Ahir al vespre, al Petit Palau de la Música, en l'acte de lliurament dels premis Pompeu fabra i Ròbert Lafont i de cloenda de l'Any de la Paraula Viva, en el parlament que va fer Isidor Marí, president de la secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, va sortir una captura de pantalla del teu blog.
Ahir vaig trescar per les terres del Vallespir i eren ben enfarinosades!
I per cert, vaig poder gaudir, a Prats de Molló, d'una bellíssima conversa en català del nord amb un dels màxims referents de l'excursionisme nord-català... de pell de gallina.
Tot i que normalment diem enfarinar o empolsinar, la paraula enfarinosar la trobo força entenedora... El verd dels pins , contrasta amb el blanc de les muntanyes enferinosades! Bon diumenge.
M'agrada veure com enfarinosem els nostres blocs amb flocs de paraules nostrades, sentir les pessigolles que ens fan quan ens hi arrebossem per sentir-les a frec de pell...
Estaria bé, ara que patim retallades per totes bandes, que en senyal de protesta ens dediquéssim a allargar totes les paraules possibles: en lloc d'enfarinar, enfarinosar, i així moltes més. No serviria per a res, cert... La fotografia és magnífica. Abraçades!
Quan l'he llegit he pensat aquesta la conec, però ara veig que la confonia amb enfarinar. Despertar amb un paisatge més que enfarinosat es el meu anhel de cada hivern!. Bona setmana.
Enfarinosats o Enfarinats, però sempre de paraules arrebossades d’amistat. Molt bona la fotografia, Jordi. Suposo que pertany al municipi de Sora. Bon contrast !!
Porquet, Avui comença de fer el tomb cap a l'estiu. Fa temps que no hi vaig pel Vallespir. I això que ho tinc força a prop. L'últim cop va ser per enfilar-nos cap al coll dels Angelets, crec.
Ales, La fotografia és del Ripollès, sector Puigmal. Perquè aquest verb també és propi d'aquesta zona. T'enviem, des de Torelló, una abraçada ben arrebossada.
39 comentaris:
ho havia sentit dir a Camprodón
Ahir al vespre, al Petit Palau de la Música, en l'acte de lliurament dels premis Pompeu fabra i Ròbert Lafont i de cloenda de l'Any de la Paraula Viva, en el parlament que va fer Isidor Marí, president de la secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, va sortir una captura de pantalla del teu blog.
Feia goig!
Ensorar, com quedar empolsinats de Sora.
Tantes variacions de les paraules... ben viva, sempre, la paraula!
Ahir vaig trescar per les terres del Vallespir i eren ben enfarinosades!
I per cert, vaig poder gaudir, a Prats de Molló, d'una bellíssima conversa en català del nord amb un dels màxims referents de l'excursionisme nord-català... de pell de gallina.
Tot i que normalment diem enfarinar o empolsinar, la paraula enfarinosar la trobo força entenedora...
El verd dels pins , contrasta amb el blanc de les muntanyes enferinosades!
Bon diumenge.
M'agrada veure com enfarinosem els nostres blocs amb flocs de paraules nostrades, sentir les pessigolles que ens fan quan ens hi arrebossem per sentir-les a frec de pell...
Enfarinosa de bellesa, aquesta imatge.
Home, aquesta encara, s'entén prou bé, i és semblant a l'enfarinar que fem servir més comunament.
M’agrada molt enfarinar, empolsinar i ara enfarinosar i és que la capa blanca sempre és està plena d’encant.
A Cadaquès, al nano que ajuda al flequer li diuen s'esfarinot.
Salut !
Bonic verb,jo de vegades el faig servir, la fotografia és fantàstica!!
Bon diumenge una mica plujós.
Estaria bé, ara que patim retallades per totes bandes, que en senyal de protesta ens dediquéssim a allargar totes les paraules possibles: en lloc d'enfarinar, enfarinosar, i així moltes més. No serviria per a res, cert... La fotografia és magnífica.
Abraçades!
Quan l'he llegit he pensat aquesta la conec, però ara veig que la confonia amb enfarinar. Despertar amb un paisatge més que enfarinosat es el meu anhel de cada hivern!.
Bona setmana.
Enfarinosats o Enfarinats, però sempre de paraules arrebossades d’amistat. Molt bona la fotografia, Jordi. Suposo que pertany al municipi de Sora. Bon contrast !!
Fa dies que no enfarinoso mots i m'amoïna. Un petó, Jordi!
viviendo, aprendiendo
saludos
Quina fotografia més bella, i ben enfarinosada.
Enfarinosar...
D'aquelles paraules que ve de gust repetir en veu alta...
:)
Bon dia, Jordi!
Noltros deim "enfarinovar"... abraçadetes!
Francesc,
M'ho apunto. A Camprodon.
Víctor,
Ei! Gràcies per haver-ho anat a veure. Em fa il·lusió.
Olga,
Però també enrupitat!
Carme,
I l'aquarel·la!
Porquet,
Avui comença de fer el tomb cap a l'estiu. Fa temps que no hi vaig pel Vallespir. I això que ho tinc força a prop. L'últim cop va ser per enfilar-nos cap al coll dels Angelets, crec.
Roser,
De colors grats, suaus en aquest cas, perquè l'esguard s'hi posi ben plaent i amorosit. La cadència del verb hi acompanya. Ens agombola.
Atarca,
Suau i punyent alhora la cadència de la farina dels mots amb què ens acompanyes.
Helena,
La farina te la guardem per a aquest diumenge.
Xexu,
Aquests no colpeix tant. S'entén, s'entén. Té la força de les coses senzilles.
Carme,
Sí, té quelcom de cosa nova, d'encís i de misteri. El caliu de la neu.
Lluís,
FARINOT és un mot nou. No és al DCVB.
Anna,
El fas servir? De debò? Ja m'ho confirmaràs. Deixa-m'ho apuntar...
Montserrat,
Allargar-les fóra un gran llaç per la llengua. Caldria amanir-les, això sí, amb bons retalls lírics.
Montserrat,
Però no passa gaire sovint. I quan passa és gairebé un gran esdeveniment. Per tancar les escoles.
Ales,
La fotografia és del Ripollès, sector Puigmal. Perquè aquest verb també és propi d'aquesta zona.
T'enviem, des de Torelló, una abraçada ben arrebossada.
Núria,
Però a l'entrevista de l'altre dia en vau enfilar una bona colla, de mots plaents. Quina pau!
Masletrasarte,
Atlánticamente.
Sílvia,
Gràcies. És per a vosaltres.
Fanal Blau,
I també en veu baixa. Gràcies.
Ventafocs,
Enfarinovar! L'atracció de les coses noves.
Me'l quedo.
Publica un comentari a l'entrada