En aquest apunt d'avui vull oferir-vos una tria personal d'alguns dels refranys que m'han cridat l'atenció entre els que figuren al llibre El parlar de Cerdanya, extensa monografia recentment publicada per Edicions Salòria i deguda a l'autoria múltiple dels senyors Manel Figuera, Anna Montané, Agnès Figuera, Enric Quílez i Salvador Vigo, que hi han posat, tots plegats, un meritori esforç d'acumulació de dades que ha durat ben bé un quart de segle.
Donem-los-en, doncs, les gràcies i fruïm dels mots i refranys cerdans tant com puguem, car jo, per la meva banda, només us en deixo un tast, però ben llaminer, tanmateix.
- Qui escolta pels forats sent els seus pecats.
- Qui et convida a la vespra no et vol a la festa.
- No hi ha mel sense fel.
- El pagès lluner és dropo o gairebé.
- Caldera vella, tot són boixornis.
- Si no neva pel gener mal va el graner.
- Qui barata el cap es grata.
- A l'agost, pluja, mel i most.
- Cabell ros, cabell pollós.
- Plat d'estany, cullera de fusta.
