Anar a Manlleu 'anar a manllevar'.
Deixant de banda el seu sentit recte (el que indica un desplaçament cap a la ciutat de Manlleu, al nord d'Osona), la frase feta amb què encapçalo aquest apunt d'avui és de les que se solen incloure en el grup de geodites conegudes com a floreig verbal (allò que els alemanys anomenen verblümter ausdruck), és a dir, elaborades posant en relació un topònim amb un apel·latiu que presenta similitud formal i que carrega el seu significat sobre el topònim; definició, aquesta, que trec del text Cap a les arrels dels nostres noms de lloc, comunicació llegida pel professor Joan Veny, de la Universitat de Barcelona, dins el marc del Seminari de metodologia en toponímia i normalització lingüística (Palma, 27 i 28 d'octubre de 2005).
No cal dir que la definició aportada per aquest especialista fou il·lustrada en aquella ocasió amb exemples prou aclaridors i vistosos:
- Viure a Sant Just 'viure amb estretors'
- Anar a Badalona 'badar, estar distret'
- Anar a Sant Culgat 'anar a dormir'
Faig constar, finalment, que la frase que jo avui us he presentat fou copsada en les entrevistes fetes, per la tardor de l'any 2007, al mas la Riereta de Vilalleons, al terme municipal de St. Julià de Vilatorta, on es va escaure, a més, que el nostre informador, ben conscient del seu valor fraseològic, ens l'oferí, amablement i orgullosa, com una mostra més del seu immens repertori de coneixements patrimonials.
Dedicat a Josep Vilamala i a la seva família.
 |
| La Riereta de Vilalleons, St. Julià de Vilatorta, març de 2011 |
 |
| La Riereta de Vilalleons, St. Julià de Vilatorta (dibuix: Carme Rosanas) |
La imatge superior ha estat manllevada del web El Manlleu d'ahir, al qual us recomano d'acudir tot seguit que pugueu.
7 comentaris:
Hi ha una expressió que es "Fer un Manlleu" però ara no recordo que vol dir.
Anar a Viladamat,
Casar-hi la filla i matar-la aviat...
manllevar en català de per aquí és "tomar prestado" (perdó)
Aquesta manera de parlar pot convertir la comunicació en un jeroglífic només a l'abast d'uns pocs espabilats. D'altra banda és molt divertit.
Jordi, et proposo un joc molt divertit també que consisteix en traduïr literalment del català al castellà , o viceversa les paraules tal i com sonen. per exemple Sant Sebastià = /sensebestià/ = cast "sin ganado"
Aquesta és freqüent a Sora. També,quan uns companys entren al bar, a voltes "fan com els de Manlleu"; cadascú es paga el seu. Ah, penseu que demà és "St. Pancràs" ( St, pencaràs). Com he sentit també moltes vegades, "bona nit que Déu ens do". O "bona nit i moltes".
Jo també l'havia sentit aquesta!
I els afegits d'en Josep de Sora, sempre genials! Gràcies Josep!
I aquesta masia de la Riereta em fa molt de goig... potser me l'emportaré...
Com el Josep de Sora:
Alcalá de Henares: "Al carall d'andares"
Jo sabia, com en Josep de Sora: els de Manlleu cadascú es paga el seu. Està molt be Jordi!!!
Publica un comentari a l'entrada