Dediquem aquest apunt a la figura incontrovertida i cimera de l'escriptor i gramàtic Enric Valor, al qual molts de nosaltres, aprenents de filòlegs, devem tants de consells en forma escrita i encertats parers en qüestions que afecten la lingüística catalana.
El meu particular i modestíssim acte d'homenatge el duc a terme centrant-me, doncs, en la contarella Anant pels Sants Olis, inclosa en el volum intitulat Un fonamentalista del Vinalopó, i altres contarelles, en la qual, havent-hi posat el seu autor l'habitual aparença de cosa benèvola i de contalla trivial, se'ns planteja de manera directa el tema etern i universal, i mai resolt, de la igualtat i de les relacions jeràrquiques, que aquí, com en altres contes del mateix llibre, són exposades per mitjà de les singulars i desaparellades relacions entre l'airós mossèn i el sofert sagristà.
Pel que fa a la trama, i al conflicte social que hi sura de manera gairebé indefinida, us puc assegurar que es resol de manera realment punyent, crua, potser desoladora i tot; però sense concessions, és a dir, sense renunciar a la moralina que fa al cas. La conclusió narrativa és, en els fets, alliçonadora i taxativa:
El caçador que havia parlat, dit allò que havia de dir, botà com un llagost, alçà la manteta que tapava la caça i tragué de l'arganell l'animalet difunt agafat de les potes de darrere. I, tot ple de santa indignació, donà la llebre al seu company i, sense encomanar-se ni a Déu ni al dimoni, va espolsar al pobre Bernat mossèn dues sonoríssimes galtades.
Deixant de banda el posterior i rescabalador acte de contrició del senyor rector i el bon apunt introduït pel seu assenyat subordinat, del vessant literari ja no diré res més. Car sols voldria destacar, com a cosa que a mi més em pertoca, alguns elements del lèxic, i àdhuc algun de pròpiament fraseològic, que a mi m'han cridat l'atenció. Prenc, com sempre faig, les referències del DCVB i de l'ALDC i deixo indicada, en alguns casos, la relació amb altres àrees dels Països Catalans.
- airusset 'airet': "Allà damunt la lloma, l'airusset picava..." (no figura al DCVB)
- arrecessat 'arrecerat' (no figura al DCVB): "En un arrecessat revolt queixalejaren amb delit sengles bocins de pa..."
- bescollada 'cop donat al bescoll' (ALDC: també en baleàric; pron. bescollà en terres valencianes)
- creïlla 'patata' (del castellà criadilla)
- desduir-se 'distreure's' (DCVB: Tortosa, Maestrat, Castelló): "Com no fer un viatget i desduir-se?"
- eixancamellar-se 'posar-se cama ací cama allà' (ben recollit pel DCVB, però solament atribuït a la zona del Pirineu oriental segons la referència de Casaponce)
- espeat 'dolorit de peus' (DCVB: Tortosa, Maestrat, València)
- fartera 'fartada' (DCVB: Tortosa, Maestrat, Castelló, València)
- galtada 'cop donat a la galta' (pron. galtà, segons el tractament valencià del sufix -ATA)
- pressós 'que té pressa o manifesta pressa' (DCVB: amb referència literària a l'empordanesa Caterina Albert): "Callaren. Uns minuts després, saltà mossèn tot pressós..."
- ramulla 'conjunt de branques primes' (DCVB: Camp de Tarragona, Maestrat, València, Alcoi): "La calma d'aquell camp que el matí feia esclatar de bellesa, sols era rompuda suaument pel frec minso del ventijol en les ramulles dels pins i del plantat..."
- recingle 'cingle doble, escaló' (DCVB: valencià i baleàric)
- i la locució adverbial a esclatacor 'amb molta força, molt de pressa' (DCVB: Tortosa i Mallorca)
I aquesta darrera fóra, potser, una bona manera de perllongar-ne la seva obra. A esclatacor. Amb determinació. Amb valor.
Gràcies.
