GEOBLOG DEL CATALÀ CENTRAL

dijous, 3 de novembre del 2011

Tardor a Castellar de n'Hug: els colors de les vocals




 





Els resultats que avui us oferim s'han obtingut majorment en les converses enregistrades a Castellar de n'Hug, a l'alt Berguedà, el dia 22 d'octubre del 2011, on hem tingut com a informador el senyor Josep Armengou i Casals, de 82 anys d'edat, home de clara nissaga castellanesa i de ferma experiència pastorívola.  


S'han tingut en consideració, igualment, les observacions no enregistrades que hem fet en aquest mateix indret durant els dos darrers caps de setmana del mes d'octubre de l'any 2011, i també les transcripcions consignades a l'Atles Lingüístic del Domini Català (quatre primers volums) en relació amb el mateix punt geogràfic i amb motiu de les enquestes efectuades l'any 1968 (23-25 d'agost) a informadors diversos.  









En vocalisme àton allò que ens ha cridat més l'atenció és, sens dubte, el tractament de les vocals dites neutres que es troben en posició final de mot, les quals tendeixen a presentar-se en una forma fonètica altra que la de vocal neutra. No n'aportem exemples perquè, de fet, aquests casos, tan abundants en la parla d'aquest indret, ja foren identificats pels compiladors de l'ALDC, que en els volums ja publicats han transcrit aquesta vocal inestable de maneres diverses, segons la realització, variable, de cada ocasió. 


Tot això, doncs, ho confirmem plenament en la nostra estada a Castellar de n'Hug, en aquests dies de la segona quinzena d'octubre. En aquest sentit, i referint-nos encara a l'apartat del vocalisme àton, hi hem d'afegir, com a cosa prou destacada, una certa tendència a l'eliminació de la -A final en els mots esdrúixols del tipus història, la qual no sempre es manifesta en una caiguda absoluta de la vocal final etimològica, com s'ha pogut comprovar, sinó en una realització més aviat relaxada, poc audible, d'aquest segment final.


L'eliminació de -A, suara esmentada, era pròpia i característica, recordem-ho, del dialecte septentrional (també dit rossellonès) i del baleàric.  









En vocalisme tònic els trets més destacats tenen a veure amb el tractament (de tipus septentrional dins el català central) de què són objecte les vocals fortes del substantiu llenya (del llatí LIGNA) i el pronom personal ell (del llatí ILLU), els quals, de manera fixa, i conformement amb l'etimologia, tenen e oberta en el català d'aquest indret de la diòcesi de Solsona. Posem-hi, a més, el cas del substantiu església (iclèsia), pronunciat aquí amb e oberta. 


Això que acabem de dir s'adiu, en principi, amb el que s'esdevé en una grossa franja del català nord-oriental, sobretot en l'àrea geogràfica del bisbat de Girona. Tanmateix, les coincidències amb aquesta àrea de Girona no són totals. En importants aspectes de geovariació tímbrica, com és ara el tractament dels mots que contenen el sufix -ència (del tipus paciència), hem pogut confirmar que en aquests indrets del Berguedà se segueix, en general, la pauta majoritària del català central, atès que s'hi sent una e oberta ben clara en els nostres enregistraments, mentre que, com és sabut, a l'àrea Girona hi tenen, en canvi, una e tancada.  


Es constaten, en fi, altres discrepàncies amb l'àrea dita gironina. Breument: l'infinitiu esser i el substantiu rei tenen a Castellar de n'Hug e tancada com en el català general, i el mateix ocorre amb l'antropònim Josep, pronunciat amb e oberta, seguint la pauta general. 






