El document conté una presentació, a càrrec de Francesc Pasqual i Moster, en què es glossa la figura de Ton Sanabra (nascut el 1927, que fou oficial i capità en vaixells espanyols i argentins) i es valora l'aportació lingüística i sociològica representada per aquest conjunt d'expressions lingüístiques de la zona del Garraf.
- Anar a la vela 'estar borratxo'
- Anar el baròmetre al dolent 'fer-se tard'
- Anar el peix ressentit 'donar-se per al·ludit'
- Bolles i peix blau! 'ensenyar (una dona) alguna de les seves parts íntimes'
- Córrer llimerol 'tenir gana'
- El palangrer té el fanal a l'orla 'el promès és amb la seva xicota'
- Embarcar aigua per la popa 'ser homosexual'
- Fer barca i bots 'rebre una forta esbroncada'
- Fer tallines 'ballar malament'
- Maldar l'ormeig 'desagradar', contrariar'
- Perdre la calada per fora 'fer-se gran, envellir', 'repapiejar'
- Posar-se cara al vent 'dubtar d'allò que hom tenia per cert'
- Posar-se veles a l'hivern 'posar-se roba d'abric'
- Servar dret 'portar-se bé'
- Tenir els dofins a la barcada 'tenir convidats a menjar a casa'
- Tenir peix a la nansa 'estar embarassada'
- Tombar la vela 'convèncer'
- Venir de prua 'no agradar allò que s'ha de fer'
Reblem-ho, doncs, tal com escau, és a dir, amb amb un bell poema d'Onatge:
No prego ni al vent
ni al silenci.
Però els escolto tots dos.
La pregària deixa penyora,
i jo tinc penyores de tothora.
Més de tres persones,
quina multitud!
Assegut amb el mar
m'agrada escoltar les gavines,
el petit onatge, el gemec de la barca,
el cant de la solitud,
l'eco de les absències.
Dedicat a Onatge, a Francesc Pasqual i Moster, i de manera molt especial a Ton Sanabra Illa.
16 comentaris:
Osti, no n'havia sentit ni una! Deu ser que tendeixo més a muntanya jo...
Els que m'ha semblat entendre:
"El palangrer té el fanal a l'orla": perquè el promès s'obre a l'exterior, l'orla és la part de més a fora de l'embarcació.
"Tenir peix a la nansa": una metonímia que agafa la nansa per allò que portaria aquesta nansa, en una embarassada. També hi ha una metàfora.
"Tombar la vela": es diu de fer el tomb d'adonar-se d'una cosa, quan et convences.
"Posar-se cara al vent": si t'enfrontes a la realitat, és normal que dubtis, que no ho vegis tot blanc o negre.
El poema d'onatge està molt bé.
I sobre tot, segons el vent fer veles. Salut !
Jordi , conec aquestes metàfores.La veritat, és que algunes són molt divertides...
El poema mariner de l'Onatge, és molt adient, pel fet d'estar assegut vora el mar... pot anar pensant més metàfores.
Petons,
M. Roser
Te'n deixe una quqe no sé si per ahi coneuxeu:
"A mans besades". Amb molt de gust, amb molta satisfacció.
que bo, ai la saviesa popular!
N'hi ha algunes que les coneixia, però d'altres no. M'encanta saber aquestes coses i m'agrada buscar el significat i el sentit d'expressions populars.
I dels versos de l'onatge, com sempre, deliciosos!
Són molt desconegudes aquestes eh? I ben divertides!
Molt bones, les expressions i el poema. Una abraçada des de les illes!
M'has passat al davant! També vaig rebre aquest llibre d'onatge, també sóc de Vilanova i també algun dia posaré algunes dites marineres, però procuraré no repetir-ne cap de teva.
El poema, molt adequat per al tema.
Abraçades.
Hola, doncs no n'havia sentit mai cap,deu ser perquè sóc de muntanya.
Són molt interessants Jordi!!!
salutacions desde Torelló.
La sorpresa és meva que no en sabia res... de la teva entrada. De fet el mèrit de les Metàfores vilanovines de baix a mar és d’en Ton Sanabra. Gràcies a tu per l’entrada, i a totes i tots pels vostres comentaris. El poema és tímid i només diu que sent satisfet i que l’emoció li fa un nus i no li surten les paraules...
Des del far una aferrada pel coll.
onatge
Hola, un cop més, aprenen coses en els teus posts :)
Porquet,
A mi també em passa. Em sonen totes noves.
Helena Bonals,
Anàlisi lúcida i treballadíssima. Hi veus sempre un xic més enllà que jo. Hi tens la mà trencada.
Lluís,
Amb el teu permís, del teu llibre també en traurem un bon grapat de marineres, i ben lluïdes!
Roser,
Estem tots molt mariners... Me'n vaig a escoltar la teva havanera.
Joana,
La conec, la conec, però no la faig servir gaire. M'hi hauré d'acostumar.
Francesc,
Sí, i a voltes sorprèn i tot, aquesta mena de saviesa.
Guspira,
Sí, els versos d'Onatge ho acaben d'arrodonir. Sóc un lladre de versos, ja ho veus!
Carme,
Sí: són d'un món que sorprèn, de tan cohesionat que se'l veu.
Ventafocs,
Illes marineres, com vaixells ancorats.
Galionar,
N'hi ha moltes, de metàfores. En tindràs per remenar i per triar. En trobaràs un bon floret.
Anna,
De muntanya, de muntanya. I de boira, és clar.
Salutacions des de Torelló.
Onatge,
Gràcies, doncs, a tots els qui difoneu aquest tresor. I gràcies, així mateix, per donar-hi el toc d'artista.
Magazine,
Et queda ben lluny, la mar. Gairebé com a mi. I sonen exòtiques, les metàfores.
Gràcies a tots pels vostres comentaris.
Un placer como siempre pasear por tu espacio y recolectar sabiduria popular. Conocía una o dos el resto nuevas para mi, las pongo a buen recaudo.
Petonets d'estiu.
Petonets d'estiu, Elena, i visca poesia!
Publica un comentari a l'entrada