en deus tenir esment, oi?
Un bon recer, com tu dius.

I són, també, els que van portar el concurs de gossos d'atura cap a Castellar de n'Hug.

Jordi Dorca ha dit...

Porquet,
Gairebé he agafat por, amb aquest pas tan difícil. Ja ho saps, jo sóc un home vertiginós, i aquests ensurts...

Jordi Dorca ha dit...

Francesc,
Un dia t'explicaré allò del pamort. Aviat.

Jordi Dorca ha dit...

Roser,
I us puc assegurar que hi tenen molta gent. I no solament de Barcelona, és clar. El lloc, com ja saps, és d'aquells que et fan sentir que t'has allunyat un xiquet del món dels sorolls i de les empentes. Un bon recer, i tant que sí.
Deu semblar una campanya publicitària, això que dic.

onatge ha dit...

A més de la saviesa de la llengua, classes de geografia.

Des del far.
onatge

Maijo Ginovart ha dit...

Jo penso igual que Onatge, i m'ha semblat ben curiós.
Seguirem aprenent!

Helena Bonals ha dit...

Això de "cargolana" i "capitana" sembla que apuntin a la formació i l'esclat del temporal respectivament. La "berrugona" ja no tant.

Marga BC ha dit...

El títol del post m’ha fet recordar un parell de versos d’una cançó, però vés per on la memòria m’ha jugat una mala passada i he confós “la gallina” amb “el bisbe”:
“la gallina de la seu
diu que amaguis aquest peu”
Ara sí, centrant-me en la qüestió, deu ser un espectacle digne d’admirar aquesta conjunció de bromades.
Molt interessant el que expliques.

Jordi Dorca ha dit...

Onatge,
Suau oratge per als versos del faroner.

Jordi Dorca ha dit...

Maijo,
Igualment. Me'n vaig a fer un tomb gens tempestuós pels vostres blogs. Moltes gràcies.

Jordi Dorca ha dit...

Helena,
Agusada observació. La capitana ens enamora. No li cal ni barca ni vaixell. Sols l'aigua sense plorar.

Jordi Dorca ha dit...

Marga,
No la sabia, aquesta rima que ens poses.
I mira que confondre BISBE amb GALLINA. Com és, això?
Aquests lapsus són molt divertits. I a mi també em passa molt sovint, quan faig el tomb pels vostres blogs. Ja t'ho diré si m'hi trobo.
Gràcies.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...