esculipatu m. [əskulipatu] 'solteró, conco'
No figura en cap repertori lèxic dels que nosaltres hem consultat.
Ètim: tal vegada del llatí EX-CULPATUM 'exculpat' (amb tractament semiculte).
I llavors, en cas que fos així, potser hauríem de demanar: exculpat per no haver fet contracte carnal?
I d'on va eixir aquest mot? De quina fórmula ritual?
I llavors, en cas que fos així, potser hauríem de demanar: exculpat per no haver fet contracte carnal?
I d'on va eixir aquest mot? De quina fórmula ritual?
A Josep Roquet, Àngel Aguilà i Francesc Serradó. I també a Víctor Pàmies, i a tothom qui ha participat en aquesta encertada iniciativa.
36 comentaris:
Uau!!, així d’entrada sembla un insult.
Jo en deia conco. Bona paraula, si més no rareta i original :-)
he, he, he... d'entrada només per com sona ja m'ha fet riure!
Sona contundent, eh?
Per descomptat que no la coneixia i em sembla molt i molt graciosa. Jo també deia conco, ara no es diu tant... oi? No pas per la paraula sinó pel concepte.
No es podia esperar menys de tu, una paraula gens convencional! Però una cosa... si no surt al dIEC, es legal això??
Caram, serà una de les paraules més originals de totes! No hagués dit que existia!
Mai és tard per aprendre.
;-)
Bona aportació, és una gran troballa i un mot digne de ser aparaulat aquí.
Es un bon exemple de la riquesa lèxica de que gaudim, de com la paraula és realment viva. Sembla que hi ha mots que neixen només per ser sentits -emocionalment, em refereixo- en un lloc concret, com si fossin organismes d'una espècie que només degut a les característiques concretes i particulars d'aquella geografia han pogut ser i estar... això de caçar mots és ben bé una feina apassionant... sort que tens, noi!
Redéu, quina paraula. Mai, mai, l'havia sentit!!!!
Esculipatu!!! I la dona, esculipàtua???
Jordi, ets increïble!!!!
Ei, molt ben trobat al mot. Fantàstic. Gràcies per ensenyar-me una cosa nova.
Una paraula que no coneixia. M'encanta com sona.
O sigui, l'equivalent a un Kafka o a una Jane Austen, els grans solterons de la literatura.
Avui en dia en dirien "singles".
Ostres, ben curiós aquest mot! I totalment desconegut per mi, és clar.
jeje, prefiero llamarle butxaca alleujat, porque miren que gastan estas esposas ¿eh?
un abrazo
Oh, quina meravella, no la coneixia! Gràcies. Una bona aportació.
Quin descobriment! Un mot amb caràcter, m'agrada molt :)
És realment una paraula divertida; m'ha agradat especialment la hipòtesi del seu significat que ens fas, amb l'arrel de l'expressió llatina. Sí que eren savis en aquests pobles, que amb més o menys encert dominaven el llatí!
Una abraçada.
Aquesta la desconeixia, en prenc nota.
Aquí dalt a la dreta, sona una mica com "esculàpiu", que, d'entrada, no hi té res a veure.
Apa que si vingués d'això, si no se'n podrien fer d'hipòtesis etimològiques!
Ui, ui, tremenda. Ni la més remota idea que existia una paraula així. Molt bon apadrinament, Jordi.
Molt bona! M'agrada :)
Caram, m'he fet un bon tip de riure amb la parauleta, que com és natural , no l'havia sentida mai...
Suposo que si a algun conco li dius, ets un esculipatu, es pensarà que l'insultes...
Visca les paraules!
Vertaderament interessant, no l'havia sentit mai, a les comarques del sud no l'utilitzem.
Espectacular!!!
Impressionant!
Moltes gràcies per una paraula original i desconeguda...!
És en anar seguint el teu blog quan m'adono de la immensitat de paraules que hi ha en la llegua catalana. No crec pas que una vida sigui suficient per a conèixer tot el lèxic d'un idioma. La paraula "conco" si que l'havia escoltada en més d'una ocasió. Apareix també en el llibre de Drames Rurals, de Víctor Català. En canvi, mai no havia escoltat el mot esculipatu. Fins aviat
És en anar seguint el teu blog quan m'adono de la immensitat de paraules que hi ha en la llegua catalana. No crec pas que una vida sigui suficient per a conèixer tot el lèxic d'un idioma. La paraula "conco" si que l'havia escoltada en més d'una ocasió. Apareix també en el llibre de Drames Rurals, de Víctor Català. En canvi, mai no havia escoltat el mot esculipatu. Fins aviat
de cop i volta 'esculipatu' té 64 resultats a sant Google. La força que té un bon bloc!
Esculipatu, fa riure molt, si no sabés que existeix, pensaria que l'has inventada tu o algú amb molt sentit de l'humor poc sentit del ridícul, cosa molt saludable!!!!
Com la majoria dels companys blogaires, no l’havia sentit mai. Ara bé, la de Conco si era més comú. Si un jove no es casava aviat o bé una parella no tenia fills ben d’hora, ja deien que potser serien concos.
Però la paraula Esculipatu, en aquest cas, ho supera tot. M’encanta aquesta troballa.
Pobre d'aquell que sigui esculipatu!!!! fa gràcia la paraula...una raresa per a mi! bona tria!
Moltes gràcies a tots pels vostres comentaris. No em sento gens solitari.
perquè esculipatu em fa gràcia i en canvi eucaliptus no me'n fa gens?
coses d'aquesta sonoritat tan nostra..
una boníssima troballa!! (bé, una de tantes en aquest bloc...:))
Rara, rara, però divertida pel seu significat.
Molt bona la tria!
Vaig fent un recorregut pels blocs...
ja saps, dels amics dels amics ;)
Una aferradeta forta!
si els dic als meus nebots/des que ja està be de tanta esculipaturia? quedaran amb la boca de pam. Però estic segura que ens farem un tip de riure amb la parauleta, je,je
Totalment desconeguda per mi. Quan l'he vista a la llista, he pensat que potser seria el nom d'algun animaló, i ja veus... Però m'agrada molt com sona, i la hipòtesi etimològica resulta molt suggerent.
Caram, aquest homenatge em porta a descobrir noves paraules i nous blogs com el teu!!!
Una paraula ben curiosa.
N'hauré de fer alguna cosa, pobret ;)
Publica un comentari a l'entrada