GEOBLOG DEL CATALÀ CENTRAL

dijous, 1 de desembre del 2011

Els indis de la Cellera de Ter

 



Els indis


Aquest és -ja ho haureu suposat- el nom humorístic amb què actualment són coneguts els nadius del poble selvatà de la Cellera de Ter.  I m'ho asseguraren en una de les moltes entrevistes que hi vaig fer durant la tardor del 2008. 

Segons el parer de l'informador d'aquell moment, aquesta denominació, introduïda a mitjan segle passat, podria haver estat afavorida pel fet que els cellerencs (molts dels quals havien estat llogats a la fàbrica de can Burés de la veïna vila d'Anglès) conformaven, en anar a la fàbrica, llargues i vistoses corrues de treballadors ("files índies", en deien) com les que en aquella època feien, com recordareu, els pobres indis als westerns de moda.   

Sigui com sigui, el cas és que aquesta denominació ha fet forrolla en aquesta zona de la Selva, i fins i tot la trobem recollida en un article, del 1998, signat per Jordi Vilamitjana i Pujol, on trobareu esmentades, al costat d'aquesta, altres designacions humorístiques al·lusives als pobles veïns de la Cellera.  

I al final tot concorda, en el joc lingüístic: els d'Amer són americans, els d'Anglès són anglesos... 

La pel·lícula sencera.  

O potser hi falta algú? 




35 comentaris:

Lluís ha dit...

De veritat deien indis, o indius ?
Nosaltres més aviat fem l'indiu !
Salut !

encara Lluís ha dit...

Hau !!

Jordi Dorca ha dit...

Lluís,
Deien "índios", perquè en aquell moment la dictadura passava les pel·lícules doblades al castellà.

M. Roser ha dit...

Je,je, jo de vegades també faig l'indi o l'indiu!!!
I parlant d'indis... on visc jo, anys enrere, hi havia un descampat amb un poblat indi on filmaven moltes pelis de l'oest. Es deia Esplugues City i jo encara l'havia vist... el van enderrocar per fer l'autopista. Es comenta que un dels actors que feia d'indi, se'n va anar a viure a Collcerola i que de tant en tant baixa al poble.
A la quitxalla els diuen, si el veieu digueu-li "hau amic indi"...
M. Roser

Anna ha dit...

Molt ben trobat Jordi.
Hem sembla que actualment som molts els que fem "l'indio"....
salutacions desde la Vall del Ges!!!

Violant d'Atarca ha dit...

Llegint-te, acabo de descobrir l'expressió "fer forrolla". Bé!
Siguem de Cellera de Ter o no, els catalans en general en som força d'indis... Tant de bo algun dia ens poguem aplegar tots al voltant d'una alegre foguera per dançar i fumar la pipa de la pau amb els nostres incansables assatjadors... això sí, fumar la pipa, però després de que naltros haguem guanyat la darrera batalla.
Hau!

Francesc Puigcarbó ha dit...

abans deiem indiu i no indi, era quan encara no esàavem normalitzats

Carme Rosanas ha dit...

Molt bo, m'encanta aquest post!

Carme Rosanas ha dit...

Gairebé em sap greu no saber afegir-hi ningú més a aquesta peli!

Joana ha dit...

Ai Jordi, que ací a Canal ) encara estem a l'epoca dels indios!!!
Magnífic post!

Tens un reclam al meu :)

Jordi Dorca ha dit...

Roser,
El recordo, aquell poble. I em recordo a mi mateix preguntant al meu pare què hi feia allà, tan lluny del llunyà oest americà.
M'agrada molt la contalla sobre l'amic indi que baixa, enyoradís, fins a Esplugues a recordar el seu passat guerrer.

Jordi Dorca ha dit...

Roser,
Aquesta contalla es mereix un conte sobre l'enyor.

Jordi Dorca ha dit...

Anna,
Sí, ja en som massa. Potser caldria començar a preparar les pipes.
Hau!

Jordi Dorca ha dit...