En relació amb les ee, hi ha, encara, altres particularitats dignes de ser consignades aquí: 


  • el mot sencer el sentim sempre amb e tancada, pronúncia berguedana, i parcialment lluçanesa, que anticipa, diguem-ho així, el tractament occidental d'aquesta vocal tònica
  • l'adverbi més i el substantiu mes 'porció de l'any', així com el compost només, tenen e oberta en tota ocasió
  • el substantiu pes presenta e tancada, per analogia -creiem- amb les vocals rizotòniques del verb pesar   


Un cas força especial el constitueix el mot mateix, que tant aquí com al poble veí de la Pobla de Lillet porta una e oberta de manera fixa, i en totes les franges d'edat, crec. Aquesta és, de fet, la solució que hauria calgut esperar d'acord amb l'etimologia. Ho assenyala el professor Joan Coromines (DECLC), tot indicant que el resultat esperat hauria d'haver estat precisament el de e oberta en el català continental i el de vocal neutra (tònica) a les Balears. 
 

I bé, en relació amb les ee tòniques solament ens resta assenyalar que l'indefinit res (o re) es presenta en aquest indret en la solució amb e tancada, és a dir, en la forma continuadora de l'acusatiu llatí, que encara retrobem a la Cerdanya, el Lluçanès (enquestes nostres entre el 1999 i el 2001) i en la regió de Manresa. 
   








Pel que fa referència a les oo tòniques, sols ens cal indicar que en els mots del tipus font o pont la vocal tònica manté, malgrat la pressió tancadora de la consonant nasal adjacent, la condició de o oberta: no hi observem, doncs, el tancament que s'ha produït en altres indrets del domini (Empordà, Garrotxa, Gironès, Selva). 


I a la inversa: mots com ara flor, sol, hora han obert, com en la generalitat del domini, la seva vocal tònica; dins d'aquest darrer grup (els que han tendit, vull dir, a obrir la o de síl·laba inicial de mot), hi ha, tanmateix el cas del substantiu roure, que sento amb o tancada en la conversa del senyor Josep Armengou, però amb o oberta, en canvi, en les entrevistes que hem fet al terme veí de la Pobla de Lillet a les acaballes del mes d'agost de 2011 (cosa, aquesta, que concorda amb les notes que trobo als Quaderns de camp de mossèn Alcover per a aquest darrer punt geogràfic).         









Com a observació final, voldria deixar dit que som conscients que amb aquest brevíssim apunt no hem exhaurit, ni de bon tros, tots els aspectes de fonètica vocàlica; hi manquen, és clar, els episodis relatius a assimilacions, dissimilacions, metàtesis, epèntesis, monoftongacions, diftongacions..., dels quals solen ocupar-se, amb més encert, els especialistes en fonètica entre els quals jo no em puc pas comptar.    


El cas és que, limitacions a banda (de competència filològica i metodològiques), la nostra pretensió no ha estat sinó la de remarcar aquelles particularitats que més sentit donen a l'escorcoll i a l'estudi de les zones septentrionals del català central, car a parer nostre, i havent vist i oït tot allò que ens calia veure i oir, l'ús científic del terme "subdialecte gironí", raonablement abandonat per molts dialectòlegs, no hauria de servir per designar el conjunt de característiques, fonètiques o d'altra mena, que afecten (de manera desigual, diria jo) àrees lingüístiques força allunyades del punt de referència de Girona. 






Aquest apunt el dediquem al senyor Josep Armengou de can Fanxicó, per la seva amabilitat i pel caliu de la conversa. 
 
I també el dediquem, amb molt de goig, a l'Any de la paraula viva, amb l'esperança que sigui útil als estudiosos de la geovariació de la nostra llengua històrica. 




48 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Com m'agrada anar llegint aquesta apunts i anar recordant quan i qui he sentit que ho diu d'aquesta manera.

M'adono que la majoria d'aquestes formes, geogràficament estan molt barrejades. Possiblement perquè les persones ens barregem molt. :)

I la paraula que més m'ha sorprès i no recordo haver sentit mai amb e oberta és mateix.

Jordi Dorca ha dit...

Carme,
Sí, el que dius és ben cert.
I m'afegeixo a això que dius sobre el mot MATEIX: fa efecte sentir-lo pronunciar amb "e" oberta.
Moltes gràcies per seguir-me, i reconec que avui té molt de mèrit. S'agraeix moltíssim.

Joan ha dit...

