Els indis.
Aquest és -ja ho haureu suposat- el nom humorístic amb què actualment són coneguts els nadius del poble selvatà de la Cellera de Ter. I m'ho asseguraren en una de les moltes entrevistes que hi vaig fer durant la tardor del 2008.
Segons el parer de l'informador d'aquell moment, aquesta denominació, introduïda a mitjan segle passat, podria haver estat afavorida pel fet que els cellerencs (molts dels quals havien estat llogats a la fàbrica de can Burés de la veïna vila d'Anglès) conformaven, en anar a la fàbrica, llargues i vistoses corrues de treballadors ("files índies", en deien) com les que en aquella època feien, com recordareu, els pobres indis als westerns de moda.
Sigui com sigui, el cas és que aquesta denominació ha fet forrolla en aquesta zona de la Selva, i fins i tot la trobem recollida en un article, del 1998, signat per Jordi Vilamitjana i Pujol, on trobareu esmentades, al costat d'aquesta, altres designacions humorístiques al·lusives als pobles veïns de la Cellera.
I al final tot concorda, en el joc lingüístic: els d'Amer són americans, els d'Anglès són anglesos...
La pel·lícula sencera.
O potser hi falta algú?
35 comentaris:
De veritat deien indis, o indius ?
Nosaltres més aviat fem l'indiu !
Salut !
Hau !!
Lluís,
Deien "índios", perquè en aquell moment la dictadura passava les pel·lícules doblades al castellà.
Je,je, jo de vegades també faig l'indi o l'indiu!!!
I parlant d'indis... on visc jo, anys enrere, hi havia un descampat amb un poblat indi on filmaven moltes pelis de l'oest. Es deia Esplugues City i jo encara l'havia vist... el van enderrocar per fer l'autopista. Es comenta que un dels actors que feia d'indi, se'n va anar a viure a Collcerola i que de tant en tant baixa al poble.
A la quitxalla els diuen, si el veieu digueu-li "hau amic indi"...
M. Roser
Molt ben trobat Jordi.
Hem sembla que actualment som molts els que fem "l'indio"....
salutacions desde la Vall del Ges!!!
Llegint-te, acabo de descobrir l'expressió "fer forrolla". Bé!
Siguem de Cellera de Ter o no, els catalans en general en som força d'indis... Tant de bo algun dia ens poguem aplegar tots al voltant d'una alegre foguera per dançar i fumar la pipa de la pau amb els nostres incansables assatjadors... això sí, fumar la pipa, però després de que naltros haguem guanyat la darrera batalla.
Hau!
abans deiem indiu i no indi, era quan encara no esàavem normalitzats
Molt bo, m'encanta aquest post!
Gairebé em sap greu no saber afegir-hi ningú més a aquesta peli!
Ai Jordi, que ací a Canal ) encara estem a l'epoca dels indios!!!
Magnífic post!
Tens un reclam al meu :)
Roser,
El recordo, aquell poble. I em recordo a mi mateix preguntant al meu pare què hi feia allà, tan lluny del llunyà oest americà.
M'agrada molt la contalla sobre l'amic indi que baixa, enyoradís, fins a Esplugues a recordar el seu passat guerrer.
Roser,
Aquesta contalla es mereix un conte sobre l'enyor.
Anna,
Sí, ja en som massa. Potser caldria començar a preparar les pipes.
Hau!
Violant,
Comptem a tu, Violant. Tu hauries de portar les negociacions. Et veiem molt decidida.
Proposo: el pacte d'Atarca.
Hau!
Francesc,
Reconec que no voldria "normalitzar-me" més del compte. Però en això sí, és clar.
Hau, Francesc.
Carme,
Celebro que t'agradi. Però jo, de tu, ja m'aniria pensant algun personatge per incloure al "western" de torn.
Hau, Carme.
Joana,
Hau!
I no pateixis: tot seguit arriben els reforços.
Me'n vaig cap al bosc.
Potser algun dia...De fet forma part de la colla de nans del poble i totes les seves "històries" estan recollides en un llibre...
Bona nit
M. Roser
jaja quina gràcia es que tenim de tot indis o indios, americans anglesos, tenim pobles lliures ( Vilafranca) molt bona nit!
Doncs si no volem acabar tancats en reserves més valdrà que comencem a organitzar-nos, que d'altres ja tenen al seu Custer llest per a la càrrega.
A mi també m'agrada això de "fer forrolla". El que fa el teu bloc!
Los indios tienen mucha historia,
buen post.
feliz fin de semana Jordi.
un abraz.
Hau Jordi! Bona post i bona setmana!
Hola amics de Adverbia, demà dia 3 de desembre es l'aniversari d'en Jordi en fa 49!!!!!
PER MOLTS ANYS!!! salut i paraules.
Els de Verdú som verdunins, però els de Tàrrega són "lletsons", herba que creix dalt de campanars :))! Prefereixo fer l'indio, és més divertit! Pd. Els de Verdú també són anomenats verdulaires. Però no saben que som de secà :))
Roser,
M'ho apunto. M'ha agradat. Té quelcom que em fa vibrar.
Elfreelang,
Hau, poble lliure!
Joan,
Hi estic d'acord, però de vegades penso que ens organitzem massa.
Ens organitzem i reorganitzem. Tantes i tantes vegades que, al capdavall, el general de Custer sempre ens troba francament desorganitzats.
Ja veig, però, que la mena d'organització que tu ens proposes és la de veritat. La decidida. La de no amagar-nos. Posem-hi confiança.
Helena,
Tota la forrolla per a tu. Te'n devem molta.
Ricardo,
Un abrazo con mucha historia.
Anna,
Salut i mots.
Ja t'has acabat els bombons?
Cantireta,
M'apunto això dels verdulaires. I que consti que no ho descarto.
Ostres Jordi, jo en conec mols d'índios!!!
El meu pare no se pas d'on ho va treure, però quan algú parlava d'una persona que a ell no li queia be, sempre deia "aquell deixeu-lo estar que és un índio"
Magazine,
Veig que ha estat uns quants dies absent de l'ambient blogaire. T'ha quedat feina endarrerida.
És molt curiosa aquesta expressió que esmentes. Em fa rumiar, és clar. I això deu ser bo.
Ostres Jordi, últimament he estat enfeinada i no he pogut voltar gaire per la catosfera, però encara que vaig tard no vull deixar de comentar....
Uiii tant que sí, els d'amer són americans. Sempre que trobat que el gentilici d'amerenc és ben maco, però aquest, encara que es diu en broma, també ho és molt i molt!
Gràcies per aquest apunt sobre els anglesos i els americans.
Publica un comentari a l'entrada