GEOBLOG DEL CATALÀ CENTRAL

divendres, 11 de maig de 2012

Mirar les òlibes










Mirar les òlibes
 'badar, estar distret'   



Parèmia oïda a Torelló, Osona, segle XXI. 



Dedicat a Anna M. Peroliu (informadora de la parèmia) i a Anna M. Vilallonga, que ens l'ha fet recordar. 



42 comentaris:

Sílvia ha dit...

M'agrada mirar les òlibes de tant en tant, distreu molt.

Quadern de mots ha dit...

Suposo perquè les òlibes i tots els mussols s’hi fixen mooolt, per això sembla que badin o badem ,-)

Helena Bonals ha dit...

Em sembla que "badare" en italià és mirar fixament. De mirar fixament a badar en el sentit d'aquí hi ha un pas.

Carme ha dit...

Sempre ens hem de deixar alguna estona per mirar les òlibes... és molt sa!

Lluís ha dit...

Les òlibes baden molt els ulls per mirar.
Salut !

Drapaire de mots ha dit...

Jo les vull veure de lluny, les òlibes. Son depredadores com les garses i ja ens han matat més d'un ocell.
Encara que facin gracia amb aquesta cara de pa,són d'aquells que "tiren la pedra i amaguen la ma".

enletrasarte, Omar ha dit...

¡despistado!
saludos

XeXu ha dit...

Doncs per aquí baix no hi diem pas així, però serà perquè no tenim òlibes!

Vicent Ferri ha dit...

Per ací, pel sud, diem "estar fent l'òbila" per a una actitud semblant.

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

M'encanta badar tot i que no en sé massa...i m'encanta la informadora a qui dediques la parèmia. Un petonàs!

Anna ha dit...

Gracies per la dedicatoria Jordi!!!
El dibuix molt bonic.
Bon cap de setmana a tots.Salut!!!

AlfredRussel ha dit...

Com diu Vicent Ferri, també a Alcoi es diu molt "fer l'òbila" amb el mateix sentit: distreure's, no fer res de profit.

M. Roser ha dit...

Les òlibes són molt sàvies com que s'hi fixen molt en les coses...Sembla que porten ulleres.
A mi m'encanta fer l'òliva de tant en tant, s'esvaeixen les cabòries!

Dafne ha dit...

A casa dels iaios, a la finestra petita que donava al carrer, cada nit s'hi sentia una òliba; i jo m'embadalia escoltant-la; però mai vaig arribar pensar que molts anys després, aquest record seria una expressió existent!!!
Jo no la mira, només l'escoltava, hahahaha!!!!

rits ha dit...

Caram, doncs sovint miro les òlibes, xò en canvi, gairebé mai n'he vist cap (que recordi sols una vegada i ja fa moooolts anys)

El porquet ha dit...

Suposo que la imatge de clavar els ulls en uns altres ulls com els de l'òliba deu fer un efecte singular... com d'estar badant.

Papallona blava ha dit...

Es diu que l’òliba s’hi fixa però no parla. De ben segur que deu ser perquè potser no val a badar. Encara que dóna tot l’aspecte d’esta embadalida, oi?

Galionar ha dit...

Jo sí que em quedo embadalida, mirant alguna òliba quan és possible; la manera de girar el cap amb aquella mirada d'emprenyada és divertidíssima. I com a expressió m'ha agradat molt.
Abraçades!

Verba volant, scripta manent ha dit...

Com diu la M. Roser, les òlibes són molt sàvies. Aleshores, badar és una qualitat, no?:)

JJ ha dit...

Quina frase tan bonica! Me l'apunte.

Jordi Dorca ha dit...

Sílvia,
Conec una gata que sembla una òliba. Cosa única.

Jordi Dorca ha dit...

Carme,
No sé si és bo fixar-s'hi tant...

Jordi Dorca ha dit...

Helena,
Ahir no vaig pas badar. Em vaig ben atipar. Gràcies per la jornada.

Jordi Dorca ha dit...

Carme,
Feliç cinquè aniversari. Que jo ahir sí que vaig ben badar!

Jordi Dorca ha dit...

Lluís,
Aquests republicans...

Jordi Dorca ha dit...

Montse,
Em sap greu. Aquesta parèmia no ha estat prou encertada.

Jordi Dorca ha dit...

Omar,
Sí, en verdad que sí.

Jordi Dorca ha dit...

Xexu,
Aquí n'hi sí que en tenim. Potser massa i tot. Si en voleu cap, ja ho saps...

Jordi Dorca ha dit...

Vicent,
Veig que també badeu... Nosaltres ho fem molt. I massa, que diria aquell.

Jordi Dorca ha dit...

Núria,
Badar és un gran esport.

Jordi Dorca ha dit...

Anna,
Ja ho veus: ets una gran paremiòloga. No t'ho pensaves, tu, això, oi?

Jordi Dorca ha dit...

Alfred,
Aquest 'no fer res de profit' no se us podrà pas aplicar a vosaltres, alcoians. Penqueu molt. I sort n'hi ha.

Jordi Dorca ha dit...

Roser,
La saviesa dels badaires. En tot hi ha coneixement i reconeixement. Introspecció i "extrospecció". Un gran "feedback", que diuen ara.

Jordi Dorca ha dit...

Dafne,
Ens alegra haver desvetllat aquests bells records musicals. Aquella cadència, ritme de vida. Una finestra, un carrer, un cant suggerent de vida...

Jordi Dorca ha dit...

Rits,
Jo en veig moltes, darrerament, però durant molts anys -és veritat- estic segur de no haver-ne vista cap. No sé ben bé quin règim d'aparicions tenen...

Jordi Dorca ha dit...

Porquet,
És veritat. No hi havia pensat, en això. Espill contra espill. Delació mútua.

Jordi Dorca ha dit...

Ales,
L'embarbussament la deixa en aquest estat gairebé catatònic. Plegada a la seva circumstància, lleu oblit.

Jordi Dorca ha dit...

Montserrat,
Per casa tenim una mena de gata-òliba que fa riure molt. I també fa cara d'haver-se emprenyat tot sovint. Embadalidament.

Jordi Dorca ha dit...

Verba,
Ho haurem de provar. No m'hi dedico gaire, a badar. I reconec que ho hauria de fer més sovint. Segur que sí: segur que ha de ser una gran qualitat. Altrament...

Jordi Dorca ha dit...

JJ,
Tota teva, ja ho saps. Però vés amb compte!

Nasara ha dit...

Ostres, m'encanta aquesta expressió! Ara, enlloc de dir sempre que "estic a la lluna", aniré combinant-ho amb "estic mirant les òlibes" :)

I són tant boniques... sempre m'han encisat.

Gràcies per compartir, sempre aprenc coses noves en els teus posts!

Jordi Dorca ha dit...

Gràcies, Nasara.
Les paraules necessiten una veu que les parli.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...