Apunt completíssim, aquest.
Tot un regal pels malalts de llengua.

Jordi Dorca ha dit...

Moltes gràcies, Joan.
I comprenc que aquest és un apunt més aviat feixuc. Però crec que he d'anar-ho fent, per donar sentit al que fem i a les persones que ens regalen coneixements i conversa.

Helena Bonals ha dit...

Hi ha pronunciacions amb les que em sento identificada, com "mès", i d'altres que dubto, com "roure", si és que la sento o la faig amb o oberta o tancada.

"malgrat la pressió tancadora de la conssonant nasal adjacent": aquesta presió sobre la o de "font" o "pont" no la coneixia pas.

Classe magistral, la d'avui!

Jordi Dorca ha dit...

Moltes gràcies, Helena. Avui és plaer tenir-vos aquí, fent-nos costat. El tema és feixuc, però no del tot impopular. De tant en tant se n'ha de fer algun, d'aquesta mena d'apunts. Per endreçar una mica les idees, si més no.

Joana ha dit...

Un apunt molt colpidor, has fet un magnífic treball, de feixuc res de res. M'encanta saber totes aquestes particularitats fonètiques. Ara bé cal agafar el banc i seure una bona estoneta per anar assimilant-lo.
Mil gràcies Jordi i enhorabona per les teues investigacions!!!

Violant d'Atarca ha dit...

Ospa mestre!
M'ho he hagut de llegir dues vegades seguides: una, per copsar-ne la idea general i l'altra per interioritzar la informació que he seleccionat segons la meva curiositat... Pensa que jo no sóc llicenciada en re i bufa! quin esforç he hagut de fer!
El més bo d'això, però, ha de ser sentir el so d'aquestes paraules en ser pronunciades... som una terra rica en matisos fonètics i tot s'ha de dir, a mi de vegades m'ha costat entendre la meva pròpia llengua parlada en alguna zona on pronuncien ben diferent al que jo estic acostumada... totes les maneres,però, són correctes oi?, bé totes no, n'hi ha una que fa una ràbia... "als da barçalana ca ja no saban pronunciar la neutra..." i que consti que jo hi faig vida allà... en fi, doncs a la capital hi ha alguna gent que em diu "si fas servir aquestes paraules ningú no t'entendrà" i aquestes paraules no us penséssiu que són res d'altra món, per exemple: xarbotar, abeurar,dropo, carrincló, etc.
Sort en tenim de gent com tu que ens mostreu el que també us va venir de nou algun dia.
Gràcies per compartir-ho!
Una abraçada ben cordial per a tots els enamorats de la llengua!

lolita lagarto ha dit...

Felicitats! un treball excel.lent!

m'ha fet gràcia recordar amics del Berguedà que pronuncien la e oberta com bé has comentat.. m'ha retornat màgicament la seva veu pronunciant "el mes vinent,.. a més a més.."

com diu el Joan, tot un regal pels malalts de llengua!

carina ha dit...

Jordi, llegint-te sempre aprenem coses noves, aprofitaré aquest post que fas avui per passar-lo als meus alumnes de batxillerat, ja que ara fem fonètica. Sempre és bo il3lustrar les explicacions amb material divers. Molt enriquidor, aquest espai teu

Francesc Puigcarbó ha dit...

que fàcil sembla de tan ben explicat com està.

Quadern de mots ha dit...

Excel•lent feina
No hi ha com recórrer el país per adonar-se’n del munt de riquesa que tenim. I a vegades no cal anar massa lluny, només cal ser una mica atent o millor encara, tenir un bon resumidor i comunicador.

Tot i així hi ha una dada una mica preocupant, l’edat de la majoria dels teus informadors.

Papallona blava. ha dit...

Jordi, després de la teva magistral classe que, per suposat, ens va molt bé d’afegir al nostre coneixement, també he observat la diferenciació en els cognoms segons l’origen territorial. La pronunciació d’alguns d’aquests cognoms pateix moltes variants, tant en acabament com en pronunciació. En alguns casos, en concret, si un cognom té la coincidència amb un adverbi o adjectiu qualificatiu, la variant pot ser significativa depenent de la seva procedència.

