La sarment de la Pauleta

Etnotext (de poques pauses, de ritme ràpid) enregistrat a la Cellera de Ter per la tardor de l'any 2008:

Hi ‘vien un parell de cases que tenien... una sarment plantada a dintre de la casa que sortia a partir del primer pis a fora i tapava tot un balcó a dalt, i a més era molt curiós... perquè era un hostal, eh?, i... allò que pogués... Jo encara no m’ho explico, però. Ho tenia plantat a dintre, al primer pis, i tu ni la veies, i llavors sortia per un forat, mira, a l’alçada de dalt del pis i voltaua per sobre del balcó i allò feia ombra al balcó.


Hi havien dues cases que això passava. I era la sarment. I a més aquella sarment portava molts de problemes perquè quan feien el fogueró, feien el fogueró justament a davant d’aquesta sarment, i era la baralla de cada any, de cada any, que sortia la senyora... i que s’enfadava molt perquè li rostien les fulles... i ‘vien de fer el fogueró més enllà i cridaven molt...


[...]


Era el gran problema que teníem [amb] els foguerons, perquè sortien i no es movien d’allà, i es barallaven amb tothom. I amb els pares, com que, a més a més, les criatures anaven canviant..., s'anauen fent grans..., doncs els pares que venien de petits... defensaven que el fogueró es ‘via de fer perquè sempre es ‘via fet, i elles que això ho feia malbé i tot plegat. Recòrdot això com una cosa...


Aquella sarment, no? I era la sarment: la sarment de la Pauleta.


Sortia la Pauleta i s’enfadava moltíssim.