GEOBLOG DEL CATALÀ CENTRAL

dimarts, 12 de juny del 2012

Del pastor de Saldes










Dia assolellat de maig. Entrevista a l'alt Berguedà. I estona de demostració d'objectes al mateix indret. Borromba i borrombí, 'esquella grossa' i 'esquella petita', amb collars ben musicats tots dos. Amb l'art del ganivet. 










Aquest és el moment, també, de fer unes quantes fotografies parant esment, alhora, a les explicacions de l'informador. A més de les dues fotografies que ja us hem ensenyat (borromba a dat de tot, borrombí aquí al damunt), n'hem fet una parell més. Amb poca traça, cal reconèixer-ho. 


La formatgera 'recipient on es posa la llet presa, es prem, s'escorre i es dóna forma al formatge': 









I l'esclopet, la protecció de la mà que hom es posava quan deixava de fer de pastor i es posava a segar:   









Convé estar alerta, i mirar de copsar-ho tot, amb bon lluc, car l'informador esmenta, a més,  la pleta 'tancat per a les ovelles' (que hom pronuncia peleta per fonologització del segment que precedeix la consonant lateral), i algunes menes d'ovelles conegudes per ell: ovella barrada, del país; ovella se(g)urenya, molt rossa; ovella xisqueta, pròpia de la Val d'Aran...     


Ens explica, també, com es feia per esquilar (o tonre) les ovelles, la mena d'estidores (amb o oberta) que empraven i de quina manera lligaven les quatres potes per facilitar l'operació.  O el sentit precís del verb rabar 'tallar la cua havent-la cargolada fent nus', operació per a la qual sovint no calia lligar la bèstia. I, sobretot, i molt interessant, el procés d'elaboració de la barjola 'bossa on els pastors duien el menjar', feta de pell d'ovella, treta de la panxa del mateix animal. 

Hi tornarem. 



Agraïment: al pastor de Saldes. 


19 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Amb totes aquestes paraules de muntanya i de pastor, em sembla que respiro un aire més net.

M'arriba fins aquí... :)

Polonia ha dit...

Etnografia pura, una gran lliçò, Jordi.

Sílvia ha dit...

Crec que sento la flaire de formatge i tot. Els oficis tradicionals són un tresor lingüístic.

Violant d'Atarca ha dit...

Caram! Veritablement et dediques a quelcom ben enriquidor, ja que cercant paraules omples, de retruc, el sarró (barjola?!) de moltes altres coses bones de saber o recordar, ja que ens nodreixen el coneixement relacionat amb la geografia de la nostra vida passada, tot connectant-la amb el present.
Una abraçada!

Helena Bonals ha dit...

És curiós: estidores en lloc d'estisores. Jo també ho dic amb o oberta. I a vegades, amb altres paraules, en broma, canvio la s per d, com si estigués encostipada!

Quadern de mots ha dit...

Magnífica recol•lecció de mots.

Sergi ha dit...

D'aquesta visita en vareu treure més que paraules, uns bons coneixements de com es feien les coses abans, i com se seguexen fent en alguns indrets.

sa lluna ha dit...

Un bon nombre d´experiències i vivències,
dóna gust llegir-te i aprendre coses noves
que són molt velles.

Drapaire de mots ha dit...

Els noms de les esquelles em sembla haver-el escoltat, pot ser pel fet de que a Sant Pere hi havia l'esqueller (artesà d'esquelles) i hi ha un senyor que en te una bona col·lecció, no ser si encara la té exposada a Montserrat.
L'esclop per anar a segar jo l'havia vist i palpat per casa, no ser si el pare encara en guarda cap, doncs quan era jove i temps de sega, també anava a segar com a treballador, fins hi tot al Vallès oriental a peu.

I es que els homes de pagès estaven fets d'un altre cep abans....

M. Roser ha dit...

Mira que bé, avui conec tots aquests estris, amb els seus corresponents noms bé, tots...La barjola jo la conec per sarró, encara que no sé si és ben bé el mateix...I enlloc de tonre, tondre.

Parlant de pastors...Una vegada per aquestes muntanyes, vam trobar un pastor amb el deu ramat. Jo volia fer fotos, però no em va deixar, perquè deia que si sortien per la tele, algú podria conèixer les ovelles i ell tindria problemes...

Dora ha dit...

Ací, abans, quan el valencià no s'aprenia a l'escola també deia la gent "estidores" però ara sembla que, almenys, estem una mica més alfabetitzats en la nostra llengua .

Glo.Bos.blog ha dit...

M'agrada molt tot això que ens expliques, Jordi. Són coses ben curioses que val la pena conèixer per que no s'acabin perdent.
No ho fas pas malament això de la fotografia, t'han quedat totes molt bé!

omar enletrasarte ha dit...

lúdica entrada,
saludos

El porquet ha dit...

Aaaah, el món de la transhumància és fascinant! Hi ha dos llibres que en aquest tema són bellíssims:

- Mil anys pels camins d'herba
- La vida pastoral al Pallars (de Ramon Violant i Simorra)

Són una font inesgotable de mots i coneixements sense aturador. El món de la ramaderia va tenir un llenguatge molt particular, farcit de mots especialitzats...

Dels esclopets el meu padrí encara me n'ha parlat que ell els havia utilitzat.

Aquest post m'ha encantat especialment... m'encanta tot el món que engloba les cabaneres!

Verba volant, scripta manent ha dit...

M'ha semblat molt interesant l'entrevista a l'Alt Berguedà. Ara, en un món tan industrialitzat, dóna goig veure aquests procediments. Fins aviat!

Anònim ha dit...

Caram! Quantes coses s'aprenen sempre en els teus posts!

Un plaer llegir tot el que ens mostres.

Una abraçada!

Jordi Dorca ha dit...

Gràcies a tots vosaltres pels comentaris i les recomanacions. M'ho apunto tot, amb molt d'afecte.

Anònim ha dit...

Podries posar com a minim el nom del pastor; No sera per casualitat el Joan... ja saps si vius a saldes el k te la granje a maçaners; bueno comenta ja estare al cas de k amb contestis ;) un salut ^____^

Jordi Dorca ha dit...

Anònim,
Perdona que hagi trigat tant a contestar-te.
L'informador a què em refereixo fou el senyor Jaume Tomàs, del mateix poble de Saldes.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...