Gràcies per oferir-nos aquest treball de recerca tant interessant doncs, tal i com ho poso en el meu blog: “ La paraula, sempre endavant !! “

Toni de Ca la Magdalena ha dit...

Jordi, és la primera vegada que assisteixo a una classe teva i n’he quedat prou impressionat. Et felicito i, certament, després de l’exposició de la teoria, m’imagino a un reguitzell de seguidors del teu bloc passejant-nos per Castellar de N’Hug, empaitant els seus habitants amb els teus apunts a la mà, per fer-los parlar i, d'aquesta manera, posar so (música..?) a la teva lletra. Si és així, per endavant i per la part que em toca, aprofito per demanar perdó, i comprensió, als castellanesos i castellaneses, als quals ja imagino escapolint-se de nosaltres i dient-se, els uns als altres, que en mala hora el senyor Armengou va estar tan afinat en la pronúncia local de les nostres estimades, i de vegades maleïdes per abundoses, vocals.
Molt bona feina!!

Olga Xirinacs ha dit...

Sempre he admirat els investigadors qe dediquen immensos esforços a captar matisos i ens els comuniquen tan bé com ho fas tu.
Em submergeixo sovint en el savi Coromines resulta fascinant.

No entenc el que dius del requadre del meu blog, però no t'hi amoinis
pas. Gràcies.

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

Jordi,

Felicitats per aquesta participació en l'Any de la paraula viva pel centenari de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans.

Des de ca meva, al Raons que rimen, també estem pensant com ens hi podem afegir i alguna cosa en sortirà.

Hi ha moments en què s'hi ha de ser i aquest centenari, per als malalts de llengua, n'és un.

Jordi Dorca ha dit...

Joana,
M'ha dit un ocellet (dels que vola en les Airlines que tu ja saps) que vindríeu per aquí dalt. I aquesta notícia ens ha agradat molt. És una gran iniciativa. I si voleu fer-hi estada, aquí tindreu sempre lloc. A Torelló i arreu. Ens delim per sentir els poemes i els poemes musicats. Gràcies per tot, i pel teu suport de sempre. Moltes moltes gràcies.

Jordi Dorca ha dit...

Violant,
En aquesta ocasió (més que mai) t'agraeixo molt el teu suport a aquest blog i, encara més, el teu suport al català ric i correcte, i en favor, doncs, d'una llengua digna i amb tots els matisos que calgui, sense renúncies ni claudicacions. No hem de fer cas dels qui defensen la misèria lingüística i mental. Estimem la vida, estimem la bella comunicació.

Jordi Dorca ha dit...

Lolita,
Moltes gràcies pel teu suport i per haver-te desvetllat la paraula viva que a nosaltres tant ens agrada celebrar. El teu comentari m'honora d'una manera molt especial, perquè ve d'algú que sempre malda per dignificar, amb molta art i esforç, el nostre patrimoni cultural, amb molt de tremp i innovant, amb molt d'amor a la nostra llengua. Gràcies.

Jordi Dorca ha dit...

Carina,
Avui s'agraeix molt el vostre suport. I més quan ve de persones com vosaltres, que us dediqueu a l'ensenyament i que, a més, trobeu bones estones per posar al nostre abast el millor de les vostres lectures. És un honor poder servir-vos.

Jordi Dorca ha dit...

Francesc,
Gràcies pel teu suport. I endavant amb la cultura multiblogaire que tantes coses ens ensenya.

Jordi Dorca ha dit...

Carme,
L'edat, ai las!
En principi ens no ha de preocupar gaire que la història ens porti, diguem-ho així, a canviar una "e" oberta per una de tancada. Això és llei de vida. Ha passat sempre.
Ens ha d'amoïnar, això sí, la pèrdua de repertori lèxic, l'empobriment de la nostra paleta de colors. Perquè ens fa menys humans, i fa minvar la nostra capacitat de comprensió: ens fa perdre els matisos.

