GEOBLOG DEL CATALÀ CENTRAL

dimecres, 22 de maig del 2013

Conversa a Taravil: maig de 2013










Conversa de les més fluïdes i ben trenades la d'ahir. La tinc en gran record, ja des d'avui. Fou al terme de Capolat, i més exactament al barri de Taravil, situat a tocar de les terres del Solsonès, i gairebé a les envistes del Pla de Busa.

Em correspon de dir, a més, que aquesta conversa fou sense enregistrar i que per això, doncs, m'afanyo a traslladar ací els apunts que ahir vaig escriure. Tot molt breu, és clar, i referit, si no dic altrament, a la parla del senyor Josep Muntadas, masover de Casòliba, un dels darrers pobladors d'aquests verals del Berguedà.


En el vocalisme tònic vaig observar (en dues ocasions, si més no) e tancada en el substantiu església (esdevingut iclésia), cosa que em mancava confirmar de les entrevistes anteriors; vaig constatar, també, com a fet sistemàtic, la reducció vocàlica continguda en mots com ara cinconta 'cinquanta', cotre 'quatre', igol 'quatre', als quals podríem afegir el substantiu codro 'quadre', que vaig enregistrar el primer dia d'entrevista. 


Ja dins de l'apartat del vocalisme àton, vaig anotar un parell de modificacions que em cridaren l'atenció: els mots defícil 'difícil' (cas de dissimilació) i ententar 'intentar' (cas d'assimilació).  


Formes com ara paia 'palla', taiat 'tallat' o trebaiar 'treballar' em serviren, no cal dir-ho, per confirmar la realitat del ieisme (també dit iodització) en els darrers parlants d'aquest indret.








En el consonantisme vaig apuntar els casos de relaxació representats per formes com puiar 'pujar', puiaven 'pujaven', puiador 'pujador', passeiar 'passejar' (aquest darrer observat en la muller del nostre informador), així com la persistència de les formes verbals del tipus tinria 'tindria', entre altres que d'aquesta mena ahir vaig poder escoltar.


A cavall entre el vocalisme i la morfologia verbal, vaig copsar les típiques realitzacions tancades de les vocals tòniques en algunes formes de pretèrit: deien, feia, que ja he enregistrat en altres indrets del Berguedà (Fígols, la Pobla de Lillet, Vallcebre). 

I ja de ple dret dins la morfologia verbal, vaig poder observar les velaritzacions del tipus haigui, veiguis, entre altres.


I una parèmia, vaig apuntar-me: Diners en sang són fang, amb la qual hom vol advertir que els diners esmerçats en el bestiar (éssers de sang) produeixen guanys exigus.   


Resta, doncs, ací una primera aproximació a les característiques geolingüiístiques més sobresortints d'aquest indret berguedà, de l'Alt Berguedà, tan proper, com he dit, a la comarca de Solsona. 


Valgui aquest apunt com a senzilla nota d'agraïment envers les persones que m'acolliren en el caliu de la conversa. 

Gràcies sempre. 




15 comentaris:

Sergi ha dit...

Em sembla increïble que puguis veure tantes coses i detectar tantes modificacions de la llengua, a la majoria de nosaltres se'ns escaparíem. He de dir, sobretot, que desconeixia els noms d'aquests fenòmens, ens serveix per aprendre, no n'hagués sabut posar exemples.

Carme Rosanas ha dit...

Jo sí que m'hi fixo molts cops en aquestes maneres de pronunciar, però tampoc no sabria sistematitzar-ho com tu ho fas... m'encanta llegir-ho perquè així em serveix per observar millor un altre cop.

Quadern de mots ha dit...

Quanta feina!!!, Magnífic.

Jo una miqueta com la Carme, m’agrada escoltar i aprendre però se m’escapa tant, que moltes vegades em perdo, per això gaudeixo amb les teves entrades.

El porquet ha dit...

Intueixo doncs ja una aproximació al català de transició tan típicament solsoní. A Peramola, per exemple, dels de Solsona (a part de dir-los matarrucs) se'n riuen d'ells dient que ja arriben els de "Suuulsooona", marcant molt aquesta u inicial, doncs allà a la vall d'Oliana, a escassos 25 kms de Solsona, ja fan la O àtona ben marcada i tandada

Helena Bonals ha dit...

Per copsar la diferència entre tinria i "tindria" has de tenir una orella molt atenta, tens molt de talent! Me'n recordo de quan et vas adonar que jo dic mès perquè sóc dels voltants de Manresa.

Olga Xirinacs ha dit...

Llegir-te resulta confortable: aquestes observacions i tot el que se'n deriva acosten a la terra, a la gent, a les històries antigues que són la nostra arqueologia íntima.
Al Rubí de la meva adolescència, on deien 'goita', 'paia', 'tovaiola', 'paiola'(per barret de palla).
No sé si encara ho diuen.

Glo.Bos.blog ha dit...

És apassionant aquesta tasca de recerca que fas, Jordi. I em sembla que la fas molt bé.

Galionar ha dit...

M'uneixo a l'admiració general expressada en els anteriors comentaris, Jordi. Quina capacitat, la teva! Crec que t'estimes aquesta feina i que això queda ben palès en els teus articles. Sempre sortim més savis del teu bloc, després de llegir-te!
Abraçades.

sa lluna ha dit...

Passar per aquí sempre m'enriqueix.
Gràcies!

Aferradetes.

Consol ha dit...

És admirable que d'una conversa es pugui fer un estudi tan minuciós. Un treball de camp excel·lent.

M. Roser ha dit...

Avui si que la majoria d'aquests mots em resulten molt familiars...
I volia dir que jo, encara que no sóc "matarrucs", també dic Suuulsona...
Petonets, il·lustrats.

Carme Girona ha dit...

Respecte per la teva preciosa i precisa feina i gràcies de veritat per compartir-la tan rebé!

Jordi Dorca ha dit...

Moltes gràcies a tots pels vostres sucosos comentaris aportacions. Ara torno.

Joana ha dit...

Ei, que jo encara no he deixat el meu! Toorna, eh!

Res, simplement deixe una dita sobre els diners molt coneguda a la Ribera i que fins i tot té tonadeta musical. Imagine que ja la coneixes. Té el seu origen a les fres antigues on molta gent sols hi anava a festejar perquè compar, el que es diu comprar era més que impossible:

"A la fira no vages si no tens dines, que veuràs moltes coses i no et compraràs res"

Jordi Dorca ha dit...

Jo ja hi he anat. No me'n puc desdir. Ai!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...