Etnotext (de poques pauses, de ritme ràpid) enregistrat a la Cellera de Ter per la tardor de l'any 2008:
Hi ‘vien un parell de cases que tenien... una sarment plantada a dintre de la casa que sortia a partir del primer pis a fora i tapava tot un balcó a dalt, i a més era molt curiós... perquè era un hostal, eh?, i... allò que pogués... Jo encara no m’ho explico, però. Ho tenia plantat a dintre, al primer pis, i tu ni la veies, i llavors sortia per un forat, mira, a l’alçada de dalt del pis i voltaua per sobre del balcó i allò feia ombra al balcó.
Hi havien dues cases que això passava. I era la sarment. I a més aquella sarment portava molts de problemes perquè quan feien el fogueró, feien el fogueró justament a davant d’aquesta sarment, i era la baralla de cada any, de cada any, que sortia la senyora... i que s’enfadava molt perquè li rostien les fulles... i ‘vien de fer el fogueró més enllà i cridaven molt...
[...]
Era el gran problema que teníem [amb] els foguerons, perquè sortien i no es movien d’allà, i es barallaven amb tothom. I amb els pares, com que, a més a més, les criatures anaven canviant..., s'anauen fent grans..., doncs els pares que venien de petits... defensaven que el fogueró es ‘via de fer perquè sempre es ‘via fet, i elles que això ho feia malbé i tot plegat. Recòrdot això com una cosa...
Aquella sarment, no? I era la sarment: la sarment de la Pauleta.
Sortia la Pauleta i s’enfadava moltíssim.
18 comentaris:
Com m’agrada aquesta manera de parlar, ràpid ràpid, de poble, de Pauleta enfadada.
Ara, que estic descobrint el DCVB – és millor tard que mai – mira què he trobat
SARMENT f. o m. ... b) «Foc de sarments, foc de turments» (Segarra, Urgell).
Fins aviat
"Hi ‘vien un parell de cases"/ "Hi havien dues cases": dues maneres genuïnes de parlar, però la primera hauria de ser "Hi 'via", em sembla.
No he sentit mai "Recòrdot això".
En Jordi és un especialista, provocant aquests monólegs encantadors; he comprovat personalment que, els seus silencis sovint són autèntiques preguntes que empenyen a continuar "estavexant" el què hom en sap del tema suggerit. Helena, la "t" final en el temps present dels verbs, és habitual en la parla de La Garrotxa, del Gironès i rodalies. Fins i tot a la banda d'Osona que limita amb La Garrotxa, sovinteja aquest tret. I parlant de La Garrotxa; "mainada", tingueu molt bona nit.
Molt interessant tot plegat!!!
Bon cap de setmna "canalla" (Per a nosaltres és un insult, per a vosaltres una sort que rejoveneix la pell :D )
Nosaltres a l'Empordà tot ho acabem amb la t, portot, menjot, pensot, i un llarg etc, bé, ara ja la meva generació no, però els meus pares i avis, vada verb en present que acabi en o, el feien acabar amb t!
Ep, Jordi, l'Artur no me l'anomenis que el penjot!
Elena crec que la segona també hauria de ser" hi havia dues cases".
Quina gràcia, un sarment plantat dins d'una casa i que a més sortia per la finestra i feia ombra al balcó...suposo que es refereix a un cep o una parra. És clar, si elencenien el foc perillava, compenc que la Pauleta estés enfadada!!!
M. Roser
Perdoneu,volia dir "encenien"i "comprenc"...
Vaya tiene una pinta estupenda.. me gustan nuestros pueblos.. son a cual mas bellos.
un saludo
També es perden les formes apit, llapit, premit, col·legit, apa, tots s parlar com el telenoticies.
Resistència dialectal !
Salut !
Quadern de mots,
Sí, la parèmia és molt adient.
Clavada.
Helena,
És molt bona la teva observació.
En el cas que comentes es produeix concordança de nombre malgrat que el quantificador és formalment singular.
Josep,
Gràcies per ajudar-me amb els comentaris. El reforç consonàntic a què es refereix l'Helena es produeix, efectivament, en l'àrea de la diòcesi de Girona i en zones col·laterals.
I gràcies, també, per l'elogi del silenci.
Iris,
Bona nit.
Admirem la teva capacitat de treball.
Zel,
No cal que em pengis.
És que l'he vist tan neulit, aquell pobre home...
Roser,
Exacte: si no ho canvien, normativament el verb HAVER-HI només és admès en les formes de singular.
Roser,
Jo també la comprenc, la Pauleta.
Estrella,
Gracias por seguir los paisajes. Llegará el momento de ponerles música.
Lluís,
T'admiro. Sempre en peu de guerra.
A mi també m'entusiasma el Telenotícies.
Publica un comentari a l'entrada