Jordi Dorca ha dit...

Papallona,
M'has fet pensar en el cas del cognom Puigdemont i les zones on diuen AMONT en comptes de AMUNT. És el cas que a mi se m'acut de bon primer. Algun dia hi haurem de dedicar algun apunt, atès que sobre això (sobre aquest aspecte de geovariació) també hem pogut recollir dades que podrien tenir interès.
Segur que tu estaves pensant en algun altre cas concret que ara jo, despistat com sóc, no em ve al cap.
T'agraeixo molt, com a tots els altres, el teu suport a l'Any de la Paraula Viva i el teu esforç, en forma de blog, en favor de la poesia i de la nostra cultura en general.

Jordi Dorca ha dit...

Toni,
L'escena que has desvetllat en el meu esperit m'ha colpit pregonament. I m'ha recordat, alhora, les imatges del bestiar oví escapolint-se de l'escomesa del gos d'atura que els envesteix i que de tant en tant els adreça algun oportú mossec.
Però et puc assegurar -i em pots ben creure- que la conversa, afinadíssima dels meus interlocutors, ha estat ben profitosa, i no s'exhaureix en la sola constatació del tarannà de les vocals, sinó que també hi ha altres motius d'interès, colpidors i interessantíssims. Els seus ensenyaments no tenen pèrdua. Gràcies, Toni, pel teu suport.
Records als de Castellar, quan hi vagis.

Jordi Dorca ha dit...

Olga,
Gràcies pel teu suport. És un gran honor tenir-vos aquí. I perdoneu-me si em faig massa pesat.
PS: sols volia dir que a voltes els requadrets que hi ha al capdavall de l'apunt (divertit, interessant i genial) donen poc joc als qui, com ara jo, no som gaire àgils, ni agosarats, a l'hora de fer comentaris que valguin la pena.

Marina-Emer ha dit...

Hoy vamos por la vida y tampoco sabemos

Donde llega el camino que va al pantano,

Donde unos a otros se den la mano,

Para entrar en los cielos. Allí, cabemos
********************************
PRECIOSAS LAS FOTOGRAFIAS DE TU BLOG
FELIZ FIN DE SEMANA
UN ABRAZO
MARINA

Jordi Dorca ha dit...

Víctor,
Jo ja fa dies que hi penso, en les coses que podem publicar. I sort en tenim que sempre ens ho recordes i ens ofereixes bones idees per anar tirant endavant aquests espais. Abans d'acabar l'any voldria escriure alguna cosa sobre el lèxic, més adient, potser a aquesta celebració. Si ens dónes més idees, les arreplegarem de seguida. Moltes gràcies pel teu suport i per la feina, immensa, que fas. Una abraçada cap al Vallès.

Jordi Dorca ha dit...

Muchas gracias, Marina, por tus palabras, muy vivas, de flujo celeste. Y gracies, en fin, por ofrecerme un bello rincón donde mi pobre vida halle la luz.

Drapaire de mots ha dit...

En post com aquest es veu el que un porta a la sang!. Amb tants comentaris ja gairebé no queda res més per afegir. Continua amb la teva "voca-devoció"(M'acabo d'inventar una paraula, jeje, (vocació+devoció)Amb neutra i "e" oberta).
sis-us-plau continua amb les teves classes magistrals!
Una abraçada

Toni de Ca la Magdalena ha dit...

Em plau pensar, Jordi, que gent com tu o la Violant sigueu com gossos d’atura que fan tornar al camí del dia a dia (amb amor i no pas amb mossegades!) aquelles paraules i pronúncies “escarriades” que, altrament, quedarien perdudes en l’oblit en no ser utilitzades.
També m’agradaria saber si existeix algun treball, semblant al que estàs fent a Castellar de N’Hug, fet en algun d’aquests pobles del Bages: Artés, Santa Maria d’Oló o Santa Maria de l’Estany.
Gràcies per endavant.

Joana ha dit...