Violant,
Comptem a tu, Violant. Tu hauries de portar les negociacions. Et veiem molt decidida.
Proposo: el pacte d'Atarca.
Hau!

Jordi Dorca ha dit...

Francesc,
Reconec que no voldria "normalitzar-me" més del compte. Però en això sí, és clar.
Hau, Francesc.

Jordi Dorca ha dit...

Carme,
Celebro que t'agradi. Però jo, de tu, ja m'aniria pensant algun personatge per incloure al "western" de torn.
Hau, Carme.

Jordi Dorca ha dit...

Joana,
Hau!
I no pateixis: tot seguit arriben els reforços.
Me'n vaig cap al bosc.

M. Roser ha dit...

Potser algun dia...De fet forma part de la colla de nans del poble i totes les seves "històries" estan recollides en un llibre...
Bona nit
M. Roser

Elfreelang ha dit...

jaja quina gràcia es que tenim de tot indis o indios, americans anglesos, tenim pobles lliures ( Vilafranca) molt bona nit!

Joan ha dit...

Doncs si no volem acabar tancats en reserves més valdrà que comencem a organitzar-nos, que d'altres ja tenen al seu Custer llest per a la càrrega.

Helena Bonals ha dit...

A mi també m'agrada això de "fer forrolla". El que fa el teu bloc!

Ricardo Miñana ha dit...

Los indios tienen mucha historia,
buen post.
feliz fin de semana Jordi.
un abraz.

Catalina Cerdó ha dit...

Hau Jordi! Bona post i bona setmana!

Anna ha dit...

Hola amics de Adverbia, demà dia 3 de desembre es l'aniversari d'en Jordi en fa 49!!!!!
PER MOLTS ANYS!!! salut i paraules.

cantireta ha dit...

Els de Verdú som verdunins, però els de Tàrrega són "lletsons", herba que creix dalt de campanars :))! Prefereixo fer l'indio, és més divertit! Pd. Els de Verdú també són anomenats verdulaires. Però no saben que som de secà :))

Jordi Dorca ha dit...

Roser,
M'ho apunto. M'ha agradat. Té quelcom que em fa vibrar.

Jordi Dorca ha dit...

Elfreelang,
Hau, poble lliure!

Jordi Dorca ha dit...

Joan,
Hi estic d'acord, però de vegades penso que ens organitzem massa.
Ens organitzem i reorganitzem. Tantes i tantes vegades que, al capdavall, el general de Custer sempre ens troba francament desorganitzats.
Ja veig, però, que la mena d'organització que tu ens proposes és la de veritat. La decidida. La de no amagar-nos. Posem-hi confiança.

Jordi Dorca ha dit...

Helena,
Tota la forrolla per a tu. Te'n devem molta.

Jordi Dorca ha dit...

Ricardo,
Un abrazo con mucha historia.

Jordi Dorca ha dit...

Anna,
Salut i mots.
Ja t'has acabat els bombons?

Jordi Dorca ha dit...

Cantireta,
M'apunto això dels verdulaires. I que consti que no ho descarto.

magazine.cat ha dit...

Ostres Jordi, jo en conec mols d'índios!!!
El meu pare no se pas d'on ho va treure, però quan algú parlava d'una persona que a ell no li queia be, sempre deia "aquell deixeu-lo estar que és un índio"

Jordi Dorca ha dit...

Magazine,
Veig que ha estat uns quants dies absent de l'ambient blogaire. T'ha quedat feina endarrerida.
És molt curiosa aquesta expressió que esmentes. Em fa rumiar, és clar. I això deu ser bo.

Barcelona m'enamora ha dit...

Ostres Jordi, últimament he estat enfeinada i no he pogut voltar gaire per la catosfera, però encara que vaig tard no vull deixar de comentar....

Uiii tant que sí, els d'amer són americans. Sempre que trobat que el gentilici d'amerenc és ben maco, però aquest, encara que es diu en broma, també ho és molt i molt!

Gràcies per aquest apunt sobre els anglesos i els americans.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...