llunat, -ada adj. 'afectat per rauxes i canvis d'humor'
Mot corrent en la meva àrea geogràfica d'Osona, però no reconegut pels diccionaris en l'accepció que aquí donem.
Agraïment: a la mantenidora del blog Fanal Blau, del qual he manllevat la fotografia que encapçala aquest apunt.
22 comentaris:
M'agrada la paraula! O millor dit, l'accepció. Si m'ho preguntessis, pensaria que és més aviat de terres de ponent, mira tu.
Oh, i tant que la conec aquesta, sobretot amb la seva varietat "llunàtic". Els de Vilanova tenim molta fama de ser-ne, per allò del mariner que volia pescar la lluna en un cove. No crec, però, que en siguem més que a la resta de les contrades. A Vilafranca empren l'expressió "llunat" amb força freqüència, encara. Del que no hi ha dubte és de la influència de la lluna sobre les persones, les marees i tot el que té vida en general.
Una abraçada.
Persona no gaire eutímica, expressat poèticament.
:) Llunat sembla més poètic que llunàtic... encara que no millora gaire l'opinió de la persona en qüestió.
:O Acabo de descobrir que els de Vilanova, també volien pescar la lluna en un cove igual que els de Torelló. Per això els dels voltants els anomenem "pesca-llunes".:)
M'agrada molt la foto Jordi.
Jo sóc mooolt llunàtica.
El llunat m’ha recordat el terme tronat que jo si que feia servir en la meva època més juvenil i crec que amb el mateix significat.
Hola Jordi, aqui a Calella...al menys a casa meva sempre s'ha dit també...i per cert...llunat, aquest sóc jo...cranc i del 21-7-69...dia hora espanyola en que l'home va arribar a la lluna...pots comptar doncs el meu humor com ho és de " llunat "...:)
És cert, ho he cercat al diccionari català-valencià-balear i només dóna l'accepció "que té forma de mitja lluna". Llàstima, no hauríem de deixar perdre les accepcions locals dels diferents territoris. En canvi, sí que hi apareix "llunàtic".
Jo havia sentit enllunat, i he vist que el DCVB el recull amb aquest sentit. Fa dies que tinc mala lluna, és una altra expressió que m'agrada molt també.
Anava a dir que sóc llunada...però el diccionari de sinònims (teide) em diu que no ho faci...que llunada és sinònim de cornuda. Un petó, Jordi!
Aquesta sí que la coneixia!! És una expressió que m'encanta i l'utilitzo molt.
Gràcies per recollir-la!
Llunàtic, que té llunes, però... llunat, mai per les nostres terres.
La meva perruquera, quan té un dia tort, ens diu, avui tinc mala lluna; i ja sabem que no cal dir massa cosa.
I jo torno amb el femení, ara ja li podré dir; "avui estàs llunada!!!"
A la nostra zona diem 'allunat' o 'allunada', amb el mateix significat.
Salut !
Jo sóc de les que dic llunàtic/a, però d'aquesta altra manera també m'agrada molt...
Crec que no ho sóc de llunada ( em sembla)...malgrat que m'agradi molt la lluna!
Selènic.
Tocat per la lluna... bona accepció aquesta!
Jordi, m’agrada més “llunat” perquè em dóna la sensació que, de nit, el cel està pintat d’aquest color. Crec que podríem dir que s’ha creat un nou color per definir la frescor de l’estiu quan les nits estan pinzellades de color llunat.
Potser m’he deixat portar pels meus esvoletecs de falena, segur.
Abraçades llunades i solejades.
Que maca la paraula, en comptes de dir llunàtic...llunat!
I és que la lluna si estàs sol i la mires gaire temps resulta hipnòtica.
;)
Diuen que a Vilanova i la Geltrú (on hi vaig viure) hi ha molts llunats i llunàtics, tants que fins i tot els pastissers del lloc fan unes galetes tradicionals en forma de lluna. Consti que jo hi guardo molt bon record. Salutacions, Jordi.
Benvolgut Jordi, t’he deixat un humil regal al meu blog.
Abraçades.
Amics llunats,
Moltes gràcies pels vostres comentaris i aportacions. Les cullo com qui cull la lluna, amorosa.
Hola arribo tard no llunada però si plena de lluna ...em quedo la paraula!
Publica un comentari a l'entrada