Que no es perdi tot això que forma part del nostre tresor. La llengua més preuada, la materna, la nostra.
Em trec el barret , Jordi

M. Roser ha dit...

Jordi, ens has fet una autèntica i esplèndida classe magistral , a l'entorn del so de les vocals, amb el teló de fons de les magnífiques vistes de Castellar de n'Hug...
Per arribar-hi, has hagut de fer un treball d'investigació molt exhaustiu, ja que cada llogarret, poble, ciutat o comarca té la seva especial pronúncia, diferents matisos. Això enriqueix el català.
A les escoles la fonètica és una de les batalletes constants...
Parlant de les paraules... jo sóc del parer que hem d'intentar que el nostre vocabulari sigui més ric cada dia, però... penso que si volem que la gent parli bé el català, tampoc podem exigir que s'utilitzin paraules com si tots fóssim llicenciats en filologia catalana, és molt important que tothom es pugui entendre sense haver d'anar amb el diccionari a la mà...Una altra cosa és a l'hora d'escriure.
I a mi em sap molt de greu, ara que es parla tant de la defensa de la nostra llengua, la quantitat de faltes d'ortografia, gramaticals...
que et trobes pels blocs i no m'interpreteu malament, jo sóc la primera que en faig, però amb el corrector, me'en vaig sortint.
Si estimem la nostra llengua procurem no destrossar-la.
Bona nit a tothom,
M. Roser

M. Roser ha dit...

Perdoneu, volia dir me'n...

Galionar ha dit...

Interessantíssim article, Jordi; quina gran feina que esteu duent a terme, amb el vostre estudi! Comentes molts punts que prometo tenir en compte la propera vegada que visiti la zona (hi vaig 2 o 3 vegades l'any). Em costa bastant distingir les vocals obertes de les tancades, però sí que vaig notar que tancaven força més que nosaltres, i també l'absència de la darrera vocal em va recordar el parlar rossellonès.
Abraçades.

Galionar ha dit...

Jordi, necessito la teva ajuda o la dels vostres col·laboradors experts lingüistes: com puc traduir al català la paraula "moraleja"? I més difícil encara, la paraula concreta és "inmolareja", "Cuento con inmoraleja". No m'agrada gens la solució que em dóna el diccionari, "moralitat". ¿Què tal "moralina", així, entre cometes perquè es vegi que no és correcte, i més concretament "inmoralina"? Si em podeu ajudar, us ho agrairé.
Abraçades.

Jordi Dorca ha dit...

Galionar,
M'afanyo a contestar el teu darrer comentari. Confesso, però, que no n'he pogut treure l'entrallat. I encara hi estic treballant.
Si vols, pots fer servir el mot MORALINA, encara que sigui mot suspecte de castellanisme. I encara que no figuri al diccionari normatiu. Crec recordar que hi ha autors de prestigi que l'han emprat.
Però si et fa molta angúnia aquest mot, prova de fer servir una perífrasi que a tu t'abelleixi, que la vegis natural. Fent-hi entrar el mot ENSENYAMENT, o el verb APRENDRE. O el mot CONSELL ("consell moral") amb algun complement, si hi escau. O bé el mot LLIÇÓ ("llicó moral", "llicó de conducta"...).
No ho sé. Són idees que em vénen al cap.
Sempre hi ha, és clar, la possibilitat de fer-ho de la manera que diu la normativa, és a dir, emprant el mot MORAL 'lliçó de conducta, especialment que es desprèn d’una faula, d’una narració, etc.'.
I bé, si et decantessis per aquesta darrera fórmula (la normativa), podries (potser!) fer servir el mot CONTRAMORAL, o bé una fórmula perifràstica, depenent del context: "consell contrari a la moral", "consell immoral", "llicó antimoral".
No ho sé.
Jo miraria de ser ben natural. Les solucions perifràstiques podrien anar bé.
Vaig a veure si trobo res més.
Si molt convé, es pot fer una consulta al TERMCAT, donant-los el context precís.
Una abraçada, Galionar, i moltes gràcies pel vostre suport i confiança. Em sap greu no haver estat prou resolutiu, que diuen ara.

Jordi Dorca ha dit...

Montserrat,
Molt bona. De bon primer no ho havia copsat. Vocadevoció! La poesia a la sang. Com tu ho dius. Records als de Bellserrat.

Jordi Dorca ha dit...

Toni de ca la Magdalena,
Doncs no en tinc notícia. No em consta que hi hagi cap treball en curs de les mateixes característiques en els indrets que tu m'indiques. Quan vaig fer la monografia del Lluçanès vaig estar a punt d'anar a Avinyó per fer-hi algunes entrevistes complementàries, però al final no vaig poder. I de fet no calia.
A part del meu llibre sobre el Lluçanès, hi ha, això sí, un excel·lent llibre monogràfic intitulat "L'idiolecte d'un parlant de Moià", de Carles Riera, publicat per Editorial Claret.
Però no em consta que n'hi hagi cap d'específicament dedicat a algun d'aquests municipis.
El que no sé -i fa de mal saber- és si hi ha cap recerca duta a terme per algun alumne de batxillerat (o de primària) que hagi tocat aquest tema en algun col·legi o institut.
N'estaré el cas.
Moltes gràcies, Toni. Continua entrant per aquí.

Jordi Dorca ha dit...

Joana,
No et treguis el barret, que t'escau d'allò més.

Jordi Dorca ha dit...

Roser,
Coincideixo amb tu. I això potser s'hauria de dir i repetir un munt de vegades. Hi ha, com tu saps, aspectes de fonètica que no són rellevants per a l'essència del nostre codi lingüístic. El més important de tot és tenir una llengua digna i rica (lèxicament i sintàcticament), i genuïna, és a dir, poc esquitxada de barbarismes innecessaris.
Que algú pronunciï amb "e" tancada o amb "e" oberta la vocal del substantiu PES és, al capdavall,
una qüestió que solament ha d'interessar els investigadors i les persones que estimen la llengua pròpia fins al punt de voler-ne conèixer tots els repunts i particularitats. No és, però, una qüestió cabdal per a la supervivència de la llengua.
Hi ha, en canvi, aspectes fonètics que sí que en són, de rellevants. No cal posar-hi exemples, tothom en sap.
En fi, m'he allargat una mica massa, Roser. Perdoneu que em faci tan pesat. Sóc així. Ja m'ho diuen.
Una abraçada cap al Bages.

Jordi Dorca ha dit...

Galionar,
Gràcies per atansar-te a Castellar de n'Hug.
Em va molt bé que em confirmis la teva impressió sobre la caiguda de les vocals finals a l'estil "rossellonès".

Anna ha dit...

Molt bona feina Jordi,endavant la llengua catalana et necessita!!!
Bon i plujós diumenge desde Torelló!!

Jordi Dorca ha dit...

Igualment, Anna. Bona pluja, bons mots, i vibrants com mai. Les vocals ja hi són.

Galionar ha dit...

Moltíssimes gràcies, Jordi, per la teva detallada i ben documentada resposta. M'has donat molt bones idees amb l'ús de les perífrasis verbals. No, no empraré una fòrmula excessivament formal, perquè al capdavall la necessito per a la traducció d'un conte molt poc seriós i desenfadat.
És un plaer comptar amb l'amistat de persones com vosaltres. Una abraçada sense "moraleja".

Jordi Dorca ha dit...

Galionar,
Gràcies a vosaltres. Gràcies per voler-me acompanyar.

Toni de Ca la Magdalena ha dit...

Gràcies, Jordi, per la teva informació. Els dos llibres que esmentes em poden interessar perquè "els meus pobles" o pertanyen al Moianés o hi són a tocar i, també, són a tocar del Lluçanès.

Jordi Dorca ha dit...

Toni,
No descarto la possibilitat d'anar-hi a fer algunes enquestes.

El porquet ha dit...

A les Terres de Ponent sempre m'ha captivat aquesta E ben oberta que, després de mil-i-una de tancades, t'etziben amb tota naturalitat en paraules com llet o rei.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...